·ATACS A LA LLENGUA
_______________________________________________________________________________________________
L’any 1933 la producció editorial en català era el 23,1% de la indústria editorial espanyola. L’any 1975 representava el 4,5% de la mateixa producció global. És la dada més irrebatible per a demostrar la persecució, l’intent de genocidi cultural. La xifra de 835 títols en català publicats el 1936 no fou igualada fins el 1977. És a dir, al cap de quaranta-un anys.

Però les xifres com aquestes ens deixen bastant indiferents i no ens provoquen ni fred ni calor. Baixarem a un altre nivell. El de les vivències de determinats ciutadans que encara s’han de veure en situacions vergonyants, esperpèntiques i kafkianes perquè el pensament feixista no ha cessat d’inocular en molta gent i en determinats representants de l’administració de l'estat el verí d'un odi que no paren de destil·lar per tots els porus de la seua pell.

Però anem als exemples que sempre solen ser més explícits: L’any 2004, a l'Èric Bertran, un nen de 14 anys que en nom del “l’Exèrcit del Fènix” escriví un correu electrònic al supermercat DIA demanant que aquest etiquetés els seus productes en català, i li aparegueren -6 dies després- trenta guàrdies civils vinguts de Madrid, que se l’emportaren pres en aplicació de la llei antiterrorista, com un possible membre d’un grup així, per a que els responsables de la seguretat, Policia i Fiscalia de l’Estat, l’investigaren. Durant l’interrogatori fou comminat per la Fiscal encarregada del cas a no parlar català, etc.

El dia 8-VII-2005, una empresa de Múrcia va dirigir un fax a una empresa catalana dient-li: “Incomprensiblemente hemos recibido en el día de hoy unos recibos escritos en un dialecto cutre propio de las montañas del Pirineo que no comprendemos. Como entendemos que se trata de una broma no vamos a anular ninguno de los pedidos pendientes. Rogamos nos manden urgentemente corregidos esos recibos, escritos en el idioma de mi Patria, que es también la suya aunque algún hijo de puta no lo entienda así.” Extraordinari! Visca la bona educació i el respecte a la diferència!

El dia 5-IX-2005 la policia espanyola va amenaçar un jove amb aquestes paraules: “O me hablas español o pasas la noche en comisaría”. Com que el jove es negà a parlar-lo se l’endugueren. Durant el trajecte es burlaren de la seua ideologia, de la independència de Catalunya i del concert econòmic. En arribar a les dependències policials, van iniciar un assetjament psicològic a base d’intimidacions i amenaces de tancar-lo al calabós si continuava parlant en català.

El dia 16-I-06, al poble d’Algemesí, Ribera Alta (País Valencià), un home de 60 anys va ser detingut i denunciat per adreçar-se en català a una patrulla de la policia d’Alzira, el poble del costat i capital de la comarca.

El dia 20-I-06, hi hagué una agressió violenta a la “Llibreria 3i4” de València, en horari comercial i amb clients a dins. Els atacs que ha sofert aquesta llibreria ja deuen d'arribar a les 2 desenes!

Al poble de Cambrils, els aragonesos que hi estiuegen es dediquen a boicotejar les misses en català, malgrat que n’hi ha una en espanyol per a ells. Parlen en veu alta i canten els himnes alçant la veu per ofegar la del capellà. Fins i tot han estat pròxims a agredir-lo. Tota una lliçó de caritat! Sí senyor!

El dia 12-XI-06, el diari Levante donà la notícia que un Guàrdia Civil detingué a l’alcalde de Favara (Ribera Baixa, País Valencià) per parlar valencià. Increïble però cert!

Rafael Espí i Josepa Ibàñez, un matrimoni d’Agullent, un poble de la Vall d’Albaida (País Valencià), se’ls va prohibir adoptar una nena xinesa per no saber espanyol. L’informe deia explícitament: “No saben hablar”(?). “Dificultades en la comprensión verbal, ya que normalmente se expresan en catalán” la qual cosa fa que “cuenten con escasos recursos personales para asimilar contenidos”. El periodista Vicent Alexandre comenta al seu llibre La paraula contra el mur si açò no és un acte repugnant de racisme, ignorància, odi i malignitat per considerar que aquells qui no parlen la teua llengua no saben parlar. El pitjor de tot fou que aquestes observacions foren prou per a que els denegaren el certificat d’idoneïtat imprescindible per a tramitar una adopció malgrat els informes psicològics i socials que els consideraven clarament aptes.

El dia 2/08/2007 l’Obra Cultural Balear denunciava un nou cas de discriminació lingüística a Palma de Mallorca. Li va ocórrer a Saïda Saddouki, intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà. El dia 16, al matí, Saïda es va presentar a la Caserna del carrer “Manuel Azaña” de Palma, per parlar amb el capità Bartolomé amb qui tenia una entrevista de treball i ho va fer en català. L’agent de la porta d’entrada, un tal Sarro, li contestà: “A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo, porque hablas raro, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides! Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar y te devuelvo la documentación”. Retinguda a la porta de la Caserna durant més de 20 minuts, al final de tot no la van deixar entrar.

Hi tornà a l’endemà i va fer la mateixa pregunta mig en castellà mig en català: “Buenos días, vengo al departamento de policia judicial (pronunciat en català) con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?”. La resposta de l’agent Sarro va ser la mateixa del dia anterior: “Bueno qué, me vas a hablar en mi idioma o qué (...) piensa que el bolso ya ha pasado, lo tienes ahí! (...) Tu estás obligada a hablar en castellano, que estás en España!”. Després què l’agent posés en qüestió l’oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears, amb la frase “La constitución española no reconoce el catalán como lengua..., la única lengua oficial en España es el español!”, Saddouki va poder entrar a les dependències de la Caserna. Un cop a dins, el capità Bartolomé li va dir: “A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (...) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán! No es tu idioma!”. Davant la reacció del capità, Saddouki va contestar: “El catalán para mi es como si fuera mi lengua materna y propia, además me gusta como lengua y me apasiona”. “Que quieres decir con esto? Eh, dime… -va dir-li el militar-. Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (...). Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más. Tu lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos más que este maldito idioma y posturas como la tuya”. Saïda Saddouki, posà una denúncia per haver rebut un tractament vexatori per part dels dos agents de la Guàrdia Civil. El Delegat del Govern és un membre de confiança del PSOE, és clar. Ufff! Com d’insufrible és aquesta Espanya negra i casposa.
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. VIII/MMVII