·EL DIA DE LA GRAN NACIÓ ESPANYOLA
_____________________________________________________________________________________________
Quan tothom ressegueix les consignes del poder, encara podem sentir les veus dissidents dels qui, com Marina Albiol, diputada a Les Corts valencianes, continuen dient que “El 12 d’octubre no hi ha res que celebrar”, “i si en conjunt s’ha de celebrar alguna cosa, el dia menys apropiat és el que es celebra una festivitat religiosa, el genocidi dels pobles indígenes americans, o el dia en el qual es fa ostentació de les forces armades, tot directament heretat de les imposicions franquistes”.

El que es ve a dir de manera cada vegada més fort i més alt és que, “la festivitat del 12 d’octubre, s’ha edificat en una simbologia més propera al solatge omnipresent del nacionalcatolicisme, de l’estat bel·licista, i enalteix gestes com ara la massacre colonialista que va suposar el “descobriment” d’Amèrica, tot això, dins una barreja d’allò més surrealista, incloses les desfilades de la legió espanyola, amb la seua cabra com a protagonista. I el pitjor de tot és com des d’un determinat partit es vol fer, ara, bandera d’aquesta festivitat hereva del més pur franquisme, per confrontar una vella i insostenible idea de l’Estat Espanyol, front a la pluralitat federalitzant cap a la que inexorablement aquest estat avança”.

Marina Albiol ha destacat que en el marc de convivència dels pobles dins de l’Estat Espanyol no es pot simbolitzar amb representacions que s’arrosseguen quasi intactes de les estructures preconstitucionals. La dreta, en la seua pretensió de tensar i crispar la societat, vol reivindicar aquesta data i tota la seua càrrega simbólico-emotiva, patrimonialitzant la idea més recalcitrant de l’Estat. Acabarem fent bons els antics i rancis eslògans com "Dios, Patria y Rey" com a gruix de la pròxima campanya electoral.

En una reflexió feta fa molt de temps ja hi diguérem que l’any 2000, els representants del que queda de les nacions índies es reuniren a Teotihuacan (Mèxic) un 12 d’octubre per commemorar, precisament, els 508 anys de la seua supervivència. Sense pèls a la llengua proclamaren que: "Els pobles i nacions originàries d'Amèrica, supervivents de grans genocidis, etnocidis i globalitzacions, desprès de 508 anys de resistència, encara conservem els valors que el món occidental ha perdut. Pels nostres drets com a pobles i nacions preexistents, exigim i denunciem la derogació de la festa de la Hispanidad o de la raza, que només en privilegia una: la hispana, sobre una única existent, la humana."

Per la part que als valencians ens toca en aquesta funció, l’any 1987, des de la revista El Temps, Joan Fc. Mira, reflexionava sobre la declaració feta per les Corts del Regne d’Espanya en proposar el 12 d’octubre com a Dia de la Hispanitat. Entre altres coses deia així: “Els espanyols, doncs, sense dia propi i comú de cara endins” – explicava Mira- “l’han hagut de buscar de cara enfora: celebren el dia que van fundar no la pròpia nació o estat, sinó un imperi ultramarí”. I acabava dient: “I què fem nosaltres, desgraciats, celebrant el gran dia de la història d’ells? El que hem fet sempre: d’imbècils, de comparsa.” Doncs això! De comparses i d’imbècils!
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. X/MMVII