- Perquè es va fer subscriptor de Punt? Em van arribar a les mans alguns dels números que Punt ja havia tret temps enrera i em van semblar molt correctes. Jo ja tenia coneixement de Punt, però com a club que es va formar el 1988. Jo el coneixia ja que jo també vaig ser un accionista important d¹un club del mateix estil, i lògicament era la nostra competència. S¹anomenava Cosviri, i malauradament a causa de la mala gestió d¹un dels directors, el club no va durar ni un any. Els projectes eren absurds i massa ambiciosos. Es pretenia fer un curs de cuina i cursos de bàsquet i handbol, llogant pistes esportives. En comptes d¹una sola revista, es pretenia publicar una revista monogràfica, per a cada secció. Així podiem trobar la "Revista Cuinera" (en comptes de culinaria) o la "Revista Noticiva" (en comptes de noticiari, o en tot cas noticiària). El fet que hi hagués més d¹una revista, tot i que curtes, encaria la part de les publicacions. Hi havia altres activitats que en els primers temps d¹aquell club eren impossibles de dur a terme; lògicament es varen perdre tots els diners i els esforços abocats en el projecte, i en poc temps el club va deixar de funcionar. Quan vaig veure que Punt continuava endavant tot i que lentament, vaig saber apreciar la feina dels seus dos directors. Així va ser com finalment vaig fer-me soci d¹un club que sí que funcionava.- Quina revista de Punt li agradat més? El que va ser reportatge de l'Ascens Tibidabo '93. Va ser una novetat, el color, les imatges i sobretot, perquè hi sortia jo! M¹agrada molt aquest lema de "La revista orientada al lector", en aquest número això va quedar palès.- Està d'acord amb la publicació discrecional de Punt? No. Però en certa manera és comprensible; crec però que es podria millorar, hi ha uns lapsus de temps massa grans i per exemple en els números en els què hi havia Les Aventures Màgiques de vegades es perdia el fil. Crec que l'idoni seria treure sis revistes a l'any, però sé que és gairebé impossible a Punt.- Creu que Punt s¹hauria d'especialitzar? Crec que Punt hauria de continuar amb el mateix estil. Si s¹especialitzés podria acabar sent avorrida; reconec que fer una revista cada cop diferent és potser més difícil, es necessiten idees cada cop noves, i això no és senzill.- Té rao, no és fàcil trobar idees cada cop diferents. Per això, perquè no ens ajuda i ens proposa temes per a futures revistes? Es podria fer un especial de Jocs de Rol.- Què criticaria de Punt? A part de la publicació discrecional que ja n¹hem parlat, hi ha massa poques pàgines. Es descobreix als directors que no saben què posar, que s'acaben les idees i les ganes d¹escriure. Crec que això passa sobretot en les revistes que surten a l¹estiu; durant aquestes èpoques no ve gaire de gust treballar, i menys si a la redacció hi ha més jocs de CD ROM que articles escrits, i una taula de tennis taula al costat de la taula de treball. Deixo aquest tema tan desagradable i criticable de Punt, que de vegades em fa pensar que els diners de benefici de Punt van a parar a la compra de pilotes de ping-pong, en comptes de pagar nous periodistes. A part d'això, trobo que a les revistes els falten imatges i penso que està molt bé de fer algunes pàgines en color.- Però, més color, més diners. Què en pensa estaria disposat a pagar més diners? Jo personalment estic disposat a pagar una mica més per tenir un producte més bo.- Què li semblen 450 pts. pels no subscriptors i 400 pts. pels subscriptors? Bé, mentre no hi hagi frau i engany per comprar més pilotetes de ping-pong. Deixem si us plau aquest tema que no estem en un mercat de Marrakech. |
© Punt 1994