A començaments de l'any 2000, discretament, l'XM va deixar de fabricar-se i va desaparèixer del catàleg Citroën. El cotxe de la gama més alta de Citroën havia tingut un èxit escàs, una promoció més escassa encara i, per acabar-ho de fer difícil, una total indiferència per part dels directius de la marca.

Era el cotxe de gama alta de l'època de Jacques Calvet (a la fotografia de sota, davant del cotxe), el controvertit antic director de Citroën que va treure la casa dels números vermells al preu d'oblidar la seva gloriosa història.

Després de vint anys de Tracció, vint anys de DS i quinze anys de CX, el maig de 1989 Citroën presenta el seu nou model. No arribarà als onze anys.

La principal virtut d'aquest magnífic cotxe és que, tot i que ja ha sortit de les oficines d'estudis de Peugeot, és encara un autèntic Citroën, amb una forta personalitat de marca, tant pel que fa al disseny, fruit del genial estilista italià Bertone, com per la part mecànica.

Efectivament, la incorporació de l'electrònica a la ja experimentada suspensió hidràulica fa aparèixer l'anomenada suspensió Hidractiva. I després de quinze anys d'haver abandonat la producció de l'SM, altra vegada un motor de sis cilindres podia equipar un Citroën.

L'èxit inicial és esclatant, però per seguir la tradició Citroën, també els primers exemplars de la sèrie són poc fiables i cal revisar tots els vehicles venuts el primer any. Corregits els defectes, ja no pot corregir-se la mala imatge donada i l'XM cau en el desprestigi. Ni les millores de 1992 ni el nou disseny de 1994 són capaços de treure el cotxe del forat i se l'abandona a la seva sort, amb una fabricació baixa i unes vendes febles. El 45% dels XM van ser fabricats durant els dos primers anys de producció.

PSA va iniciar llavors un sens fi d'incoherències estratègiques, promocionant models Peugeot que feien la competència directa a l'XM, com el 605 que fins i tot es considerava tecnològicament millor. El món al revés: Citroën rebent lliçons tècniques per part de Peugeot!

També va ser decepcionant el motor Diesel de 2.100 cc. que es quedava una mica curt, sobretot si el comparem amb el brillant 2.500 que equipava els CX. Malgrat el turbo que se li va afegir més tard, Citroën perd el títol de diesel més ràpid a favor dels fabricants de l'altra riba del Rin.

L'XM ha estat el gran sacrificat de l'estratègia de Calvet de crear cotxes petits i mitjans per ser líder de vendes (amb descomptes fins a final de mes) i oblidar així els cotxes que dónen prestigi a la marca. La manca d'evolució del CX, els defectes inicials de l'XM, el retard en la presentació del nou C-6, si és que arriba a sortir...

Tot això ha fet i fa llençar per la finestra les tones de prestigi de marca de Citroën que durant decennis havien acumulat el Tracció, el DS i el CX.
Per això molts compradors de gama alta van dir adéu a Mr. Calvet i van
anar a comprar-se els cotxes a can Ferdinand Piëch. Esperem que ara Mr. Folz hagi après la lliçó.