·CARITAT VERSUS CULTURA DE LA SOLIDARITAT
______________________________________________________________________________________________

"El fonamental de l'ajuda humanitària és la seua trama civil, la intrahistòria construida per aquells que la realitzen i par aquells que es beneficien d'ella" (Francisca Sahuquillo, presidenta del Moviment per la Pau, el Desarmament i la llibertat).

Recentment, el nostre col·lectiu organitzà a Alzira una taula rodona en la qual es va fer palés que la cooperació internacional s'ha posat de moda. En aquests últims anys estem assistint a un nou i interessant fenomen: la cobertura informativa de les accions d'ajuda humanitaria internacional en distints llocs del món (Somàlia, Ruanda, l'antiga Iugoslàvia i d'altres... ), a més de mostrar imatges terribles de violència, fam i misèria, han permés el descobriment per l'opinió pública del treball de milers de cooperants que intenten pal·liar el patiment d'aquests pobles.

A l'Estat Espanyol, la Plataforma pel 0,7% ha aconseguit galvanitzar la societat amb les seues accions, fent créixer un corrent ampli de simpatia cap allò que el diari The Economist defineix com la nova militància: les Organitzacions no Governamentals (ONGs). Les enquestes d'opinió assenyalen que la societat espanyola mostra una bona voluntat d'ajuda al tercer món, encara que existeix gran desconfiança respecte del destí final de l'ajuda al desenvolupament. A Alzira, l'ajuntament, per acord uná- nim de les forces polítiques que el composen, es compromet a destinar el 0,7% del seu pressupost a ajuda humanitaria i cooperació internacional.

Però, tot i aquest esclat, existeix a la societat un cert grau de confusionisme, i així conceptes com ajuda humanitària, ajuda al desenvolupament, cooperació internacional i solidaritat es barregen i s'utilitzen com a sinònims, essent així que representen idees molt diferents. L'ajuda humanitària, expresada mitjançant l'enviament de productos bàsics (alimentació i medicines) a zonas catastròfiques o depauperades sembla una espècie de caritat motivada per la urgència del cas i el dramatisme de la situació puntual. La cooperació al desenvolupament dóna un pas endavant, però continua plantejant l'ajuda com un deure moral amb l'objectiu d'aconseguir l'arranc social que permeta al país beneficiari avançar i situar-se millor en l'escala de desenvolupament.

Existeix, en general, poca consciència de la insuficient ajuda que els països rics presten als empobrits, amb una implicació afectiva i pràctica de la societat més bé baixa. La sensibilització social en temes de cooperació internacional pareix que comença a considerarse com una tasca de màxima importància. En considerar l'ajuda a aquests pobres com una forma de saldar un deute que es té amb ells i que té les seues arrels en un comerç internacional injust que provoca les diferències Nord-Sud i no com una forma de caritat, pareix necessari si es vol aconseguir un alt grau de sensibilització solidària. La informació sobre el que ocorre políticament i socialment en aquests països i quines són les causes últimes d'aquesta situació, poden ajudar, gràcies a la presa de consciència de l'opinió pública, a resoldre molts dels problemes que afecten al tercer món.

La cultura de la solidaritat implica un pas més enllà, des de la perspectiva d'entendre per cultura una determinada forma de pensar, sentir o actuar. Si els problemes dels països empobrits no penetren en les formes dominants de pensar, sentir o actuar dels països desenvolupats no se resoldran mai. És necessari que la societat siga conscient que els habitants del tercer món són persones com nosaltres i que la situació social dels mateixos té prou a veure amb les nostres actuacions com a món desenvolupat. Només el respecte i la solidaritat entre iguals pot fer canviar la situació, un respecte que sols es pot fer efectiu a través del coneixement que dóna la interrelació, el contacte, l'intercanvi. Pot ser caldria revisar una línia d'agermanaments que en el cas d'Alzira mira cap a una Europa que, a la seua vegada, mira cap a uns EEUU que, a la seua vegada, miren cap a l'espai exterior. Potser fóra més enriquidor agermanar-nos amb aquells que miren cap a nosaltres.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Pastor,B.Hernandis,J.Antón.P.Carreres, S.Llàtzer,X.García.Diari LEVANTE.3/96.