· UNES POQUES DADES ECONÒMIQUES
_____________________________________________________________________________________________

Siguem d’on siguem, tinguem la cultura que tinguem, i siga quina siga la llengua que utilitzem, els valencians -i per extensió, la resta dels habitants dels Països Catalans- patim una sagnia econòmica que té algunes xifres ben contundents i declarades fa ja un temps, tot i que a penes ningú no sembla conèixer-les (qui són els responsables d’aquesta ignorància?) ni, si és eixe el cas, prestar-li excessiva atenció.

Preses en conjunt, en l’actualitat, Catalunya, el País Valencià i les Illes tenen un drenatge anual de 5.000 milions d’euros, és a dir, 831.930 milions de les antigues pessetes que van a parar a la caixa central, a Madrid, en concepte d’impostos a fi de que, després, el Govern de l’Estat proveïsca a les necessitats de la sanitat, l’habitatge, l’educació, la defensa i la seguretat, les comunicacions, etc. Aquesta xifra enorme no suposaria cap preocupació si no fóra perquè després resulta que el centre sols ens retorna uns pocs euros.

Com que a la Catalunya Central han quantificat varies vegades la cosa, parlen de dèficits fiscals esborronadors. L’any 98 tenia un dèficit fiscal de 2’1 bilions de pts. i la cosa anava en augment. Equivalia a una fuita diària de 3.300 milions de les antigues pessetes. Anàlisis més recents fetes el 2001 deien que les coses eren més greus perquè totes les dies eixien 6.000 milions de pts. des de Catalunya cap a Madrid. (2'190.000.milions/any). Segons açò, un català paga 200.000 pts./any més que un espanyol (per família suposa 600.000 pts./any de mitjana), i al llarg de la seua vida aporta, per tant, 10 milions de pts. més del que rep. Els valencians… bé, una mica menys, però atrapats en la mateixa estructura de la discriminació, no us penseu. Sols que, ací es fa una mica més difícil de saber, ja que no tenim la sana costum de fer números; i si algú els té, o no es publiquen o l’embolic és tal que no hi ha manera d’aclarir-se.

El 2001, Joan Ribó deia que el dèficit de la Generalitat Valenciana havia arribat a més d'1 bilió de pts. producte d’una clara discriminació de l’Estat en inversions i del malbaratament de la despesa que en 6 anys havia duplicat el deute. Probablement no es tracte de la mateixa qüestió perquè no és el mateix el dèficit fiscal del País Valencià que el dèficit de la Generalitat, que ara mateix es troba bastant hipotecada i quasi impotent per a fer res degut a les alegries del Sr.Zaplana quan hi estava al front.

De la quantitat penta-bilionaria esmentada al principi de l’article, al País Valencià i a Catalunya ens retornen, per finançament, una mitjana del 9%, la qual cosa representa xifres de finançament ben ridícules. L’any 97 el País Valencià sols rebia 137.168 pts./hab.

En l’actualitat rebem 285.000 pts./hab. i autonomies com Galicia, Canàries i Andalusia reben, en canvi, una mitjana de 335.726 pts./hab. de finançament. Si a més resulta que hi ha autonomies que cobren dels fons estructurals, del fons de cooperació inter-territorial, que recapten el 100% dels impostos de societats, els de l’IVA, l’IRPF i els Impostos Especials (hidrocarburs, tabac, alcohol) doncs, no acabem d’entendre això de la tan proclamada igualtat fiscal-impositiva i financera de l’estat “uno, grande y libre”.

Si voleu unes altres referències, mirem el tema importantíssim de les inversions públiques. Les darreres dades ens diuen que l’any 2001, Madrid s’endugué, com ja ve sent un costum pervers insufrible, 25.866 milions de pts. (el 50’5% de les inversions); Catalunya 5.387 milions (el 10’5%); el País Valencià 1.058 milions (el 2’1%) i les Illes Balears 767 milions de pts. (el 1’5%). Tot açò té una valoració, un nom i unes conseqüències molt clares per a aquestes societats que les patim. Apareixen de manera mot clara si en posem a reflexionar com solen fer les persones adultes quan tenim al davant nostre qualsevol problema com aquest.
_____________________________________________________________________________________________
Col·lectiu Alquibla: S.Llàtzer, B.Hernandis, J.Antón. IV-MMIV