ENCICLOPÈDIA LOGICOFOBISTA
DE LA MÚSICA CATALANA
Per Pascal Comelade
AGRAMONT, Antoni
(Castelló d'Empúries, 1858 - 1906)
Aquest compositor, director de cobla i mestre de fiscorn, compongué prop d'un
miler de sardanes que acostumen a tenir un solo obligat de fiscorn.
AMETLLER, Maur
Músic i monjo a Montserrat (1786), inventa un instrument de teclat que anomena
"velacordi" i que presenta amb algunes màquines hidràuliques
a la Llotja de Barcelona.
BONANOVA, Fortunio
L'ultraïsta menorquí Fortunio Bonanova (amic de Jacob Sureda i de Jorge
Luis Borges) després de mil experiències es convertí en actor a Hollywood
(el paper de mestre de cant a "Citizen Kane").
BOSC i de VERI, Jordi
(Mallorca, 1743 - Madrid, 1810)
Orguener. Publicà "Reglas para la construcción de los órganos"
i construí d'altres aparells com 2 màquines per a recuperar bastiments
submergits.
BROSSA, Joan
Poeta i dramaturg. Funda, amb Joan Ponç, la revista "Dau al Set" el
1948. En la seva exposició de "Poémes-Object" (Cotlliure 1990)
figurava una "Escala musical". Autor de "Accions musicals" (realitzades
al piano per Carles Santos), hi figura el silenciós "Recital de flûte"
en el qual manca la flauta.
BRUGUERA i MORERAS, Pere
(Segle XVIII)
Arpista. Autor de "Labyrinto de Labyrintos, en ... se demuestra la naturaleza
de la verdadera música, obra a 7 voces por arpegio, y en su centro contiene
un enredo enigmático para todo género de instrumentos" (1777).
CANT DELS OCELLS
A l'enregistrament discogràfic original d'aquesta melodia de Pau Casals, se
sent perfectament, en un moment crític, com el mestre ensuma.
LA CARASSA
(Segle XVI)
Autòmat (cap de moro de fusta esculpida, enturbanat, dotat d'ulls mòbils
i amb mandíbula articulada que escupia caramels) connectat a la tecla més
greu del pedaler de l'orgue (Catedral de Barcelona, cap al 1539; Santa Maria del
Mar, orgue destruït el 1936; Catedral de Perpinyà, fins a principis del
segle XIX).
CODORMÍ, Joan
Aquest músic d'Arles de Tec s'havia fabricat una bateria amb elements heteròclits.
En una antiga sala de festes d'Arles hi ha una placa on es llegeix: "Dans cette
Salle, le 10 décembre 1910, monsieur Jean Codormi a joué du JAZZ pour première
fois en Europe". (Ref. Enric Francès, converses secretes en un bar de Cotlliure,
1992)
CONTRABAIX
El contrabaix de la cobla té solament tres cordes.
CORNAMUSA
Aquest antic instrument de la cobla és anomenat al Rosselló "sac de
gemecs", "criatura verda" i "borrasa d'en Paziols".
Bibliografia:
- Enric Pepratx-Saisset: La sardana (1956)
- Andreu Cortada: Cobles i Joglars de Catalunya-Nord (1989)
- Pere Vidal: Guide historique et pittoresque des Pyrénéés-Orientales
(1879)
COUNTRY AND WESTERN
La perruqieria de la Baixada de la Llibreteria (antiga Baixada de la Presó)
té al mur una foto de F. Pi de la Serra (passejant per Barcelona).
CUGAT i MINGALL, Xavier
(Girona, 1901 - Barcelona, 1989)
Músic. Als anys '9"0 va ser als Estats Units un dels principals divulgadors
de l'estil "tropical". Com dibuixant ha exposat en els salons de l'Hotel
Ritz de Barcelona. Un altre músic català que va portar un Big-Band Tropical
als Estats Units va ser el violonista Enric Madriguera i Rodon (Barcelona, 1902)
DEODAT DE SEVERAC
(1872 - 1921)
Músic "occità". Va viure a Ceret a l'època de la invenció
del cubisme. Josep Pla en parla irònicament. Autor de "Cerdanya" i
de la simfonia "Heliogabale" (que culmina amb el seu famós assassinat
a les latrines imperials) on utilitzava una cobla en formació rossellonesa i
esportiva (7 músics), amb el gran mestre de la tenora Albert Manyach (de la
mítica cobla "Corties-Mattes"). Quan fou representada a París,
sembla que la cobla era amagada darrera una cortina. Manolo Hugué va dibuixar
la seva senyora.
DISC
La casa Hispaxovx té l'única versió íntegra del "Misteri
d'Elx". Un dels primers enregistraments de sardanes (disc Victor, vers el 1910)
fou el de les cobles La Principal de Peralada i L'Empordanesa de Barcelona.
DUCHAMP, Marcel
L'autor dels "Erratum musical" venia sovint a Cadaqués. J.J.Tharrats,
al seu gran article "Duchamp i Catalunya" (Avui, 1984) explica que l'escriptor
rossellonès Ludovic Massé, a la seva novel.la "La terra del suro"
presenta un personatge curiós: Jean Baptiste Duchamp; no és un nom de ficció
qualsevol sinó que correspon a un dels germans de l'avi de Marcel Duchamp.
ESPINGAR
Verb. Emetre sons aguts dels instruments de vent com la gralla i la tenora.
FERREGUí
Lo triangle als Balears. Doblat amb sa ximbomba, completa les parts rítmiques.
Fa 2 pams d'envergadura.
FILHARMÒNICA
En l'argot català, mongetes.
GARCIA i TORRES, Francesc Vicent
(1582 - 1623, "El rector de Vallfogona")
En aquest poema juga amb el nom d'una dona anomenada Tecla, demanant-li poder realitzar
el coit amb ella emprant termes musicals: "Tecla que sones ab manxa, ab lo vent
gelat i fred, permet que aquest pobret, te puga picar la panxa. Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat. Diras-me que es desbarat, però, si em dónes
lo punt, per bemoll i contrapunt te sonaré requintat".
GRANADOS i CAMPINA, Enric
(Lleida 1867 - En mar, prop de Dieppe, 1916)
Compositor i pianista. Fou el creador, amb Albèniz, de l'escola catalana moderna
de piano. "Goyescas", per a piano (1911), és la seva obra mestra.
Morí en el seu retorn de viatge a Nova York, on havia anat, juntament amb la
seva muller, a l'estrena de la versió escènica de "Goyescas",
en el Metropolitan Opera. El vaixell en el qual viatjava va ser torpedejat per un
submarí alemany. Al film " Macao" (Sternberg/Ray, 1952) un pianista
toca un pretès inèdit de Granados que figura als crèdits.
HAVANERES
Igor Wagner, el famós pianista acompanyador de Rossinyol Milanès, ha escrit
a les seves memòries: "L'havanera est réellement le reggae catalan".
En un disc de piano sol, Doctor John interpreta una havanera titulada Dance à
la nègres (de fet es tracta d'una llunyana versió de l'havanera de
"Carmen" de Bizet, tan estimada per Nietszche). No és estany de sentir
un pianista de Nova Orleans tocant l'havanera. En un disc, Jelly Roll Morton (l'inventor
del jazz) explica la història del jazz. En un cert moment, interpreta la famosa
havanera "La paloma" i progressivament, sense canviar el compàs típic
de la mà esquerra, arriba fins al blues standard de Nova Orleans. El poeta surrealista
Robert Desnos fou el primer que portà de l'Havana (1928) a Europa discos de
rumba. Als anys 50, Bola de Nieve, el més tràgic dels pianistes de bar
de l'Havana, tenia diverses cançons catalanes al seu repertori.
JACQUET, Gerard
(Segle XX)
Pirata del Ganganell i fakir del Rocanrol Nord-Català.
MARXA MORA
Música tocada per bandes peatonals, que poden tenir fins a 600 executants, durant
les Festes de Moros i Cristians. Les més famoses són a Alcoi. Es tracta
de marxes en què la música és una hàbil mescla vibracionista
de pas-doble no esquizofrènic, de música de pel.lícula de peplum estil
"Ben-Hur" i de clixés exòtics a la Mohamed Abdel Wahad, el genial
compositor d'Oum Kalsum. E. Llàcer Solero "Regoli" (1934), amb "Ana
Bel", i J.M. Ferrero Pastor (1926), amb "El Kabila" i "Mozárabes
1960", es troben entre els autors més famosos de marxa mora. El cantant
Ovidi Montllor desfila cada any a la seva ciutat d'Alcoi amb una fila de moros.
MUNDIAL DE FUTBOL
(1982)
Sembla que aquesta anècdota és autèntica: el famós pianista Tete
Montoliu, gran aficionat al futbol, va tocar diverses vegades en públic tot
escoltant les retransmissions dels partits del Mundial amb un transistor amagat a
la butxaca de l'americana i un auricular en miniatura a l'orella. En alguns passatges
agitats els seus moviments van arribar a afectar l'ona del transistor i aleshores
el problema del pianista era retrobar la bona freqüència amb una sola mà
sense parar de tocar amb l'altra.
MUR DE PARTIRURES
A l'angle del carrer Sagristants i Capellans (prop de la Catedral de Barcelona) queden
restes d'un mur de partiures musicals pintades. Encara s'hi poden distinguir fragments
escrits de peces com:
Las Golondrinas, Maruxa, Goyescas, El Barbero de Sevilla,
La Bohème o Aida.
MUSEU de la MÚSICA de BARCELONA
En aquest museu, situat a l'avinguda Diagonal davant de la "Casa de les Punxes",
es poden admirar, entre altres col.leccions, el piano de Granados, la tenora de Pep
Ventura, un orgue d'església en miniatura del segle XIX en bon estat de funcionament,
una veritable trompa marina, un violí de porcellana de Delft, flautes de vidre,
serpents, un bastó-violí (del tipus "bastó-espasí"),
un saxòfon d'Adolf Sax, la partitura original manuscrita d'"Ibèria"
(Albèniz), una desmesurada col.lecció de castanyoles, fotografies de Granados,
Albèniz i Viñes, i també la correspondència espistolar entre
Cortot i Casals.
MÚSIC
- Músic: el fesol (mongeta).
- En to despectiu: musiquet, musiquetxo, musiquel.lo, musicot.
- "No m'atabaleu, que jo sóc músic" (frase feta empordanesa per
indicar que hom no es vol embolicar en un afer, que se'n renta les mans... Recollida
del compositor sardanista Lluís Albert).
MÚSICA
- Música ratonera: nom burlesc que es donava a la rota o viola de rodes.
- Moure música: moure soroll, provocar baralles, crits, desordre.
- Tenir músiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils,
trastorns, embolics.
- Anar darrera músiques: ficar-se en qüestions embullades.
- Música celestial: temps perdut, etc... En to despectiu: musiqueta, musiquetxa,
musiqueua, musiquiua, musicona, musicota (Ref. Diccionari Alcover Moll).
MUSICAIRE
Músic, en to despectiu (Empordà).
MUSICALLA
Conjunt de músics, en to despectiu.
MUSICASTRE
Músic dolent.
MUSIQUEJAR
Turmentar, molestar amb algunes coses insistents (Menorca).
MUSIQUER
Que mou músiques, provocador d'embolics (Menorca).
MÚSICA PROGRESSIVA A CATALUNYA, VOL. 1
Títol d'un disc enigmàtic al principi dels anys 70. Hi figuraven Sisa,
Màquina!, Maria del Mar Bonet, Om. etc... Fi de l'època del Jazz Colón,
del "Dioptria" de Pau Riba, Música Dispersa, Tapiman, Ocaña,
i preàmbul de la "Onda laietana", lligada a l'antic Zeleste del carrer
Plateria: Toti Soler, Secta Sònica (i les seves guitarres proletàries),
Música Urbana, Blay Tritono, Mirasol, Dharma, La Rondalla de la Costa, Ia i
Batiste, Oriol Tramvia... La 3a època, la dels lafcadio brutistes domadors de
mostratxos elèctrics, ens portarà als Perucho's, Naïf, Macromassa...
Després, ens importa ben poc la geografia global i el kètchup musical.
NOGUERA, Antonio
(1860 - 1904)
Compositor de Mallorca que treballà sobre la música popular a les Balears.
El futurista mallorquí Gabriel Alomar li dedicà una monografia el 1905.
NUBLA i HOUBA, Víctor
(Segle XX)
Fundador de conjunt de psico-heavy Macromassa. Després que es va proposar conservar
totes les peces de puzzle que trobés al seu camí ha arribat a reunir la
més gran col.lecció del planeta de peces de puzzle trobades al carrer.
Té més de 50 pseudònims, com ara Agoom An. Hunba, Golumbluba, Gomumbulaa,
Pito Nublado, Adolfo Marín, Jesús Quedlejano, Diego Silva, Jesús Gummi,
Enrique Villalba..., encara que actualment prefereix ser reconegut com el Premonitor
Variable.
NÚNÚ
El Kazoo.
L'ORQUESTRA PRODIGIOSA
Autòmat de procedència francesa adquirit pel Tibidabo l'any 1909 (un simi
al piano acompanyat per cinc músics negres).
L'ÒPERA
El Gran Teatre del Liceu fou objecte d'un atac anarquista el 1893 (7 d'octubre) durant
la representació de Guglielmo Tell (solista: Santiago Salvador, a la
meitat del segon acte).
EL PETOMAN
Aquest artista marsellès d'orígen català, Josep Pujol i Mauri, va
ser vedette del Moulin Rouge de París, cap al 1892, amb un sorprenent número
de petomania. Després d'algunes imitacions i d'interpretacions de cançons
cèlebres de l'època (també feia "La Marsellesa" o "El
Cant de la Senyera"), tocava la flauta tot fumant un cigarret. Va gravar un
disc, l'erudit francès F. Caradec (especialista en Raymond Roussel) li ha dedicat
una obra. Dalí també ha tocat el tema moltes vegades. Una aproximació
fonètica possible de Ludwig Van Beethoven, en francès, és "La
Big Band Petomane". Sorprenent.
PUGUILLEM, Albert
(1910 - 1948)
A la làpida del cementiri de Vernet, on és enterrat, es llegeix: "Au
milleur trompetiste de France - Ses amis, Jo Bouillon, Raymond Legrand, Ray Venture,
Ed Adison". Albert Piguillem va tocar amb Django Reinhardt.
PLANAS i SIMÓ, Jaume
(Barcelona, 1889 - 1974)
Músic. Fundà i dirigí a Barcelona el 1922 el Jazz-Band anomenat "Orquestra
Planas" amb el qual introduí el Jazz a Catalunya.
POSTRES DE MÚSICS
Postre típic de la cuina catalana (nous, panses, ametlles, figues, pinyons,
avellanes)
"Présentation de la Cobla de Barcelona à la nuit des innocents"
Text de Jean Cocteau ("la cobla... est un orphéon nocturne qui a tout à
perdre lorsq'on l'encadre")
RAURICH i FERRIOL, Salvador
(Londres, 1869 - Barcelona, 1945)
Músic i astrònom. Publicà un estudi sobre els manuscrits de Pep Ventura
i un altre sobre el Contrapàs Cerdà, que intentà restaurar a l'Empordà.
Des del seu observatori privat de Barcelona, fotografià el cometa Halley (1909).
ROCK'N'ROLL
Segons la traducció de la Gran Enciclopèdia Catalana: "Gronxar-se
i rodar". En el volum 12 d'aquesta enciclopèdia figura Elvis Presley. Francesc
Heredero, de Sants, va enregistrar versions catalanes d'Elvis, el 1963 (disc Edigsa,
"Amic Elvis"): "La meva sort" (Good luck charm), "Carta
retornada" (Return to sender) i "Fes-me adéu" (Gonna get back
home somehow).
RUERA i PINART, Josep Maria
(Barcelona, 1900)
Compositor. Autor de "La Competència", sardana escrita per a tres
cobles.
RUSSOLO, Luigi
(1885 - 1947)
Músic futurista italià; concebé el 1913 el "Bruitisme".
Inventor d'instruments com el "Russòlofon" i el "Rumorharmonium".
Al seu llibre "L'art des Bruits" (1916) hi ha un curiós text-homenatge
a "la sardana catalana". Al llibre de Max Jacob "Le laboratoire central"
(1921) hi ha el famós text-poema "Honneur de la sardana et de la tenora".
SAQUEBOUTE
Instrument ascendent del trombó. N'hi ha un en el plafó dret de l'orgue
de la Catedral Sant Joan Baptista de Perpinyà (tela d'un detall del "Festí
d'Herodes", 1905)
SARDANES A DALÍ
Disc editat l'any 1964 per la casa Sandiego (Girona). Toca la cobla "La Selvatana":
- "Sa barretina d'en Dalí" (J. Cristau)
- "Gala" (J. Cristau)
- "Port-lligat" (J. Albertí)
- "Daliniana" (M.Cano)
Als anys 1940, un conjunt de música americana "big-band" tocava un
instrumental de swing amb dissonàncies titulat "Dalvatore Sally".
(Compositor: George Handy, interpretat per Boyd Raebrun and his Orchestra, 1946).
Un instrumental de guitarra elèctrica diabòlicament desestructurador (tocat
per Atenae Jimmy Semens) i titulat "Dali's car" figura al disc "Trout
Mask Replica" del Captain Beefheart (1969).
ERIK SATIE
(1866 - 1925)
"Erik Satie e i suoi amici catalani" (text publicat al catàleg de
l'exposició "Satiemania", Trieste, 1992).
La relazioni fra le avanguardie catalane e francesi sono relativamente conosciute:
Alomar e il Futurismo, i soggiorni dei Cubisti a Ceret (Picasso, Gris, Manolo), il
famoso incontro di pugilato Arthur Cravan/Jack Johnson nella Piazza Monumentale di
Barcellona (1912), l'esposizione Duchamp, Gleizes e Leger alla Galleria Dalmau di
Barcellona, l'edizione del numero 1 di "391", la rivista di Picabia, la
rivista "L'Instant", pubblicata per Pérez-Jorba (1918), la conoscenza
da parte di Apollinaire ("Chroniques d'Art") della "poesia visual"
di Josep M. Junoy, Joaquim Folguera, Solé de Sojo, Sindreu...
Paradossalmente, il grande prisma accentratore riduttore francese sembra considerare
l'universallita delle avanguardie catalane del XX secolo como un "fenomeno locale"
-molteplici aspetti rimangono sconosciuti in Francia: pittore quali Isidro Nonell,
Barradas, Torres-Garcia, il pamphlet "El manifest groc" di Dalí, Montanyà
e Gasch (1928), l'imenso scrittore Joan Salvat-Papasseit (1894-1824), autore, per
esempio, del primo manifesto futurista catalano, direttore di "Un enemic del
poble" e vero iniziatore di tutti i movimenti d'avanguardie in Catalogna; altrettanto
sconosciuti gli amici catalani di Erik Satie. Il pianista catalano Ricard Viñes
(1875-1943) fu il suo principal divulgatore (interprete anche dei compositori catalani
Granados, Albèniz e Mompou); compose in memoria de Satie "Threnodie".
Intorno al 1890 e al "Moulin de la Galette" (Montmartre), Satie incontra
i pittori catalani Santiago Rusiñol, Ramon Casas e Miquel Utrillo (nonché
Zuloaga). A testimonianza di tali incontri esistono numerosi dipinti (Rusiñol:
"Satie che suona l'harmonium", "La lezione di pianoforte", "La
camera di Erik Satie a Montmartre", numerosi disegni di Casas bonché il
suo celebre "La Bohème" chre rappresenta Satie davanti al "Moulin
de la Galette"). Casas illustrerà il libro "Desde el Molino"
di Rusiñol, impresioni su parigi per il giornale "La Vanguardia".
Rusiñol ci parla molto si Satie chiamandolo "Sadí" o "il
musicista greco". De Satie parle anche Utrillo nella sua "Història
anecdòtica del Cau Ferrat". Francesc Pujols (1881-1962), il prestigioso
autore di "Concepte general de la Ciència Catalana" riferisce in una
raccolta di recordi il seguente aneddoto: "La sera della prima del poema musicale
di Debussy, "La Mer", una parte del quale si intitola "Dall'alba a
mezzogiorno sul mare", alcuni amice chiesero a Satie le sue impressioni. ´Magnifico,
c'ê un passagio, tra le undici e tre quarti a mezzogiorno, che e straordinario!´".
Infine esiste un disegno di Joan Miró dedicato a Satie (1969)".
TOTI SOLER
El 197 Toti Soler enregistra la seva obra mestra, "El Gat Blanc", i la
històricament convulsiva "Sardana flamenca". El 77 apareix el convulsivament
històric "Veneno", amb veus que escupen mosques i la guitarra de Raimundo
Amador com una buñuelística navalla de barber encertant l'ull d'algunes
virginals Lya Lys. Un improbable "Flamenco nuevo", que se sentiria tan
equilibrista del vell món com el jove Michael Bloomfield, blanc, esquerrà
i jueu, se sentia preocupat pel tretzè compàs del blues (aquell mateix
M. Bloomfield que va ser un temps guitarrista de Robert Dylan, del qual els verbs
rizomàticament musicals ens menaren a extasiar-nos davant la misteriosa presència
fotogènica de Claudia Cardinale, que figura a l'interior de la doble portada
del disc "Blonde on Blonde").
Algún temps més tard, Toti enregistrarà amb els germans Amador (que
ja eren germans ben abans que els Germans Marx); més endavant, hi hagué
aquell "Guitarras Callejeras" de Pata Negra, rocanrol de la Macarena tallant
l'electricitat a BB King en un sobresalt de lucidesa. I després els diamants
paranoics del Camarón ("La Leyenda del Tiempo"), el disc blau de Lole
y Manuel, les ombres d'anada-i-tornada de Gualberto, heroi salvat del blues vàndal,
via Smash, les eructacions místiques d'Agujetas... La resta se'ns escapa.
SWING
Segons Tete Montoliu, la truita de patates és bona quan és una miqueta
crua per dins, un xic líquida. Aquesta miqueta de suquet és "el Swing".
TALLER DE PIANOS MECÁNICOS
En el número 141 del carrer Hospital, de Barcelona, hi ha un famós Taller
de Pianos Mecánicos i de joguines musicals fundat el 1915.
TÒKIO
En aquesta capital japonesa hi ha una discoteca on la reixa d'entrada és una
rèplica exacta de la reixa dels Pavellons Güell. La decoració interior
és una imitació perfecta dels mosaics del Parc Güell.
Es diu "Disco Gaudí".
EL TRIANGLE
Segons el gran diccionari del lingüista patafísicopotencial Alcover-Moll,
"el triangle és un instrument musical consistent en una barreta de metall
doblegada en forma triangular i que, donant-li cops amb una altra barreta metàl.lica,
serveix per a acompanyar cançons o tocades". El triangle és conegut
a Occident des de l'Edat Mitjana i va ser introduït a l'orquestra simfònica
a final del segle XVIII. Com el chapeau-chinois, l'oficleide o l'harmònica hidràulica,
el traingle és avui molt deixat de banda a la música occidental contemporània.
En la música popular, a diferència del ball de bastons, no existeix cap
ball de triangle. Els virtuosos del triangle són rars. Als escrits de Debussy
es parla d'un cert Fanelli, "simple triangle a les orquestres, acompanyant obscur
d'alguns restaurants de nit, etc". Els renovador del triangle als PP.CC. és
sens dubte Mossèn E.C. Lafuente Estefanía, triangle solista del Monofonic
Sincopators Ensemble. El musicòleg sildau Mingus B. Formentor ha escrit d'aquest:
"De delantero centro, E.C. Marcial Lafuente Estefanía, el poeta del triángulo,
eso tan euclídeo que sólo sirve para embrollar la existencia".
Mr. Zampano, el famós artista de music-hall, tenia en els anys 50 un número
en el qual tocava el triangle amb els peus mentre feia malabarismes amb tres dones
barbudes amb una sola mà (amb l'altra s'empassava uns quants sabres).
No s'aconsella als principiants de fumar mentre executen un solo de triangle, si
no és que podeu obtenir un girador de fulls de partitura que accepti de treure
al moment necessari i/o oportú la cigarreta de la vostra boca per tal de fer-ne
caure la cendra inadequada. L'estadi de la beatitud triangulesca s'ateny després
de llargues anyades d'estudis i d'exercicis espirituals dignes de Sant Ignasi de
Loiola, il.lustre figura eterna de la música immòbil.
VALLS I GALÀN, Francesc
(Barcelona, 1665 - 1747)
Compositor. Una obra seva, la missa "Scala Aretina" on utilitza una dissonància
de segona menor, fou la causa d'una polèmica (uns 80 opuscles) que dividí
el món de la música a l'Estat espanyol en dos bàndols.
VENTILADOR
En el llenguatge dels gitanos, el toc de compàs (a la guitarra) de la rumba
catalana.
VIÑES i RODA, Ricard
(Lleida, 1875 - Barcelona, 1943)
Pianista mostatxut, dandy, apatxe, de to elàstic. Actuà com a concertista
a Europa i Amèrica. Fou amic de Leon-Paul Fargue, escriptor molt lligat a Alfred
Jarry. Escriví "Threnodie, hommage à la mémoire d'Erik Satie".
Ha publicat "Satie, Debussy, Ravel: 3 aristócratas del sonido" (Buenos
Aires, 1934). Intèrpret i divulgador de Granados, Albèniz, Falla, Mompou,
Satie, Ravel, Deodat, Debussy... Deixà un diari inèdit i col.leccionava
taps de suro.
VIVES i ROIG, Amadeu
(1871 - 1932)
El gran compositor català Amadeu Vives fou en la seva joventut mestre de capella
en un asil de Màlaga.
ZAPPA, Frank
(Segle XX)
El guitarrista polifacètic americà, líder dels Mothers of Invention,
va tocar durant tot el seu primer concerto a Barcelona, el 1975, cofat amb barretina.
Com ha dit Carner, hi ha "el ben cofat i l'altre".
ZIGO-ZIGO
(Nyigo-Nyigo)
So de violins o instruments anàlegs, sobretot si són mal sonats.
Aquesta Enciclopèdia va ser publicada originàriament al "Diari
de Barcelona" (9, 10 i 13 de setembre de 1991).
Editada pels Llibres del Trabucaire (Perpinyà, 1993)
Discografia
de Pascal Comelade, al ciber-cafè La Gare
de Perpinyà.
MÚSIQUES
ESPECTRALS
POEMES
GENERALMENT AGRES
PAPERASSA
DISPERSA
PLÀSTICA
DRÀSTICA
TORNA
A EL CADÀVER EXQUISIT