·CAPITALISME SALVATGE
______________________________________________________________________________________________

Als pobres i als indigents no poden o no volen comptar-los. D'aturats n'hi ha per tot arreu i cap societat no se salva de tenir-ne. Europa no pot amagar-los, i bé que li agradaria fer-los desaparéixer. Algú ha difós que en són 18 milions. Però tots sospitem que en són molts més. La cosa és, realment, grossa. Ho sap tothom. I, per descomptat, ho saben els joves que s'ho miren desesperançats i decebuts. I els aturats, és clar. I és que la cosa no és per a menys.

Per a més inri els sistemes de protecció social no arriben a tots o estan a punt de saltar pels aires. Alguns ja no es tallen de dir-ho. No els queda ni la mala consciència. A l'altra Europa, la que truca a les portes de la UE, són incontables les situacions de penúria i desesperació de molts que encara no existeixen a les llistes d'aturats. Aquesta Europa està debatent-se enmig del cicle infernal configurat per les conseqüències de l'ensorrament del sistema comunista, inflació, salaris de misèria, indefensió front a un capitalisme inversor que sols busca el saqueig i el guany ràpid i fàcil, etc.

L'ex-Unió Soviètica pateix incontables xacres deixades per un sistema econòmic i polític que caigué com un fràgil castell de naips: desocupació creixent, desprotecció accelerada de la gent abocada a condicions socials molt desfavorables, escassedat de treball, deteriorament del ja existent, inflació econòmica, manca d'aliments imprescindibles, prostitució a tots els nivells, tracta de blanques, pobresa, contraban, mercat negre, corrupció als diversos nivells de la burocràcia estatal, tràfic de materials nuclears en circuits i mercats no controlats, aparició de mafies i organitzacions al servei de l'extorsió i la mort, etc. Res que no sapiem ja. I l'aparició de la fam, els aturats, els pobres i els indigents.

Als USA, on alguns estan persuadits que hi nuguen els gossos amb llonganisses, hi ha quaranta milions supervivint amb salaris de pobresa i uns altres tants o més d'indigents -car són incomptables- al marge de la producció, de tota cobertura social i sense opció en participar-hi de la distribució dels beneficis del sistema económico-social, la qual cosa és motiu de gran preocupació. En un tal sistema, anomenat neo-liberal, les condicions de vida i de treball són cada vegada més dures, diu Chomsky a Com es reparteix el pastís. El 1993 -ens hi diu aquest intel·lectual-, el salari mitjà descendí un 7% per davall del nivell de 1989 a l'època anomenada de recuperació econòmica, ja amb Clinton. La propaganda parlaria dels bons resultats d'algunes estratègies comercials -acords amb Indonèsia- presentant-los com un triomf diplomàtic per proporcionar nous llocs de treball per als americans.

Aquesta retòrica emmascarava que els beneficiaris foren, en realitat, uns pocs treballadors especialitzats i per poc temps, però sobretot els advocats, els banquers, els executius, els empresaris i, en especial, els inversors D'USA. Com que les bones perspectivas beneficioses per als treballadors feren augmentar les accions de la Exxon a la borsa, ja tenim una pista per a saber qui va ser l'autèntica beneficiària de tot aquest enrenou. I com que aquesta qüestió va aparellada a una altra com la de la fam, caldrà que ho celebrem com tot un triomf del sistema anomenat per açò de "capitalisme salvatge".

Postdata per a gent d'una societat fàcilment reconeixible: a la Cimera contra l'Atur celebrada a Estrasburg, un cap de govern d'un conegut partit de dretes, va fer el més espantós dels ridículs vetant polítiques en favor de l'empleament. La dreta d'eixe estat, una vegada més es cobrí de glòria desentenent-se dels mínims lligams de solidaritat econòmica i social amb els treballadors i els aturats, que tothom recolçava, i proclamant el seu dret de proseguir polítiques econòmiques més dures fruit d'una estratègia en voga que intenta, amb l'apropiada perversió del llenguatge, disfressar pràctiques pròpies d'un capitalisme no humanista ni humanitzador.

Petras, un professor de Ciències Polítiques i Morals de la Universitat de Nova Iork, ens ha advertit recentment d'una manipulació en tota regla sobre un llenguatge de moda absolutament emmascarador i deformador de realitats fundamentals que caldría arribar a comprendre claramente. Així, per exemple, ens diu que sota paraules com "reformadors" s'amaguen els especuladors i mafiosos que s'apoderen de la terra, les riqueses i les empreses; sota el nom d'"empresaris innovadors" s'embosquen immorals i abjectes contrabandistes; sota el concepte de "flexibilitat laboral" hi ha el poder de contractar i acomiadar treballadors en mans de la gerència així com la vulnerabilitat i la inseguretat en el treball; sota el de "rotura de monopoli" i "reconversió" s'emmascara la venda d'empreses públiques a les multinacionals; sota la idea de "reestructuració" s'emmascara i postula el retorn a les condicions laborals del S.XIX despullant la gent de qualsevol benefici social; sota el terme "desregulació" s'amaga que amb aquesta es produeix una transferencia del benefici de la producció a l'especulació; sota el més celebrat dels conceptos com el de "globalització" no es diu que açò és, realment, el trasllat del poder per regular l'economia en mans de l'estat del benestar a l'èlit multinacional controlada per la gran banca; sota el d'"internacionalització", darrerament, es dissimula una praxi que consisteix en l'atac contra qualsevol forma de solidaritat o contra valors locals i comunitaris.

Impagable la traducció d'aquest vocabulari. Però, està Petras equivocat? No existeix cap de les perversions de les què parla? És o no -la societat de lliuremercat- un sistema de capitalisme salvatge? Són l'atur, la pobresa i la indigència pseudorrealitats i miratges creats per algún mal somni? Vivim, pel contrari, en el millor dels mons possibles, com deia el filòsof Leibnitz i reafirmava Pangloss, al Càndid volterià? ¿Estem aproximant-nos a un ideal de vida que es funda en l'amor, el coneixement, la igualtat, la llibertat, la democràcia, el respecte, la tolerància, la justícia, la solidaritat, i d'altres valors que han constituit les aspiracions genèriques de tants i tants com ens precediren? Decidiu-ho vosaltres mateixos!
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,J.Antón,F.Camarasa,P.Carreres,M.Mengual, B.Hernandis. Diari LEVANTE:Hivern/97-98. Publicat a l'Alfil: 1/03/98