·LES DARRERES PLUGES
______________________________________________________________________________________________

Acaba de passar la temuda "Gota Freda" i el balanç hauria estat el previsible per a una persona de mediana intel·ligència que coneix el medi en què viu, té una preocupació responsable per les coses que controla i estima, a més, la terra i el país en què viu. Com a persona asenyada que és tindria la capacitat de la previsió, la qual cosa vol dir que percep el futur sempre com a incert i planifica tot el que sap i pot. Per això, i perquè les coses indesitjades que podrien succeir no haguéren de succeir, mamprendría accions contundents i decisives per a eixir al pas dels possibles mals que li prepararien els temps per arribar. Dotat d'aquesta precaució i prudència, no es llançaria alegrement a gastar-se els diners disponibles en altres qüestions secundàries o sumptuàries i atendría les necessitats d'acord amb un pla de prioritzacions. Açò fóra el desitjable i esperable d'aquells que es dediquen tot el dia -i cobren per això- a pensar en les necessitats del personal i prevenir els problemes que el futur ens pot preparar.

Però açò que seria allò més lògic no entra en el cap dels nostres mentors polítics que una vegada més, vist el com han quedat les cases, la hisenda i els camps de les zones afectades, s'han llançat a fer tota mena de declaracions del tipus "ara que hem comprovat el que ha passat ja tenim un referent per a iniciar accions que puguen preveure aquestes catàstrofes". I es queden tan tranquils. És que no han tingut suficients anys com per a comprovacions? Encara en volen de més? Com és que no funcionà una mínima acció coordinada per la Generalitat davant la possible magnitud d'un problema que és sempre recurrent al nostre País? Per què després de tants anys no es prenen seriosament les necessitats reals de la gent ni es fan polítiques eficaces que es dediquen a paliar les ràpides avingudes de l'aigua autumnal netejant, reforçant i adequant el que siga precís per domesticar al màxim unes forces de la naturalesa sempre amenaçadores i persistents? Com és que després de tanta imprevissió -com denunciaren molts alcaldes de poblacions afectades- ací ningú no és responsable de res?

El cas d'Alzira suggereix alguna cosa més que posar-se a plorar. Cauen 4 gotes i tot el poble va en pelegrinació a veure el nivell del riu Xúquer. Persones majors, homes dones i xiquets, com si anaren en processó, a peu i en cotxe, estigueren tots els dies en què durà l'alerta, controlant amb els propis ulls un riu que podia en qualsevol moment saltar les ribes i iniciar el passeig per les parts més baixes de la ciutat. I és que cap ni un no es fia ja de les autoritats, què curiós. La televisió valenciana, que al final sí donà una gran quantitat d'informació, hauria d'haver estat un element de prevenció i de previsió.

Fregant una situació que tothom no dubtà en qualificar d'emergència la gent que buscava respostes no les trobava en el retén policial principal de la població. "Ei! Per si de cas traga el cotxe del sòtan!". Perdoneu però això no és una resposta ni descriptiva d'una situació puntual del que hi estava passant (al poble i als demés llocs), ni una explicació prospectiva de com podien anar, en endavant, les coses. Fóra molt demanar que per a qüestions d'aquestes la Conselleria de Medi Ambient, la Mancomunitat i l'Ajuntament crearen un gabinet d'emergència per informar el públic adequadament de l'estat de la situació en cada moment? No caldría articular un equip de gent que tinguera la possibilitat de construir un informació real i puntual i que aquesta es posara a disposició de la ciutadanía? Perquè recursos humans i tecnològics en poden haver, o no? Situacions com aquestes sabem que es repeteixen i cal, doncs, preveure-les mitjançant les estratègies d'un Pla apropiat.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,A.Ballester,B.Albelda. Diari LEVANTE, 1/11/2001