Què queda de Catalunya sense el català?

Molt sobint s'ha tendit a considerar la llengua com un element secundari i d'escassa importància. No obstant es poden veure moviments contraris que realcen la seva autèntica magnitut. Només cal mirar per exemple als espanyols i als francesos. Fa poc els francesos es queixaven de forma enèrgica de l'abundant entrada de paraules i d'expressions angleses i en el més pur estil sectari cridaven a secundar la creuada en defensa del francés.

En un altre nivell es pot observar com una llengua en teoria amb una "salut de ferro" com l'espanyol, que la parleen no sé quant milions (altra cosa és que tinguin la capacitat d'escriure-la), els seus polítics, lingüistes i companyia criden constantment a la defensa de l'idioma.

I veient aquestes actituts un es pregunta si és que la llengua és una cosa molt més important del que volen fer veure. Doncs, de ben segur en el món que vivim sí. Per què quina diferència hi ha entre un català i un espanyol? És que les hamburgeses dels Mc Donald's espanyols tenen un altre gust que les dels Mc Donald's catalans? Segur que no, que les dues tenen el mateix gust plasticós i vomitiu. És que la Coca Cola que venen a Madrid té alguna cosa millor que la que bevem a Ponent? Doncs, segur que tampoc, que aquest líquid és tan nociu, insalubre i insà aquí com allí. I encara més, és que els texans són més còmodes aquí que a Espanya. Doncs segur que tampoc. En aquesta mateixa direcció també podríem parlar de la música, de la manera de fer televisió, de la forma d'entendre i presentar l'esport, etcètera.

Veient això podem arribar a la conclusió que l'actual món està disminuint ràpidament totes les diferències culturals en benefici de les patetiques formes de vida capitalistes, imposades per la societat egoista nordamericana, i que l'única cosa que diferencia als espanyols dels francesos o als italians dels anglesos o als americans dels alemans i als catalans de la resta del món, encara que sigui trist, la llengua. I això ho saben els espanyolistes i per això actuen amb aquest fanatisme, I entre els espanyolistes hi incloc aquest que es fa dir president de la Generalitat de Catalunya, el jordi Pujol. Aquest que saben tot això no fa res per normalitzar realment la llengua catalana. Perquè una llengua normalitzada entre d'altres coses és aquella que el conjunt d'una societat determinada parla. I a Catalunya s'ha de recordar que l'única llengua que tothom sap parlar és l'espanyol. Per contra només el 60% dels catalans diuen saber parlar el català. Però, a veure, que tinguin capacitat de paralar-la no vol dir que la usin, perquè com han demostrat els especialistes en lingüística el català està sofrint un retrocés en l'ús social molt important. Un retrocés que si no s'atura aviat ens durà a la mort com a poble.

Per tot això és molt important destriar el que és realment important del que simplement és superficial i simbòlic. L'important és que sempre emprem el català sigui amb un interlocutor catalanoparlant o bé castellanoparlant. Només això pot frenar l'alarmant descens de l'ús quotidià del català. Al marge queden aquestes façanes d'hipocresia amb les que els polítics catalans ornamenten el seu discurs diari dient que fan els millor per al català.

Tampoc cal esperar cap millora amb la llei que vindrà, perquè mentre el poble català estigui governat , des de Madrid però també des de Barcelona, amb aquest espanyolisme subtil que ens vol fer veure que tot va bé, és impossible que el català avanci cap a la normalització real. A més a més, al costat d'aquesta manca de voluntat política, per part dels convergents i els seus succedanis, també hi ha un marc d'actuació polític mínim perquè recordem-ho els catalans no tenim dret de decidir com volem viure.

Bé sembla evident, i responent a la pregunta inicial, que Catalunya sense el català serà una regió més d'Espanya. D'aquí ve la importància de mantenir entre nosaltres, perquè el Pujol de ben segur que no ho farà, viu el català. Només de nosaltres depen. I no s'hi valen escuses si el català mor i amb ell el poble que el parla no serà culpa de ningú més que de nosaltres.

Visca la terra!!

David Guiu Oliver (filoleg), publicat a ACCIÓ (revista de l'Acció Cultural de Ponent) , nª 0, abril de 1997,