·LA DESHUMANITZACIÓ DE LA HISTÒRIA
______________________________________________________________________________________________

La proposta de la ministra d'Educació i Cultura per a la reforma de l'ensenyament de les humanitats ens transporta, a través del túnel del temps, a èpoques glorioses i glorificades en què la unitat d'Espanya, a sanc i foc, s'imposava a tot el regne. Que els xiquets coneguen la mateixa història d'Espanya aboca irremeiablement a dues preguntes: quina història? i, quina Espanya? La història dels vencedors o la dels vençuts? Els valors i principis de Sèneca (cordovés il·lustre), els patiments i trellats de Boabdil...? L'obstinació de molts hebreus per mantenir generació rere generació durant cinc segles la llengua i el record de Sepharad?

Aprendran per fi els gallecs i els càntabres que Segòvia fou saquejada i cremada per ordre de Carles I?
La meua responsabilitat com a mater et magistra és oferir als meus (fill i alumnes) les estratègies necessàries perquè investiguen en aquells aspectes de la història que els resulten significatius per a entendre el present.
Si la història no serveix per a assumir de forma crítica el nostre present, la realitat que ens envolta, per a què serveix? I el present de l'estat espanyol no és uniforme, com tampoc ho ha sigut la història.

Per què encabotar-se, llavors, en atiborrar els infants amb continguts que no serveixen per al present ni per a la construcció del seu futur?

Perquè no vull pensar que es tracte d'una estratègia hàbilment premeditada: la d'envoltar-nos amb una cortina de fum on la Història (amb majúscula) no deixe veure les històries quotidianes del nostre barri, del nostre poble, de la nostra ciutat o de la nostra comarca.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:Imma López,M.Mengual,J.Carreres,F.Camarasa,J.Antón,B.Hernandis, J.Pons.Revista L'ALFIL.14/12/97.