·CONFLICTE DE PODERS
______________________________________________________________________________________________

Hi ha un un capítol segurament important de la societat valenciana que és autènticament penós. Forma part d'una qüestió més global i la seua història és simple de contar: instal·lats en el poder, que els procura privilegis i negocis, les classes dirigents del País Valencià, la veu cantant de les quals és Las Provincias (pamflet, manipulació i ideologia reaccionària i cavernícola), no volen perdre cap batalla contra els seus opositors. Ni la de la llengua (el capítol de què parlàvem) que és la única que se'ls resisteix.

La llengua pròpia del País, de la que s'ha fet una qüestió crucial, és una part importantíssima del patrimoni cultural dels valencians, defensat per molts en oposició a l'abandó que les classes dirigents valencianes han realitzat i estan realitzant encara amb el seu menyspreu cap a ella, la història, la cultura i la col·lectivitat que la vol fer servir com a llengua de futur. El Consell Valencià de Cultura (CVC) presidit pel professor Grisolía ha volgut tallar el bacallà i acabar amb una polèmica artificialment creada la qual no amaga cap cosa més -i no és poc- que impedir que el valencià s'extenga a espais i dominis reservats fins ara al castellà. Si l'hegemonia del castellà s'acabara, que és obviament l'hegemonia d'uns homes, uns projectes i uns estils concrets, aniria imposant-se una altra hegemonía: la dels homes identificats amb el seu País i les seues comarques, que farien de la democràcia valenciana no l'eina dels tripijocs d'uns pocs i els seus interessos, sinó l'eina de tots els ciutadans.

Amb el dictàmen que ha emés el CVC tothom celebra l'acabament de la batalla de la llengua. Permeteu-nos que discrepem i que pronunciem un vaticini sobre el qual, no obstant, farem sacrificis a fi que no es complisca. El final de la batalla de la llengua no assegurarà les condicions per a un ús massiu i normalitzat del valencià; més bé assegurarà que el castellà siga l'idioma hegemònic -dominant, necessari i imprescindible- a la societat valenciana, i que el valencià siga l'idioma testimonial -voluntari, no necessari, prescindible, residual i a extingir-. Així succeiran les coses, i si no al temps.

El Dictàmen de la Comissió presidida pel professor Grisolía dissimula una mica: parla de precaucions, advertències, suggeriments, recomanacions inclús, a fi que el poder polític promocione la llengua cap a nivells de normalització i dignitat. Tot molt adient al cas. Però, ací quedarà la cosa. Pensarem, fins i tot, que amb l'aprovació d'un tal dictàmen ja podem estar tranquils perquè els altres estaven equivocats car se'ns ha donat la raó i tornem a estar en possessió de la veritat indiscutible.

Els defensors de la unitat de l'idioma, el món acadèmic a tots els nivells, la Universitat i les Universitats de tot arreu incloses les estrangeres, la romanística i quasi tothom llançarà les campanes al vol perquè al menys les mentides, intoxicacions, manipulacions i estafes aniran desapareixent. Fins i tot, la llengua deixarà de ser mercancía electoral i motiu de discussió. Però, de veritat creieu tanta bondat? Com podem ser tan ingenus? Creiem que ens queda un llarg camí per recórrer si arribem a posar-nos seriosos. I en eixe llarg camí encara han de fer la seua aparició molts obstacles i entrebancs.

Tal vegada s'haja acabat un capítol del conflicte lingüístic general valencià com és "La Batalla de la llengua", encara que no el conflicte lingüístic en sí. Però ¿s'han acabat, per això, els conflictes entre les diverses concepcions del que es vol que siga el País? Entre els qui defensen un model de societat perifèrica, marginal i subordinada als interessos de sempre o els que volem un País sense ingerències, amb major poder de decisió, autogovern i sobirania econòmica i política, i amb possibilitats de futur regional dins l'Europa que estem ajudant a configurar?
____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,J.Antón,F.Camarasa,B.Hernandis,M.Mengual, P.Carreres.Diari LEVANTE.1/10/98.