·LES ANTENES DE LA TEUA VIDA
______________________________________________________________________________________________

El grup espanyol de telefonia privatitzat pel PP fa un temps a favor dels seus amiguets, acaba de publicar un tríptic de propaganda amb intencions informatives que posa especial cura en assabentar-nos de la importància de les antenes de telefonia que hi ha i proliferen per tot arreu i, sobretot, dels “nombrosos estudis cientifics” que asseguren l’absència de perjuís que les ones electromagnètiques poden provocar en la salut de tots nosaltres, els que vivim prop d’aquests artefactes, que en ocasions tenen dimensions descomunals i proximitats preocupants. Segons insisteixen aquests pamflets de Telefònica, doncs, la nostra salut està assegurada perquè “tots els treballs científics” diuen que les ones electromagnètiques de radiofreqüència utilitzades pels mòbils, no comporten “efectes adversos” per a la salut, si és veritat que estan dins els límits de la Recomanació Europea.

El que ja no diu el tríptic de Telefònica, és la distància, establida per la normativa, a que deuen estar aquestes antenes dels nuclis de població i del veïnat per a que no siguen perjudicials a mitjà i llarg termini per als que vivim al seu voltant. Segur que ens trobarem amb moltes i inquietants sorpreses.

Com que no es tracta de fer alarmisme, ni de projectar-nos a la cara Informes i Contra-Informes, la solució més senzilla, que des del sentit comú més generalitzat molts hauran pensat, passa pel següent:

Cal que un organisme independent i res sospitós de ser manipulable per cap companyia siga encarregat, per part de l’Ajuntament (dels ajuntaments), de mesurar la distància de les antenes a les vivendes més pròximes per veure si estan dins la normativa vigent a la Unió Europea la qual estableix un mínim de seguretat de 58m. tot i que aquesta mesura és, molt probablement, insuficient.

Cal que es mesure la intensitat de radiació efectiva rebuda per les persones que viuen en les vivendes dels voltants per conéixer si s’ajusta als límits marcats per la ICNIRP (que tot i ser una institució al servei dels interessos de la indústria depén de l’Organització Mundial de la Salut, la qual estableix un límit de 450mW/cm2 per a radiacions continuades de 900 MHz. i de 900mW/cm2, per a les de 1.800MHz.).

Cal que aquest organisme contractat emeta l’Informe corresponent als ajuntaments, els quals hauran de fer-lo públic entre la ciutadania, i si alguna de les companyies no acompleixen la normativa existent, caldrà que els ajuntaments, que són els qui deuen vetllar pels interessos i la seguretat de tots, eleven una reclamació en tota regla i les denuncie, si cal, davant els jutges i els tribunals competents.

Cal, a més, que aquest Informe no siga ocultat als ciutadans possibilitant així que aquests puguen, pel seu compte i al marge o en companyia dels ajuntamanets, posar en marxa les accions que consideren oportunes efecutar contra les companyies transgresores de la vigent normativa.

Cal, també, que els ajuntaments facen públiques, per a una ciutadanía no acostumada a la retòrica de l’especialista, les dades concretes establides en la normativa europea a fi de conéixer les qüestions que ens hem preguntat en aquest article: distàncies; potències permeses segons normatives; informes publicats per part de les indústries i altres dels organismes independents mai no publicats; iniciatives de localitats, ciutats i països per protegir la ciutadanía de estacions i antenes d’ones electromagnètiques i microones; sentències judicials favorables hagudes contra les indústries en diversos països; radiació suportada, en cada cas, per les persones que viuen a prop d’aquestes antenes segons la medició efectuada; efectes sobre la salut en persones sanes i persones d’especial risc, com embarassades, nens, joves, malalts i ancians; descripció d’aquells altres efectes que es produeixen sobre la salut, etc.

D’una altra banda, donada l’alegria irresponsable amb que utilitzem els mòbils, sobretot els joves, absolutament enlluernats i materialment apegats a d’ells, cal que els poders públics facen una crida per fer-ne un ús responsable i el més excepcional possible, assabentant la gent dels problemes biològics i neurofisiològics que aquests poden ocasionar, especialment entre la “població d’alt risc” abans esmentada.

Necessitem una informació feta per especialistes independents res sospitosos d’estar comprats per aquests poderosos grups, sobre les bondads i els efectes nocius de les antenes i els mòbils, les ones dels quals Telefònica ens diu que no produeixen conseqüències perjudicials. Però ella no pot ser jutge i part en aquesta qüestió i, per tant, és clar que la seua propaganda no ens val.

Quan l’investigador neozelandés Neil Cherry afirmà en un estudi fet per al Parlament Europeu, en juny del 2000, que “la radiació electromagnètica de baix nivell [com la dels mòbils] és perjudicial per al cervell, cor, fetus, hormones i cèl·lules [perquè] a través de resonancies amb els cosos i les cèl·lules, la radiació interfereix en la comunicació inter-cèl·lules, el seu creixement i regulació, i està fent mal la base genètica de la vida”, i recomanva una exposició màxima en exteriors en el límit de les zones habitades de 0’1mW/cm2, no estava fent broma, precissament.

Els ciutadans hem de tenir dret a una informació objectiva, neutral, honesta i independent de qualsevol grup de pressió. Sols així assegurarem en aquest i en qualsevol altre àmbit una vida segura i de qualitat. Açò és una part consustancial a la democràcia, no? Doncs això!
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, B.Hernandis, J.Antón. Censurat a LA INTRO(08/2002); publicat per L'AVANÇ (7/2003)