València i Mallorca també són Catalunya

Pot ser a molts i moltes aquesta afirmació els resultarà estranya. Però no deixa de ser normal, ja que els mitjans de (des)informació fan tots els possibles per amagar una realitat que existeix. I aquesta realitat no és altra que la de la unitat nacional de totes les terres de parla catalana sota el nom de Catalunya. I aquesta és una realitat que bull en aquests territoris. Els intents desesperats de la dreta espanyolista per amagar el què ja molts joves comencen a reivindicar com a normal arriben a extrems delirants com el fet de que aquests espanyolistes esdevinguin de cop i volta en nacionalistes de la nació valenciana o mallorquina desvinculada de Catalunya. I glossen les tradicions d'aquests pobles secularsi sobretot la seva llengua pròpia, diferent de la catalana. I l'origen d'aquesta llengua el situen a l'Islam que els dominava allà al s.X. I per diferenciar alló indiferenciable s'esforcen a parlar de manera totalment diferent a la usual, inventant-se paraules noves o fent servir barbarismes, tot per tal que alló que lladren (per que aquests sí que quan parlen lladren) no s'assembi gens ni mica al català.

El què els falla és que el poble és intel.ligent. De cop i volta milers i milers de valencias i mallorquins que ells creien enfeinats cultivant taronges o fent ensaimades, deixen constància clara al carrer que ells de rucs no en tenen ni un pèl, i que saben perfectament que alló que parlen és un dels dialectes que configuren el català. I, és clar, que ells, al manera valenciana o mallorquina, també són catalans. saben que el futur de la nostra nació unida és un futur de progrés i llibertat, mentre que amb l'Espanya aquilosada i fosca no es va enlloc. I aquells dirigents espanyolistes que pretenien enganyar el poble es moren de l'infart (Lizondo). A uns els dòna per publicar articles furibunds contra la "maldad catalana", a d'altres com en Lizondo els donava per fer el pallaso a la tele i finalment al mallorquí Cañelles li dóna per destituir el president Soler per excés de catalanisme. Tene els dies comptats.

Aquesta desunió entre els diferents territoris de la nació catalana té uns culpables clars: l'estat espanyol, els regionalistes i botiflers i l'Església.

A l'Estat Espanyol, lògicament no l'interessa la unitat de la nació catalana, ja que és un territori i un contigent humà molt important. A més les nostres reivindicacions tindrien una força imparable si estiguéssim units. Cal recordar que la població catalana representa un 25% de la població de l'estat. La nostra força units seria imparable. Per això Espanya ha fet tot el possible per tal de separar-nos. Primer culturalment, amb l'invenció per part dels seus servents a València d'un suposat idioma valencià i també fomentant l'anticatalanisme. Però també ho ha fet trencant les relacions físiques. Cal recordar que el departament d'estat nord-americà recomanà a L'Estat Espanyol separar València i Barcelona si volia evitar que el "problema català" tingués greus coseqüències. I, evidentment ho han fet: anar de Barcelona a València costa més de 5000 peles en peatges i els vols Bareclona-València són mínims. Per dur a terme aquesta separació l'estat ha comptat amb aliats, Primer fou l'esglesia la que e dedicar a descatalanitzar el País Valencià. Després vingueren els balveros a València i els gonelles a Mallorca, gent que es dedica a inventar-se llengües "extranyes" i a atiar les fòbies anticatalanistes. gent que no són res més que espanyols camuflats de valencianistes i mallorquinistes. Xusma que no tindrà lloc en la nostra futura Catalunya independent i socialista.

Perquè els nostres llaços d'unió són indissolubles. Què seria de la cultura catalana sense valencians com Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume Fuster, o bé sense els mallorquins Ramon Llull, Gabriel Alomar, Mossèn Alcover o Maria de la Pau Janer? RES. Què seria de la música catalna sense l'Ovidi, Raimon o Maria del Mar Bonet? RES.

Que els valencians i mallorquins també són catalans, o si no que ho preguntin als 140000 valencians que eixiren al carrer el 6 de maig de 1995 o als 30000 mallorquins del 18 de maig de 1996. I a aquell/a català/na del Principat que diu que els valencians i mallorquins no són catalans, que ens tenen mania, només dir.li que actualment on les manifestacions independentistes apleguen més gent és a València. Català/na ho és aquell qui estima la terra, i només es pot estimar la terra si s'en coneixen tots els seus territoris.

Extret de "dempeus!" revista combativa de Maulets Berguedà, nº1, hivern de 1997