·ALZIRA, VILLA o VILA?
_______________________________________________________________________________________________

Hi ha coses que passen desapercebudes. De vegades les veus i et quedes una mica atònit, perquè no acabes d’entendre perquè a aquestes altures encara passen fets com aquests. Com s’atreveixen a tant les autoritats del ram que diuen que ens administren la “cosa pública”, com déia Francesc d’Eiximenis? Es mereixen un estiró d’orelles, i dels forts, perquè sembla que han pres el País per territori comanxe o alguna cosa semblant. Vénen, planten els seus rètols i, ¡au, a fer punyetes!, a tú que ets un becerro integral i no saps de lletra, et col·loquen un cartell que et diu quina és la teua terra, quina la denominació i quin el codi en que s’ha d’escriure tot això, que per això ells són planificadors, enginyers de camins o vés a saber quin exòtic número ocupen en l’escala del mamoneig i la ineptitud burrocràtica, perquè per això han anat a escola i, segurament, de pagament que no és poc.

Doncs, com déiem, a l’entrada de la població per la carretera que ve d’Alberic, només baixar el pont que sobrepassa la via del ferrocarril, hi ha un rètol indicatiu que ens tira a la cara la nostra condició d’Alzirenys: LA VILLA. Recollons! Tota la vida dient-nos vilatans i gent de la vila, i mira per a on que el rètol ens transporta de sobte a les terres de ponent, lloc per on proliferen els “villanos”, en el millor sentit de la paraula i sense ànim d’ofendre.

Està bé que el castellà se senta amb la simpatia acostumada que tenen els seus usuaris per aquestes latituds, però que a més d’això es vulga que els rètols deixen de parlar la llengua dels valencians, sembla que ja és passar-se una mica. Amb tots els repectes que calga i a qui calga donar-los, açò no és Castella (o açò no és una evidència ja?). Com succeeix per terres andaluses, extremenyes o castellanes, que escriuen els seus rètols en castellà (i és lògic que així siga), ací cal que els escriguem en valencià (mare de déu, estar encara en una democràcia i en el 3r mil·leni reclamant aquestes coses!), ja que hauria de ser allò més normal per aquestes terres i no que ens vegem transformats de la nit al matí en estrangers en la nostra pròpia casa.

Mai de la vida nosaltres haviem estat villanos, sinó vilatans, i la nostra ciutat és, en tot cas, vila i no villa. Si el transvestisme lingüístic no l’acceptarien els habitants dels països de més cap a ponent, llavors no l’hauríem d’acceptar ací al País. ¿O haurem de considerar açò com una passa petita, dissimulada, d’un procés que inadvertidament per a nosaltres va propiciant la fagocitació i la substitució de l’idioma dels valencians pel castellà? És això el lloc on vol posar-nos l’Estat espanyol i els que hi volen exercir de tals en aquestes terres? ¿On, si marxem per aquests camins, ens posaran a la gent, això sí, “lliurement”? ¿Per arribar ací eixírem al carrer els anys de repressió franquista, durant la predemocràcia i la transició? Per a què aconseguir una democràcia i un Estatut d’Autonomia, si coses com aquestes no acaben de desaparéixer o retornen amb la insídia i la vilesa de sempre? ¿Per a anar cap a la substitució de l’idioma propi dels valencians?

Què passa si en compte de posar “la villa” es posa “la vila” o “la ciutat”? Es tornaran, els estrangers o els castellanoparlants, uns tarats mentals? De què es tracta, doncs? ¿No serà ja l’hora de restituir –però seriosament i d’una vegada per totes- les denominacions i la toponímia com una passa ineludible de cara a respectar les comunitats d’un Estat multicultural i plurilingüe? També tindría nassos que la Galícia del ex-franquista Fraga Iribarne haja normalitzat sense complexos el País Gallec i en canvi ací, l’Honorable Zaplana, que va de liberal, sols estiga per fer deixadesa d’una obligació fonamental com és la de preservar, potenciar i normalitzar (deixem allò de donar “esplendor”) la llengua dels valencians.

A menys que algú s’haja tornat boig, que el seu nivell d’autoodi estiga pels núvols o vulga ser espècie exòtica a ser preservada, no s’acaba d’entendre (sí que ho entenem, vaja!) que es decidesca que el terme villa és pertinent per a denominar la direcció que porta al núcli urbà o que, més greu encara, i això ho diu tot d’aquest País, s’ha d’utilitzar com a part d’un nom de ciutat –és el cas de Villanueva de Castellón-, on queda moníssim. A que ja us havíeu adonat?

Per cert, què té a dir la màxima autoritat, que es pronuncià a favor de la normalització lingüística en el seu parlament dels Premis Ciutat d’Alzira per coses com aquestes? Era aquella declaració simple retòrica per a eixir del pas? O hi havia un compromís ferm i seriós en la defensa i la normalització pública de la llengua? Si no és suficient el que es fa s’ha plantejat algú què més poder fer? Hi ha la imaginació suficient? I coratge, en tenim realment?
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,P.Carreres,J.Antón. L’ALFIL,6/3/2001