COMUNICAT d’ETA (sobre l'inici de la treva)



Euskadi Ta Askatasuna, a través d’aquest comunicat, vol fer arribar a la societat basca la lectura que de la situació i el moment històric que viu el nostre poble, i la decisió que en conseqüència ha pres.

Després de dues llargues dècades se’ns obre a Euskal Herria, un altre cop, la possibilitat de fer un pas decisiu en el camí de la independència. Creiem que ens trobem davant una possibilitat semblant a aquells complicats anys viscuts en fa vint, en aquells temps de la transició. Però aquest cop hem d’aconseguir que la fase política davant la qual ens trobem sigui la de la sobirania, fent realitat ara l’oportunitat perduda en aquella època.

ETA comença amb esperança aquesta nova fase política. Plens d’esperança, sobretot, perquè creiem que els errors comesos en aquella època seran una bona ensenyança; i plens d’esperança també perquè creiem que el treball, l’experiència i les forces acumulades des d’aleshores ens donen prou suport perquè aquesta nova fase política sigui fructífera. Malgrat tot, el tenir una nova possibilitat i enfrontar-nos-hi plens d’esperança no ens ha de cegar. No hem de tancar els ulls davant la situació que pateix Euskal Herria. Perquè es veja on es veja la situació que viu el nostre poble és greu. Els bascos estem sota la dominació de dos Estats poderosos. Aquests dos Estats han estat utilitzant tota la seua maquinària, armada, política, econòmica i cultural, per desfer els instruments de què Euskal Herria disposava per ser un poble lliure en el futur. Per tant, aquesta tossuda actitud d’Espanya i França ha deixat greus ferides. I no serà fàcil obtenir la nostra llibertat. Perquè tampoc es manifesta el més mínim senyal de voluntat de respectar de manera pacífica la paraula d’Euskal Herria per part dels Estats que, tot i ser veïns, ens prenen per enemics i com a societat que s’ha de dominar.

Per sobre de tots els atacs i dificultats, Euskal Herria ha arribat a les portes del segle XXI guiat per la passió de la lluita, nodrit per l’esperança de viure. No com un poble lliure, però si tenint obertes totes les possibilitats de ser un poble lliure. Fins ara, hem ensenyat al món que som capaços de mantenir el que és nostre. D’ara endavant, per tant, demostrem-li que tenim la necessitat, el dret, la voluntat i l’habilitat suficients per organitzar la nostra pròpia casa segons la nostra elecció.

Abans de continuar endavant creiem molt important aturar-nos en dues preguntes i respondre-les. Per una banda, ¿com ha arribat Euskal Herria a les portes de l’any 2000 tenint oberta la possibilitat de ser un poble lliure? I, per l’altra, ¿per què a les portes de l’any 2000 Euskal Herria no és encara lliure?

La primera pregunta té una resposta ràpida. Ràpida i plena d’orgull. Sense oblidar ni menystenir gens l’esforç dels ciutadns bascos de la història anterior, pel que respecta als últims vint anys, estem davant d’una nova expectativa d’aconseguir la nostra llibertat gràcies a la generosa dedicació de milers i milers de valents homes i dones bascos.

Aquesta afirmació té una intensa presència en els cors i les ments dels militants d’Euskadi Ta Askatasuna. No seríem on som sense la dedicació dels militants i ciutadans morts a conseqüència d’accions armades dels enemics; sense el patiment dels militants i ciutadans que han suportat la cruel tortura i la continuada humiliació a les casernes i les comissaries; sense l’esforç dels militants i ciutadans que han treballat i treballen a favor de la nostra cultura, llengua, entramat econòmic i tradicions socials, en el treball callat, perillós i compromés de cada dia, fent cas omís de les lleis estrangeres en vigor, tant espanyoles com franceses, i fugint de les urpes de la rutina; sense la capacitat de resistència de militants i humils ciutadans que amb total dignitat han clarificat i clarifiquen el camí de la llibertat d’Euskal Herria des de les masmorres de les presons tenint a la seua esquena la càrrega de condemnes de presó de milers i milers d’anys.

A tots aquests ciutadans es dirigeix en aquests moments el nostre honrós record, ja que estem de nou davant d’un moment esperançador i històric perquè es van dedicar sense parar a obrir els nombrosos forrellats de la gegantina porta que tancava el camí a un futur lliure. Perquè si tots ells no haguessin pres aquest compromís fonamental, Euskal Herria hauria arribat a la seua fi!

Malgrat tot, la segona pregunta necessita una resposta amarga. Perquè, en moments tan importants com els que ara vivim, exigeix analitzar el que cadascú ha fet. Comptar no només el que hem avançat en tots aquests anys, sinó també el que hauríem pogut avançar. El camí proposat per l’esquerra abertzale fa vint anys, és a dir, avançar en la democràcia basca, no va aconseguir el consens. I en conseqüència, el món abertzales es va dividir en dues vies: una que partia d’acceptar de facto la legislació imposada per Espanya; i l’altra, la via que promovia la ruptura amb Espanya, acceptant com a legítims tots els instruments que posseeix un poble per defensar-se, per fer front a aquesta imposició.

La primera via, la de l’autonomisme constitucional, va suposar l’agreujament de la divisió interna d’Euskal Herria, que estava a punt de sortir de la dictadura de Franco. Si abans estàvem sota dos Estats, després se’ns ha afegit la divisió autonòmica. I tots els èxits ha han estat com a conseqüència de les lluites o com a esquer per aplacar les lluites. Aquest primer pas ha portat Euskal Herria cada cop més cap a Espanya i França, condemnant-lo a viure mirant a Madrid i París. En lloc de decidir nosaltres mateixos, ens ha obligat a sol·licitar el consentiment dels estrangers, i als espanyolistes que estaven entre nosaltres retrets, a enorgullir-se’n. A enfortir les noves fronteres interiors en la mateixa Euskal Herria, distanciant-se els ciutadans bascos entre ells, i alguns, per esmentar el cas dels cipayos, acceptant i protegint la legislació espanyola, a actuar contra altres ciutadans.

Els que avancem per la segona via, per sobre de totes les nostres deficiències i errors, hem mantingut viu el projecte d’una Euskal Herria unida, lliure i euskaldun, confiant en la capacitat dels ciutadans per al treball i la creació. Hem treballat a favor de superar la divisió institucional i entre Estats, per portar al nostre poble la pau basada en la justícia i els drets democràtics. Així, l’aposta per crear un projecte social propi a Euskal Herria ha donat els seus fruits. Un, que volem esmentar ara, el d’ensenyar l’esterilitat i la ceguesa d’aquest autonomisme disgregador. I no és poc, tenint en compte l’esforç gegantí que ha fet Espanya perquè l’autonomisme fos la tomba d’Euskal Herria.

Els que, amb entusiasme i bona voluntat, van avançar en el camí de l’autonomisme disgregador s’acaben d’adonar que, a més de quedar-se ni a dalt ni a baix de l’escala que s’ha de pujar esglaó a esglaó, aquesta escala no porta a la llibertat d’Euskal Herria. Per la nostra banda, els que vam fer l’aposta decidida per Euskal Herria estem disposats a superar aquest pròxim passat i avançar junts en un nou projecte ple d’il·lusió.


Per què estem davant d’una nova oportunitat?
Aquí tenim de nou Euskal Herria a les portes del futur.¿Però no és potser mera voluntat pensar que estem a les portes d’una nova situació? ETA, després de sospesar degudament les perspectives que es destil·len de la nova situació, ofereix en les pròximes línies el resultat de la decisió:
Per una banda, gràcies a la lluita d’aquests anys, els nous estrats de la societat s’han acostat a l’opció de la independència. Majoritàriament creiem que s’ha de ressaltar el desenvolupament viscut en els últims sis anys. Ja que hem passat d’una situació de resistència a una de construcció. Volem destacar que la millor situació que vivim és fruit de la bona intenció de molts militants de l’esquerra abertzale i de la lluita organitzada que resideix en un sector de la societat. A l’hora d’arribar als últims objectius de la nostra lluita, el que s’ha fet en els últims anys no ha estat sinó un petit pas del que queda per fer. Que ningú pense que les tasques, els mètodes de treball, etc., no s’han de millorar. Però de tant en tant, i encara que l’esquerra abertzale no és amiga de lloances i afalacs, ajuda el fet de ratificar que la tasca empresa valia la pena i que hem encaminat pel bon camí la lluita per la llibertat.

D’una altra banda i en aquesta situació de canvi té molt a dir la socialització de l’Alternativa democràtica, que ha substituït la ja obsoletaAlternativa KAS. Mitjançant aquesta nova proposta de pau s’ha afermat un nou concepte dinamitzant i bàsic en els últims tres anys, la necessitat de donar la paraula al poble, que recupere la paraula i de respectar aquesta paraula. Hem estat capaços un cop més de transmetre que el conflicte que Euskal Herria manté amb Espanya i França és bàsicament polític. A més de posar en un compromís la legitimitat democràtica dels mandataris francesos i espanyols, hem construït un concepte positiu a la nostra parcel·la, el de la democràcia basca. Els mínims democràtics que qualsevol demòcrata ha de defensar per superar el conflicte (autodeterminació i territorialitat) s’han establert ja després d’aconseguir una situació democràtica, obrint així les condicions més apropiades per desenvolupar cadascú el seu projecte. I l’esquerra abertzale ha desbrossat el camí per desenvolupar el seu propi projecte polític i social.

El següent canvi que notem en aquesta nova situació és l’esfondrament de les estructures institucionals divisores imposades pels dos Estats que ens oprimeixen com a trava en el camí de la llibertat. El marc institucional que continua vigent a Euskal Herria s’ha esgotat. Les forces imperialistes franceses i espanyoles s’han convertit en únics defensors acèrrims de l’status quo institucional. L’Estatu de la Moncloa, el Millorament del Fur de Navarra i el desconeixement dels territoris bascos dependents de França no tenen prou efectivitat per respondre als desitjos i necessitats dels ciutadans bascos. Ara, els que han defensat la potencialitat d’aquestes estructures institucionals accepten que peraquesta via no és possible arribar a la independència, coincidint en això amb l’anàlisi que només ha defensat l’esquerra abertzale. I per això hem obert les portes per primer cop per posar en camí un sol procés per a la solució d’Euskal Herria.

Al costat de l’esgotament institucional tenim l’egotament de la política de pactes imposada durant els últims deu anys pels espanyols per destruir el projecte a favor de la independència i desfigurar la realitat política i social. Aquesta política de pactes, en lloc de donar alguna cosa, només portarà a l’allargament del patiment a Euskal Herria. Els que van apostar a favor de l’autonomisme que estem citant (en els partits abertzales EA i PNB, el sindicat ELA i molts sincers abertzales) s’han adonat de l’esterilitat d’aquesta via. Aquest cop, han mostrat la seua voluntat d’avançar per una nova via. Fugint del dilema respecte a Espanya i avançant en l’interior del camí d’Euskal Herria amb valentia, i trencant d’un cop les dependències i lligams amb Espanya. Espanya/França o Euskal Herria és l’elecció. I almenys de paraula, es mostra la clara voluntat a favor d’Euskal Herria. En aquest nou repte tots hem de jugar amb el valor i coherència que exigeix aquest moment històric.

Els poders fàctics d’Espanya i França no tenen alternatives polítiques intermèdies per a Euskal Herria. No com a mínim sense la nova col·laboració de partits com EA i PNB. Entre l’autonomisme disgregador d’ahir i avui i la sobirania basada en l’autodeterminació i la territorialitat de demà, no hi ha espai nou, si no és durant vint anys més, per exemple, inventant una nova falsa i estèril oferta que evitaria una veritable solució. Però, com he dit, això exigeix la necessària col·laboració d’EA i PNB.

Europa s'està construint com a espai polític, social i econòmic, centre de decisió dels temes importants, depassant Madrid i París; va allunyant-se de les estructures estatals d'on depenem directament. I sense un projecte efectiu d'independència, la dependència i desestructuració que viu Euskal Herria serà cada cop més greu. Més encara si estem sense alternatives ni instrumentalització davant dels gegantins projectes d'unitat cultural i econòmica a nivell mundial. Finalment, s'ha convertit en opinió majoritària que la voluntat de pau, que és majoria a Euskal Herria, vindrà associada a una solució política raonable. La voluntat de pau, la necessitat d'una solució, el diàleg, la negociació, són comentaris de tots els dies, amb accions d'ETA o sense. Quina diferència amb aquella "voluntat asèptica de pau" de fa alguns anys! En la societat basca ha prevalgur la fam i la set d'un acord de pau que ha de donar solucions polítiques i pràctiques. Aquesta necessitat no només l'ha creada el no acabar amb ETA; sobretot és conseqüència de mostrar dia a dia la raó de ser política del conflicte, d'haver ressorgit diferents lluites i que la societat basca ha posat un stop ferm i digne a l'atac que pateix Euskal Herria.

Resumint en poques paraules la situació, diríem el següent: a Euskal Herria destaquen dos projectes, un que creu en el procés de construcció d'Euskal Herria, que diu que és possible una societat més justa i més arrelada, i que s'ha de lluitar per ella; en canvi, l'altre, el que vol és donar continuïtat al procés d'integració, desaparició i desculturització començat fa molts segles en nom d'Espanya i França, que veu Euskal Herria com a part del món sense personalitat. A Euskal Herria hi ha un conflicte lingüístic i educatiu, una manera d'entendre la vida, la voluntat de construir un model socioeconòmic distint a través de les relacions laborals. Aquest conflicte és el conflicte de sempre, el que ha canviat és la possibilitat de fer noves passes endavant en aquest conflicte, la situació nova que ve d'un canvi en la correlació de forces. I aquest és el repte en aquest moment històric, com podem posar en marxa entre tots el projecte d'Euskal Herria. Si hi ha voluntat i claredat entre els que s'han posat en la direcció política d'aquest poble, en la societat basca hi ha suficient força i entesa per avançar.


Cap a on es dirigiran les forces?
Aquí tenim de nou Euskal Herria a les portes del seu futur. Plens d’esperança, veiem aquest moment històric que estem vivint sent conscients de la greu situació que viu Euskal Herria i amb gran preocupació. Perquè l’eix central del futur depén del sí o el no com a resposta a una pregunta.

¿Cap a on es dirigiran les forces abertzales aquest cop? El fet de ser coneixedors de la nostra història més recent ens porta a fer-nos preguntes i tenir preocupacions. Conseqüentement, o desgraciadament, fa vint anys els partits es van agenollar davant l’Estat espanyol. En nom de la por del soroll de sabres, com se’ns ha anat dient, a la Moncloa i a la Zarzuela, van decidir dividir encara més Euskal Herria, continuar negant a través de les armes el dret d’autodeterminació que pròpiament tenia, i un llarg etcètera. Des d’aleshores l’esquerra abertazale ha defensat la sobirania d’Euskal Herria amb coherència deixant-s’hi la pell, mentre que les altres forces queien cada cop més immerses dins la xarxa que les relacionava amb Espanya.

En aquests sentit també, mirem amb optimisme cap al futur. Perquè la putrefacció i l’escassetat dels fruits recollits en els últims vint anys no són comparables a l’esplendor del que podem recollir en el camí cap a la sobirania. Han estat molts anys, però és satisfactori veure que al final també els altres s’adonen de quins són els passos que s’han de seguir cap a la independència. La llibertat del futur sempre serà millor que la dependència actual.

Això no vol dir que el procés que tenim davant nostre no hagi de ser difícil i perillós. El repte al qual ens enfrontem ens exigeix respondre amb total sinceritat i honor a tots els abertzales, d’esquerres i demòcrates; encara més si som conscients de la posició cega i intransigent d’Espanya i França.

És el nostre profund desig, per tant, que l’esquerra abertzale no es torne a quedar sola en aquesta tasca que és de tots.. Però, encara que fos així, nosaltres continuarem endavant amb l’alegria i els mateixos afanys que fins ara, seguint el camí mostrat per milers de bascos i gudaris.


El repte al qual ens enfrontem
Hem esmentat, al començament d’aquest comunicat, que el repte de la fase política a la qual ens enfrontem i la seua major qualitat ha de ser que Euskal Herria en la seua totalitat, i sobre qualsevol frontera autonòmica i estatal, aconseguesca la seua sobirania. Implantar la base. Perquè no ens trobem en el mateix lloc que abans, no només anem a recuperar l’oportunitat perduda fa vint anys, sinó que farem un pas endavant, hem de posar les columnes d’aquesta Euskal Herria del futur, el repte que ens correspon és situar clarament el lloc en el qual ha de ser construïda la nostra llar. Perquè no existeixen dos o tres Euskal Herries. És ñunica, amb les seues diferents qualitats i realitats, lingüístiques, socials, econòmiques, per no parlar de les tradicions. Perquè això és un poble!

Tenint en compte totes aquestes diferents realitats entre ots els progressistes, demòcrates i abertzales, ens toca fer una feina sense antecedents en la construcció d’un nou marc polític que abaste en el seu si tota Euskal Herria. I en aquest ofici emprenedor totes les societats efectives de tota Euskal Herria hi tenen cabuda, paraula i feina a fer. L’èxit de la sobirania no és compatible amb la política interessada i partidista que comporta la fortalesa d’Espanya i França. Sense dubtar-ho, ha d’arribar a la seua fi qualsevol tractat o punt de col·laboració amb Espanya, els acords amagats que fan que el nostre poble continue sent econòmicament dependent.

La nostra primera feina ha de ser començar a pensar com a Euskal Herria. Entre tots. I interioritzar quina és la nostra veritable situació econòmica, lingüística, cultural i social. I després, donar suport a projectes comuns que tinguen en compte tota Euskal Herria, tant pel que fa als drets lingüístics, com a l’organització territorial, com també al desenvolupament econòmic i drets socials. Les forces partidàries de la sobirania d’Euskal Herria han d’assolir un mínim de convenis.

I en la mateixa proporció, serà treball de tots fer front a aquells que són i continuaran sent enemics d’aquest projecte. Ha arribat el moment de la persecució social que els que s’han mostrat contra les armes tant han esmentat. Al començament deiem que no podem tancar els ulls davant la situació que viu Euskal Herria. A Euskal Herria, una gran part de la societat viu un Estat d’excepció, amb el pretext d’anar en contra d’una opció política determinada que està condicionant el futur d’Euskal Herria. Un projecte acordat com el que estem donant suport, ens portarà les contrarietats dels Estats espanyol i francés. Sense cap dubte.

Necessitarem valor per això. Necessitarem valor per dir que en el nostre poble sobren les armes que se’ns fan estrengeres, per afrontar i tirar endavant tots els esforços majors o menors necessaris per expulsar-les. Ja és hora, per tant –es faça el que es faça- d’adonar-nos des de la crítica del qu no es fa, i abocar-nos en aquesta feina.


Què no és aquest pas d’ETA?
Abans d’esmentar la nostra crida i decisió, per la confusió que han pogut produir les especulacions, expectatives i declaracions dels últims dies, ens és imprescindible definir què no és aquesta fase política davant la qual ens trobem. Perquè no és cap sentit correcte que ningú s’enganye amb els jocs de paraules dels polítics professionals.

L’objectiu no és l’espanyolització que ha dirigit en aquesta dècada Ardanza dins del seu pla parcial de pacificació, i molt menys donar a aquesta pacificació imatge política, per a la consciència tranquil·litzadora i l’autoengany de l’esquerra abertzale. En aquest moment és necessari ser encara més valent. Perquè ens trobem davant una situació totalment nova.

Enganyaran la societat aquells que després d’aquest gran pas d’Euskadi Ta Askatasuna busquen dins el marc actual la normalització i la falsa pau. Això serà tan mentida com que el problema d’Euskal Herria és que ETA fa front al seu adversari amb armes. No hi haurà pau si no es basa en els drets d’Euskal Herria. Perquè aquesta és la raó de ser del conflicte que vivim: el fet que a Euskal Herria se li neguen els seus drets, que ni tan sols siguem amos de les nostres decisions a l’hora d’organitzar la societat com volem.

ETA ha fet un gran pas, ara correspon als altres anar endavant en aquest espai que s’ha creat i valentment a més. Fa poc ho hem dit, no és indefinició, ni un càlcul egoista, ni un temps partidista: és Euskal Herria el que hi ha en joc.


Comunicat
Tenint tot això en compte, ETA, formació socialista revolucionària per a l’alliberament de la nació, fa públic aquest comunicat davant la societat basca, i en general, ho notifica davant l’opinió pública internacional:

1. Que encara que per a la creació d’Euskal Herria és imprescindible el treball i l’esforç de tots els ciutadans, fins ara només l’esquerra abertzale ha respost a aquesta tasca amb una actitud clara i profunda. Fins avui hem hagut de fer un camí llarg, dur i complicat, a canvi d’implicar-nos en aquesta tasca, suportant repressió i tot tipus d’atacs. Però gràcies a la feina feta, avui tenim una oportunitat incomparable de, a partir d’ara, compartir la responsabilitat i els esforços per a la creació de conformitat en les col·laboracions i nou punts de trobada en el camí de la independència d’Euskal Herria. ETA, per la seua part, vol donar a conéixer la seua total voluntat per seguir cap endavant en aquest camí de conformitat, i comunica que espera l’executació dels esforços i voluntats similars.

2. En aquest sentit, ETA fa una crida pública a partits, sindicats, agrupacions culturals, organitzacions socials i en general, a tots els ciutadans bascos, perquè la fase política que tenim davant siga la de la sobirania i es prenguen per això els passos i els compromisos necessaris.

3. Entre tots els passos, el de més importància avui és posar en camí de superació les divisions institucionals i estatals; fent a partir d’avui passos efectius per a la creació d’una institució sobirana i única que aculla al seu si Araba, Bizkaia, Guipuzkoa, Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa.

4. Després de la unió de diferents forces polítiques i socials que tinguen el mateix objectiu, Euskadi Ta Askatasuna assumeix el compromís públic de promoure i protegir, en el procés de creació d’aquesta suprema institució estructural, i aplaudir qualsevol iniciativa que pretenga superar les divisions institucionals i estatals actuals. I per això, demanem el mateix compromís, esforç i iniciativa a aquells que fins ara s’han mostrat hostils i reacis a l’hora d’acostar-se o simplement lluny d’aquesta tasca.

5. Les forces que recolzen la creació i els drets democràtics d’Euskal Herria han de promoure acords i dinàmiques sobre les necessitats del més fonamental i minoritari.

6. El projecte poplar d’Euskal Herria topa frontalment amb els d’Espanya o França. El conflicte de tants segles ens ha demostrat clarament als ciutadans bascos que no hi ha lloc intermedi per a nosaltres. Seguir endavant com a basc o desaparéixer com a poble al servei d’Espanya i França. Per tant, considerem imprescindible que aquells que es mostren d’acord amb els punts anteriors, trenquen amb els seus convenis i relacions amb aquells que recolzen i defensen les intencions dominants d’Espanya i França. És l’hora de fer una aposta clara i total per la sobirania. És l’hora de trencar les relacions i els convenis amb les forces polítiques que tenen com a finalitat la desaparició d’Euskal Herria. En conseqüència, és hora de deixar per sempre qualsevol conveni que existesca amb partits o estructures institucionals o de repressió que tinguen com a finalitat la destrucció d’Euskal Herria i la creació de França i Espanya.

7. Tenint en compte la situació d’Euskal Herria, les possibilitats existents i el desig de dirigir-nos cap a la sobirania, Euskadi Ta Askatasuna manifesta la seua intenció d’iniciar una paralització general i indefinida de les seues accions armades, limitant únicament les seues funcions a les tasques habituals de subministrament, manteniment de les estructures i al seu dret de defensa en els possibles enfrontaments. Aquest alto el foc general començarà el 18 de setembre de 1998.

8. Sent l’objectiu de tots el respecte de la realitat d’Euskal Herria, els seus drets i les decisions adoptades en llibertat, i sent l’objectiu i el desig d’Euskadi Ta Askatasuna que la societat basca assumesca la responsabilitat d’aconseguir la independència, esperem que la resposta que rebem siga de la mateixa magnitud que el pas que hem fet, anunciem que des d’ara endavant els esdeveniments futurs que es donen marcaran la continuïtat d’aquesta suspensió.

Visca Euskadi lliure!
Visca Euskadi socialista!
Lluitarem fins a la independència!
Euskal Herria, setembre de 1998
Euskadi Ta Askatasuna (ETA)



Transcripció: S.Llàtzer.