·ALZIRA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 13-J
______________________________________________________________________________________________

Bé, ja han passat les eleccions. I ara què? Doncs ara els partits faran recompte de les seues forces i alguns decidiran si podran governar amb majoria absoluta, si van a poder governar pactant amb altres forces configurant una còmoda majoria, si ho van a fer en coalició minoritària donada la incapacitat d'una oposició per configurar una majoria de govern, o que es done alguna altra possible circumstància que pot donar de sí la política que és, com molta gent sap, una caixa de sorpreses. El cas d'Alzira ha estat ben curiós. El PP ha estat la llista més votada, l'han recolçada 5.072 vots i s'emportarà 5 regidors. La segona força és la del PSICV, 4.927 vots i 5 regidors. La tercera és la del PSPV-PSOE, amb 4.712 votants i 5 regidors també. La quarta, la d'UV, 3.750 vots i 4 regidors. La cinquena, el BLOC-ELS VERDS, 1.756 electors i 1 regidor. I la sisena, EUPV que atreu l'adhesió de 1.421 votants i obté, també, 1 regidor en l'ajuntament.

La veritat és que no sabem dir si el peix ja estava venut, si ha estat una sorpresa o si tot ha estat una decepció. Però segur que, més que mai, tothom dirà que ha eixit guanyador. El PP perquè ha augmentat els seus votants i això li ha permés ser la llista més votada. El PSI perquè intueix que el joc se li va aclarint i té moltes possibilitats de fer-se amb el poder municipal. El PSPV-PSOE perquè és l'alternativa que no perd força al municipi i, davant una futura estratègia, ja es veu com l'alternativa de govern a la localitat. UV perquè ha consolidat un electorat que confia amb els que un dia no es prestaren al joc brut d'estratègies estranyes. El BLOC-ELS VERDS perquè veu que hi ha una demanda nacional que va consolidant-se a poc a poc i que amb el moviment ecologista va sumant per tot arreu efectius per a la construcció de polítiques de futur. I EUPV perquè pot esdevenir la clau del futur joc si persisteixen antigues aliances i pactes per a la governabilitat.

I és que tal i com estan les coses i segons ens assenyala un camí pel qual ha transitat la història recent, podrem assistir a la reedició d'anteriors capítols. D'una banda, l'aliança entre PSPV-PSOE, UV i EL BLOC-ELS VERDS, convençuts que la democràcia municipal sols se salvarà amb ells al govern; d'una altra, la sempre previsible aliança PP-PSICV, que és l'oposició més directa a l'anterior. L'única cosa que succeeix amb aquesta polarització és que: 1)els dos grups estan empatats a regidors (10 contra 10); i 2)EUPV esdevé la força que pot decantar el desempat per activa o per passiva. Activament, en votar un dels dos grups, li donarà la victòria a canvi de -caldrà suposar- sucoses parcel·les de poder. Passivament, desentenent-se del tema i votant-se a si mateix o abstenint-se, amb la qual cosa la llista més votada (PP) serà propulsada a l'alcaldia. Faltaria saber si el PP també es converteix en l'ama de la situació.

Perquè de ser certa una determinada hipòtesi, la que diu que després del seu abrumador èxit a tot el País Valencià, de la qual cosa és responsable el planificador de la seua campanya, el hermanísimo del cap de llista del PSICV, és molt probable que el bastó d'alcalde d'Alzira estiga entre les recompenses a repartir com a pinyora política. Per tant, és altament probable que la cap de llista del PP serà una mera anècdota política, si no ho ha estat ja des d'un principi, la qual cosa l'hauria convertit en un esquer enverinat per a l'electorat del PP, pel qual més d'un i una hauran de dimitir per engany i mentida manifesta a tothom i en particular als seus votants. Al temps.

Curiosament l'Enric Pérez(EU), a més de convertir-se de la nit al matí en un obscur objecte del desig per part dels dos grups enfrontats, passarà a tenir en les seues mans la integritat moral d'una candidata a l'alcaldia que sols pot eixir triomfant -paradoxalment- a força de perdre el bastó d'alcalde, que és el millor que li pot ocórrer, perquè si no és així, com a alcaldessa ningú no li augura massa futur. ¿O és que a ella no se li ha donat cap ordre des de dalt com a l'anterior aspirant a cap de llista, l'única missió del qual era facilitar l'accés del cap de llista del que la gent ja anomena el "pessic" a l'alcaldia? L'haguera votat tanta gent del PP si ho haguera sabut?

Així les coses, a l'Enric Pérez no li deixen massa opcions: de les tres possibles, dues el convertirien de cop i sobte en un impresentable traïdor per a quasi tots, excepte la gent del pessic; la tercera seria votar amb els progressistes i nacionalistes valencians, cosa molt més dins de la lògica. La cosa, doncs, està que brama. I els contactes, consultes, ofertes i propostes transversals a l'ordre del dia. Sense descartar la insídia de les ordres superiors. I com a teló de fons una realitat: la situació de bloqueix que viu Alzira i la preocupació de la ciutadanía de que tornem a entrar en una situació tan estantíssa i paralitzant com l'anterior. Sols que ara resultarà que algun dels seus indirectes causants és el que té la possibilitat de desbloquejar la situació si arribara a aconseguir el bastó d'alcalde, perquè manar, el que es diu manar a l'Ajuntmanet d'Alzira sembla ser tota una altra cosa i si no que li ho pregunten a l'ex-regidor Antoni Murillo(UPV).

Però el tema té collons, ara resulta que estem davant la típica situació del que es coneix com la del "bomber piròman": algú li pega foc a la cosa i després es presenta com el seu eficaç apagafocs. Coses de la política. Captiu sóc, mes no de lo teu gran amor.... Qui són els nostres incendiaris-apagafocs?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis.Diari LEVANTE.17/6/99.