DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS


Preàmbul

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel.lió contra la tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta la seua fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'ASSEMBLEA GENERAL

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota la seua jurisdicció.

Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i cal que es comporten entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2. Tothom té tots els drets i totes les llibertats que aquesta declaració proclama sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Tampoc no es pot fer cap distinció fonamentada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori de la jurisdicció del qual depén una persona, tant si aquest és independent com si està sota administració fiduciària, és autònom o està sotmés a qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3. Tothom té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la pròpia persona.

Article 4. Ningú no pot ésser sotmés a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5. Ningú no pot ésser sotmés a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6. Tothom té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seua personalitat jurídica.

Article 7. Tothom és igual davant la llei i té dret a obtenir-ne igual protecció, sense cap discriminació. Tothom té dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que infringesca aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8. Tothom té dret a una protecció efectiva dels tribunals nacionals competents per actes que violen els drets fonamentals que la Constitució o la llei li reconeixen.

Article 9. Ningú no pot ésser pres, detingut ni confinat arbitràriament.

Article 10. Tothom té dret, en condicions de plena igualtat, a un judici públic i just davant un tribunal independent i imparcial, per tal que siguen determinats els seus drets i les seues obligacions o bé examinada qualsevol acusació contra ell en matèria penal.

Article 11. 1. Tothom que siga acusat d'un delicte té dret que se'n presumesca la innocència mentre no se'n prove la culpabilitat, d'acord amb la llei, en un judici públic en què haja tingut totes les garanties de defensa necessàries.
2. Ningú no pot ésser condemnat per accions o per omissions que, quan foren comeses, no constituien un delicte segons el dret nacional o internacional. Tampoc no pot ésser imposada cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comés.

Article 12. Ningú no pot ésser objecte d'intromissions arbitràries en la vida privada, la familia, el domicili ni la correspondència, ni atacs contra l'honor i la reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atacs.

Article 13. 1. Tothom té dret a circular lliurement i a escollir el lloc de residència dins el territori d'un Estat.
2. Tothom té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i retornar al seu país.

Article 14. 1. En cas de persecució, tothom té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, en altres països.
2. Aquest dret no pot ésser invocat en el cas d'accions judicials originades veritablement per delictes comuns o per actes contraris als propòsits i principis de les Nacions Unides.

Article 15. 1. Tothom té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seua nacionalitat, ni el dret de canviar de nacionalitat.

Article 16. 1. L'home i la dona, a partir de l'edat núbil, tenen dret a casar-se i fundar una familia sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió. Tots dos tenen els mateixos drets pel que fa al matrimoni, durant el matrimoni i en la disolució d'aquest.
2. El matrimoni només pot ésser contret amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La familia és l'element naturals i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i l'Estat.

Article 17. 1. Tothom té dret a la propietat individualment i col·lectivament.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seua propietat.

Article 18. Tothom té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i també la llibertat de manifestar-les individualment i col·lectiva, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19. Tothom té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou la llibertat de sostenir opinions i de cercar, rebre i difondre informacions i idees, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.

Article 20. 1. Tothom té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21. 1. Tothom té dret a participar en el govern del seu país, directament o bé per mitjà de representants elegits lliurement.
2. Tothom té dret a accedir, en condicions d'igualtat, a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ja d'ésser expressada mitjançant eleccions periòdiques i legítimes per sufragi universal i igual i per vot secret o per qualsevol altre procediment equivalent que garantesca la llibertat de vot.

Article 22. Tothom, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, i segons l'organització i els recursos de cada Estat, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seua dignitat i per al lliure desenvolupament de la pròpia personalitat.

Article 23. 1. Tothom té dret al treball, a la lliure elecció de treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra la desocupació.
2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a un salari igual per un treball igual.
3. Tothom qui treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria, qu li assegure, a ell i a la seua família, una existència conforme amb la dignitat humana, i completada, si cal, per altres mitjans de protecció social.
4. Tothom té dret a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels seus interessos.

Article 24. Tothom té dret al descans i al lleure, incloent-hi una limitació raonable de les hores de treball i vacances periòdiques pagades.

Article 25. 1. Tothom té dret a un nivell de vida adequat que li assegure la salut i el benestar, a ell i a la seua família, incloent-hi l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; i també té dret a la protecció en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa i en altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència per circumstàncies alienes a la seua voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a atencions i assistència especials. Tots els infants, nats dins o fora del matrimoni, tenen el dret a la mateixa protecció social.

Article 26. 1. Tothom té dret a l'educació. L'educació ha d'ésser gratuïta, si més no en l'ensenyament elemental i bàsic. L'ensenyament elemental ha d'ésser obligatori. La instrucció tècnica i professional ha d'ésser generalitzada i els estudis superiors han d'ésser igualment accessibles a tothom, en funció dels mèrits respectius.
2. L'educació ha de tenir com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals. Ha de promoure la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups racials o religiosos, i també el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. Els pares tenen el dret preferent a escollir el tipus d'educació que cal donar a llurs fills.

Article 27. 1. Tothom té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar en el progrés científic i en els beneficis que en resulten.
2. Tothom té dret a la protecció dels interessos morals i materials que li corresponen per raó de les produccions científiques, literàries o artístiques de què és autor.

Article 28. Tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració es facen plenament efectius.

Article 29. 1. Tothom es deu a la comunitat, que és l'únic que li permet el lliure i ple desenvolupament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i de les llibertats, hom només està subjecte a les limitacions establertes per la llei amb l'única finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i les llibertats d'altri i de satisfer les justes exigències de la moral, l'ordre públic i el benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no es poden exercir contràriament als propòsits i els principis de les Nacions Unides.

Article 30. Res d'aquesta Declaració no es pot interpretar en el sentit que implique que un Estat, un grup o una persona tenen el dret d'emprendre activitats o fer actes tendents a la destrucció de qualsevol dels drets i les llibertats que hi són proclamats.


Assemblea General de les Nacions Unides, 10 de desembre de 1948

FI

Transcripció: S.Llàtzer