·LES CORPORACIONS (ETN)
_______________________________________________________________________________________________
Els anys 60 hi havia al voltant de 7.000 Empreses Transnacionals (ETN).El 1973 ja n’hi havia unes 10.000. El 1998 ja n’eren 37.000. El 2004 la xifra ja pujava a 63.000 les qual controlen al seu torn 690.000 empreses filials.

Les ETN són l’agent econòmic més important en la globalització de l’economia. El que abans existia –diu un expert de l’ONU- era un integració superficial de fluxos comercials; ara, en canvi, està emergent un sistema internacional de producció organitzat per les corporacions transnacionals. (La Aldea Global, Heintz Dieterich). Les ETN han passat de ser meres exportadores de mercaderies i serveis a crear un infraestructura de producció i distribució, el valor del qual es calculava -pels anys 90- en 2’1 bilions de dòlars, l’equivalent a 2 vegades el Producte Interior Brut de tota Llatinoamèrica.

Les ETN controlen els 2/3 del comerç mundial, és a dir, el 66% del comerç mundial, així com el 85% de les inversions a l’estranger. Les 500 ETN més importants representen una fortuna de 30.848 bilions de dòlars, assoleixen uns ingressos conjunts de 10.245’3 bilions de dòlars i uns guanys de 281’8 milions de dòlars.

Moltes disposen de tanta riquesa o més que la majoria dels estats. L’empresa Mitsubishi, que en el 94 era la més gran del món, obtingué un ingressos de 175.835’6 milers de milions de dòlars(MM). El Grup Royal Dutch/Shell 6.235’6 MM de $. Ford 5.308 MM de $. Exxon 5.100 MM de $. I General Motors 4.900’6 MM de $. Les vendes de General Motors, per exemple, equivalien a la suma del PIB d’Irlanda, d’Hongria i de Nova Zelanda juntes.

La distribució geogràfica de les corporacions reflecteix l’habitual estructura de poder en les societats actuals. De totes les ETN existents l’any 1994, 151 són dels EUA, 149 són japoneses, 44 alemanyes, 40 franceses, 33 britàniques, 11 italianes i 5 canadenques. I tot i que entre les 10 primeres més gran del món 6 foren japoneses, 3 dels EUA i 1 britànico-holandesa, en allò decisiu per a mesurar la dinàmica i la força de les ETN com és el coeficient de guanys/ingressos que és qui decideix sobre la capacitat d’inversions de les corporacions en el mercat, els beneficis de les americanes foren 5 vegades superiors als de les japoneses.

Des del paràmetre de la seua influència i poder, de les 500 més importants 435 (el 87%) pertanyen al països que conformen el G-7, un autèntic poder real a l’ombra i en absolut sotmès a les regles democràtiques. Com diu Antoni Verger a El subtil poder de les transnacionals, aquestes constitueixen un poder polític de primer ordre, que intervé de moltes maneres en l’organització / desorganització del sistema mundial: (1) fixant les regles del joc, (2) provocant crisis i caos segons els convé, (3) escapant al control democràtic i social, (4) fent dels estats matrius servidors dòcils, i (5) fent dels estats amfitrions nans impotents.

L’acció de les ETN comporta la vulneració de molts aspectes que tenen a veure amb l’interés general de la població. Les ETN, per exemple, incideixen en els processos electorals dels països en els que tenen inversions. T.Verger i J.Carrión, ens diuen que la manera més habitual de fer-ho consisteix a injectar grans sumes de diners en les campanyes electorals dels partits polítics més afins. Una altra manera d’influir en aquest terreny és difonent amenaces entre l’electorat com, per exemple, que retiraran la seva inversió del país i, consegüentment “x” treballadors/es es quedaran sense feina en cas que arribe al poder el candidat que menys els interessa. Tanmateix, algunes empreses han arribat a utilitzar estratègies més contundents per assolir aquesta fita. Entre els casos més coneguts hi trobem el cop d’estat que va enderrocar al govern constitucional de Salvador Allende a Xile (1973). El cop va ser promocionat i finançat per la CIA i per la International Telephone and Telegraph (ITT), empresa nord-americana afectada per la nacionalització del sector de telecomunicacions que havia impulsat Allende.

A més de les estratègies i tàctiques usuals com són la creació de lobbyes, la versatilitat amb que algunes persones passen de la gestió privada a la gestió en centres de poder i a l’inrevés i les del suborn, especialment sagnant als països més empobrits del Sud, hi ha la incidència de les grans transnacionals en els mitjans de comunicació. Estretament vinculats amb les grans empreses transnacionals, els mass media no acostumen a informar sobre les externalitats i els abusos que es deriven de l’activitat de les ETN. I això perquè els mitjans d’informació, especialment els privats, són els que es financen en gran part amb la publicitat de les ETN, a la vegada que els accionistes de les ETN són els mateixos que tenen participacions en els mitjans de comunicació privats. Hi ha, doncs, una gran connivència entre mitjans de comunicació i ETN, la qual cosa representa la vulneració d’un dret humà fonamental com és l’accés a la informació, i es dificulta la generació d’una opinió pública crítica – condició necessària d’una democràcia madura i deliberativa (Verger i Carrión, op.cit.).

En resum: Les ETN són els agents principals en el món econòmic i la seua dinàmica no ha tingut ni té parangó en la història. Tenen un poder real i una influència extraordinària sobre la societat i sobre altres agents socials i polítics que podriem dir que és desmesurada. A la vegada produeixen un cert neguit ja que les ETN no estan sotmeses a cap tipus de control democràtic mínimament efectiu. Tampoc hi ha, i ja és greu la cosa, un marc jurídic adequat per a controlar la seva activitat econòmica o per penalitzar la seva conducta en cas que aquesta s’encamine, per exemple, a la depredació de recursos naturals, la transgressió de drets laborals o la violació de Drets Humans fonamentals.
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Anton, IX-MMVII