Els altres pressumptes ciutadans.

Des de que sóm a la presó hem pogut conèixer tot un altre món que ens era desconegut fins ara i que difícilment haguéssim pogut imaginar en la seva dimensió més real, vivencial. És cert que les presons del segle XX no són les masmorres medievals de la bola al peu i els ratolins que rossegaven les engrunes de pa, però també es cert que encara avui queda molt lluny de ser un lloc on s'hi "rehabiliti" i molt menys on s'hi respecti la dignitat de les persones. Amb aquesta carta d'opinió volem fer arribar la nostra vivència, i encara convidar a la gent a descobrir aquest submón existent a Catalunya mateix on els únics drets existents pels presos encara són impunement trepitjats per uns funcionaris cada cop més militaritzats o són drets perduts entre el paperam al jutjat de vigilància penitenciària, si fa no fa, paper mullat. La nostra experiència, patida tot i la poc considerada pressumció d'inocència - que sembla que només existeix per als poderosos- és la de veure dia a dia que per als guàrdies de presons, si més no per una gran part, només compta el criteri de la força dels crits i la coacció constant, de la por del dia a dia. Potser si que vam conèixer un canvi a millor en venir de les presons de l'estat a les catalanes, però ja aquí hem pogut observar una evolució en els pocs valors progressistes que encara hi existeixen o minsament existeixen. Entre el funcionariat de guàrdies de presons es cou un odi irracional cap als presos, potser producte de la mateixa situació professional. I venim observant d'un temps ençà que aquestes insadisfaccions personals les paguen els reclusos - nosaltres com uns altres- amb l'única moneda de la por, i en total indefensió que ens deixa l'entramat del mateix sistema penitenciari.

No volem fer una carta dramatica. De fet la situació que vivim nosaltres especialment no és ben bé un drama sinó un constant conflicte que ens desgasta com a persones, que no contribueix sinó a generalitzar la por més enllà dels barrots físics. Volem tan sols llançar una advertència pública dels perill que les presons es converteixin en una terra sense amo a mans d'uns guàrdies de presons reaccionaris associats a sindicats de dubtosa sindicalitat i de marcat to coorporativista, verdaderes associacions creades per a vulnerar els drets de l'altre.

Aquesta és la nostra experiència a al presó, llarga, de prop de dos anys de presó provisional. Sembla que encara els conflictes esmentats s'han accentuat una mica més per causes que a Catalunya poden semblar molt llunyanes, però que aquí dins aquests memberes sense subordinació ni reglament s'entesten a reproduir com si això fos qualsevol racó d'Espanya. I fins no fa gaire, existien unes diferències substancials entre les presons espanyoles i les comandades per la Generalitat.

Ens acostem a Europa o ens acostem a l'Espanya profunda?

Joan Mimbrero Candalija, Antònia Gonzàlez, Joan Mimbrero Gonzàlez, Josep Mimbrero Gonzàlez. Presó de Can Brians 1996.