COMUNICAT D'ETA
(Sobre el final de la treva)
ETA vol donar a conéixer la seua anàlisi i decisió a la societat basca. Donada la gravetat de la decisió, intentarem socialitzar les raons del procés polític tan concisament i clara com siga possible.
El setembre de l'any passat Euskal Herria estava a les portes d'una nova situació, perquè els mecanismes que van posar Espanya i França com a obstacles van fracassar:
L'Estatut de la Moncloa i el Millorament del Fur no sadollaven la set de llibertat dels bascos; al mateix tempa, a Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa el desig d'un reconeixement institucional era palpable.
L'estratègia d'aixafament va fracassar: l'esquerra abertzale independentista ha mantingut l'opció d'una Euskal Herria lliure, per sobre del més despietat càstig que s'haja fet contra una força política: les meses politicomilitars de Madrid, Ajuria Enea i Iruña no plantejaven alternatives a l'Alternativa Democràtica de l'Esquerra Abertzale.
El desig de pau basat en una solució política correcta era palpable a la societat basca.
I finalment, les diferents forces polítiques (PNB, EA, ELA) que en 20 anys es conformaven i col·laboraven amb el poc que havien acordat Espanya i França van començar a mostrar el desig de canviar la situació.
En una paraula, opinem que l'opció de canviar el vell marc juridicopolític que ha estat en vigor 20 llargs anys, que venia de la reforma de la dictadura, i de fer passos consistents en favor d'un marc juridicopolític basat en la democràcia a Euskal Herria havia madurat.
Aquest context va portar a ETA a proposar un acord a PNB i EA cap a l'estiu de 1998.
Segons aquest acord, els firmants van adoptar el compromís de fer passos fructífers en favor d'una institució única i sobirana que tindria al seu si tota Euskal Herria. En aquest sentit, van adoptar el compromís d'aconseguir un acord mínim en favor dels drets i interessos d'Euskal Herria i de les necessitats i interessos bàsics dels ciutadans bascos.
D'altra banda, PNB i EA van adoptar el compromís de trencar completament les relacions amb les forces espanyoles que es mostraven com a enemics d'Euskal Herria; i ETA anunciaria la interrupció sense límits de les accions. Aquell acord va ser secret i, segons ell, es fixava unafase d'observació de quatre mesos.
El PNB i EA van acceptar i van firmar l'acord. I prenent com a base aquella firma, ETA va encarrilar la iniciativa que ha estat en vigor durant aquest any.
Les màximes virtuts de la iniciativa han estat:
-> la il·lusió i l'empenta noves que han sorgit a la societat basca.
-> l'Acord firmat de Lizarra el 12 de setembre per forces polítiques, socials i sindicals, identificant l'arrel política del conflicte que hi ha entre Euskal Herria i Espanya-França, i proposant una metodologia totalment democràtica per a la seua solució.
-> la creació de la primera institució nacional dels temps moderns que acull tota Euskal Herria.
En una paraula, manifestar la naturalesa política del conflicte i dissenyar-ne la solució, activant les diferentes forces de la societat basca.
Als primers mesos de la iniciativa, es va donar un canvi bàsic en la situació política. Però després de quatre mesos, les coses van començar a canviar; la iniciativa va entrar en un impàs. Al nostre parer les raons d'aquest canvi són les següents:
-> el terratrèmol polític que va sorgir dels bons resultats de l'esquerra abertzale a les eleccions d'octubre i la primera reunió d'Udalbiltza, que va subratllar la viabilitat de la iniciativa, van encendre la llum vermella dels governs espanyol i francés, i en conseqüència la reacció repressiva, detencions i tortures, i l'assassinat del burukide Ttotto.
-> l'estratègia marcada pels interessos partidistes amb vista a les eleccions de juny de PNB i EA.
La pressió exercida per Espanya i França a PNB i EA va comportar l'intent de canviar la naturalesa de la pròpia Iniciativa: intentant canviar que de ser un procés de construcció nacional passés a ser un procés de pau sense contingut, intentant ofegar l'esquerra abertzale en la "normalitat" política i amb la intenció obstinada i maligna que la interrupció "provisional" de les accions d'ETA passés a ser "definitiva" i irreversible.
Durant l'estiu passat ha estat notable la paralització i l'olor a podridura del procés.
ETA tenia i té, la ferma intenció de portar fins al final el procés quan va encaminar la Iniciativa l'any passat. Per això, vam procedir a identificar les dificultats i problemes de la iniciativa:
- Per una banda, la naturalesa secreta del mateix acord, que provocava confusió amb el contingut i la funció de l'acord de Lizarra-Garazi, i al mateix temps comportava una identificació perjudicial.
- Com ja s'ha dit, intentar desfigurar el contingut del que van firmar PNB i EA, i intentar vendre davant la societat el procés que hauria de ser per a la construcció nacional com un "procés de pau" i com un procés per a l desactivació dels mecanisme de lluita per a la defensa de l'esquerra abertzale.
Al cap i a la fi, en opinió d'ETA, la falta de voluntat per portar la massa crítica que hi ha a Euskal Herria a una situació democàtic i per activar del tot les forces es manifestava en qui caminava en el procés.
A l'analitzar el punt en el qual estava el procés i veient que no es complia el que s'havia firmat l'estiu passat (ni els passos eficaços ni la total ruptura respecte a les forces espanyoles), vam deliberar deixar "en l'aire" la interrupció de les accions que vam proposar al setembre del 98, i així ho vam fer saber a PNB i EA l'estiu del 99, fa quatre mesos llargs.
Va quedar clar que la situació estava en un impàs, però no es proposava cap política efectiva. PNB i EA donaven importància a la gesió habitual, adherint-se al marc estatutari de la Moncloa, i no a les iniciatives encaminades a posar en marxa el nou marc juridicopolític.
Al veure que no apareixia cap proposta política ni estratègica concreta en aquell moment en el qual es jugava el futur d'Euskal Herria, ETA subratllava la necessitat de noves propostes polítiques, i va posar la seua fòrmula damunt la taula.
En poques paraules, aquesta és la proposta políticaque ETA dóna per bona: que els ciutadans d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Lapurdi, Navarra, i Zuberoa elegesquen lliurement i democràticament un Parlament cnstitucional sobirà en una circumscripció única. Això és, que el vot de cada ciutadà basc valga el mateix a tota Euskal Herria.
En aquest context, i en el de la fermesa i estabilitat de les diferents institucions que es posaran en vigor des d'aquest procés constitucional, la resolució d'ETA seria la de deixar la lluita armada, utilitada en la defensa dels drets d'Euskal Herria.
Molts agents polítics, social i sindicals d'Euskal Herria han tingut notícia d'aquesta proposta. Encara més quan els textos de debat d'ETA han caigut a mans de la policia i han arribat a mitjans de comunicació i direccions dels partits. Així les coses, ETA va proposar a PNB i EA arribar a un nou acord que es basava en quest plantejament democràtic. Ni PNB ni EA han donat resposta concreta encara.
És molt el que Euskal Herria ha avançat en aquests anys en el camí de la llibertat. Com sempre, les claus d'aquest avenç han estat la lluita i el treball silenciós, el fer front amb tots els mitjans dels qual disposem a aquesta opressió que tenim a sobre.
En canvi, en aquest últim any hem recuperat el costum de parlar i treballar entre els abertzales i hem de seguir en això; però, mentrestant, Espanya i França segueixen amb la seua ocupació, atac i domini repressius; i les forces que hi ha a Euskal Herria no estan suficientment activades per fer front a aquest atac i seguir en el camí de la construcció.
Davant d'això, el procés que va començar l'any passat està patint un clar bloqueig i s'està podrint, i en aquest context ETA ha pres la decisió de reactivar la lluita armada responent al compromís pres en la defensa d'Euskal Herria.
Caldrà fer més iniciatives concretes i més força que aquest any per portar a terme el procés iniciat l'any passat, i fem una crida a tots els ciutadans bascos perquè seguesquen en el treball de la construcció, fent front a l'enemic i reforçant els pilars bàsics del nostre poble.
La interrupció de les activitats que estava en vigor des del 18 de setembre de 1998 ja ha acabat. A partir del 3 de desembre de 1999, està a mans d'ETA transmetre als grups operatius quan començar a fer les activitats.
FI DEL COMUNICAT
Transcripció: S.Llàtzer