·LA CLAU DE PAS
______________________________________________________________________________________________

Ningú no en parla. Ningú no protesta. Tothom, tiris i troians, callen. No ho entenem. Tenim una situació sota mínims, i ningú no diu res, ni denuncia res, ni protesta de res. Som una ciutat (Alzira) que créiem que pesava en el context comarcal, i resulta que estem a la UVI, des de fa ja un grapat de temps en haver rebut una pallissa impressionant i, damunt, heu-nos aquí callats i acceptant la situació d'humil·liació i de postració. No, si és que encara ens passa poc! A què estem esperant? A què juguem? Per què aquesta calma absoluta per tot arreu? És que no és hora de denunciar els poders de més amunt que s'entreguen amb tota impunitat i amb una facilitat esbalaïdora a tombar poders locals pel simple fet de tallar-los el subministre econòmic de què gaudeixen altres ajuntaments que o bé són de la seua corda o bé han acatat obedientment les regles del joc imposades o pactades? Però, com és possible sotmetre una ciutat com la nostra a la més vergonyant de les polítiques que recorden els manuals de Maquiavel, el qual convida a esgrimir una moral de poder, de domini, de destrucció de l'altre?

L'Ajuntament d'Alzira està quasi absolutament col·lapsat per falta de recursos públics provinents de la Generalitat. La utilització partidista d'eixos recursos que fa la direcció del partit governant a la Generalitat té el següent perfil: "No em fas cas, doncs no et done!". El que passa és que els Dissenyadors del Petit-Ordre que viuen a la Generalitat no tenen vergonya d'aprofitar-se, i volen asfixiar una ciutat pel simple fet que suposen que si donen a aquesta ciutat els duros que li corresponen, els seus gestors més immediats seran gratificats amb la renovació dels seus càrrecs per a una altra legislatura més, cosa que aquells no desitgen; per tant -pensen- que si no donen ni una pesseta als gestors locals de la cosa pública, en no poder fer res, els votants es decebran i no els tornaran a votar una altra vegada. I amb açò, tindran les mans lliures per posar en l'alcaldia aquell qui servirà millor els seus interessos.

Aquesta gent deu pensar que la ciutadanía és idiota, és als núvols o no té coratge i arribarà a la més submissa i resignada de les claudicacions. Com si el veinat no sabera de què va tota la maniobra, quins són els seus visibles i no tan visibles actors, i què és el que han pretés i pretenen amb l'enderrocament d'un pacte sorgit per a mantenir la democràcia i evitar la revenja, l'autocràcia i el despotisme d'uns pocs que persegueixen interessos de poder i econòmics amb una clara intencionalitat i un descarat personalisme.

Però, nosaltres -la societat civil-, els individus i els grups que vivim i patim aquesta situació no podem ni devem callar per més temps i denunciar aquells que aupats per la democràcia (pels nostres vots), i per a gestionar-la, el que fan en realitat és, des d'altres instàncies suposadament democràtiques també, manipular com els convé la clau de pas que fa brollar o detindre els duros que prèviament l'Estat ens ha demanat via impostos, i que ara poderosos senyorets i els seus aconselladors impresentables i maniobrers que viuen al sol que més escalfa, tanquen impúnement sols perquè, un dia, el nostre alcalde no volgué vendre la seua dignitat i el seu sentit de la decència a les raons de partit, negant-se a desfer el pacte que tallava l'accés al poder als qui ja s'havien servit prou de la democràcia.

Fins quan aquest silenci? Amb què o amb qui és còmplice? Per a quan la protesta reiterada i oberta de tots, sobretot dels qui més se'ls deteriora la seua imatge pública com a gestors avortats? No estem gens segurs que el silenci jugue en favor dels demòcrates ni de la democràcia a Alzira, ni que amb ell la gent puga rearmar-se de coneixement i de valor moral per eixir airosos d'una situació com l'actual, donada la qual pensem que una eixida política honesta i valenta seria que els actuals gestors del pacte explicaren la situació real i encetaren una política de participació ciutadana en la què els ciutadans sentiriem realment com a propis els debats sobre els problemes de la ciutat i, d'aquesta manera, la voluntat d'un poble es deixaria sentir amb tota la seua força front a institucions superiors manipuladores. Estem segurs que els ciutadans no oblidarien aquests fets en les properes eleccions municipals i autonòmiques.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,J.Antón,P.Carreres.Diari LEVANTE. 30/8/97.