·L’ENFRONTAMENT ENTRE CHÀVEZ i EL BORBÓ
_____________________________________________________________________________________________
1) En una Cimera de Caps d’Estat i de Govern tots els màxims representants dels diversos estats presents són iguals. Ningú, doncs, no està per damunt de cap altre, ni té autoritat sobre altre o altres.

2) Tots els representants assistents a una Cimera de Caps d’Estat i de Govern han de conservar les regles més elementals de la correcció i han de tractar els altres amb cortesia i respecte en raó del seu càrrec i del que representen.

3) Cap representant d’estat o de Govern pot anar amb la creença que representa un país superior als altres tant des del punt de vista material, com moral, econòmic, social i polític, ni que li assisteix, per tant, el privilegi de reprendre els altres quan aquests, en ús de la llibertat que tots ells tenen, diguen coses que a més d’un no li agrada sentir.

4) Cap representant d’Estat o de govern deu efectuar una eixida fora de to comminant un altre a callar, en especial quan aquest altre al·lega manca de respecte cap al país que representa, les seues institucions o la seua persona, en rebre pressions, amenaces o insults molt greus per part d’algun interlocutor internacional, persones o institucions d’altres països que concorren en una Cimera o que, fins i tot, hagen conspirat o actuat per enderrocar un Cap d’estat d’algun dels països presents.

5) El bon sentit ens diu que l’estratègia més simple davant les denúncies d’algun mandatari que se senta agredit i del qual no es compartesquen les mateixes opinions és, si no la callada per resposta, sí la intervenció ponderada, tranquil·la i conciliadora defensant sempre els valors del respecte, la dignitat i la llibertat de totes les persones, governs i pobles, rebutjant qualsevol ingerència de persones, institucions i administracions estrangeres en els assumptes interns del propi país o qualsevol altre.

6) En la Cloenda de la XVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, realitzada a Santiago de Xile, el president de Venezuela, Hugo Chávez, que era qui tenia el torn de paraula i no cap altre com donen a entendre les imatges de les TV espanyoles en plena marató de la manipulació, digué que tant en la història passada com en la recent, Iberoamèrica no havia d’esborrar la història de saquejos i iniquitats produïdes en el passat per la conquista espanyola, i que tampoc no s’havien d’oblidar les pretensions més recents de domini a través de la violència que exerceixen els diferents governs dels EUA que volen continuar imposant els seus interessos com ho faria un imperi qualsevol.

7) Hugo Chávez afegí que, el 2002, els poders que a Veneçuela es reprodueixen amb l’ajut del llarg braç de l’Imperi amb seu a Washington, el va enderrocar de la mateixa manera que, el 1973, a Santiago de Xile, fou enderrocat el govern de Salvador Allende. I ara mateix, el seu govern i Veneçuela, el de Evo Morales i Bolívia, i el de Daniel Ortega i Nicaragua, estan essent atacats pels interessos dels EUA per a propiciar nous cops d’Estat o algun magnicidi.

8) En relatar l’experiència del 2002, moment del seu segrest i intent de desaparició definitiva del panorama (cop d’estat en tota regla contra la democràcia venezolana i contra el seu Cap d’estat i el seu govern) Hugo Chávez, que havia estat un president escollit per les urnes, atacà el llavors president espanyol José Ma Aznar i el seu govern d’aleshores, el qual va recolzar el liberal-colpista Carmona Estanga, autoritzant la presència de l’ambaixador espanyol junt a l’americà en la cerimònia de presa del poder a Veneçuela, un poder que sols durà un dia. Fins i tot, digué que en l’actualitat, el J.Ma.Aznar continua atacant l'Hugo Chávez i el seu Govern amb la intenció de propiciar una intervenció estrangera i que això que l’Aznar va fer, i encara fa, té un nom: feixisme.

9) Les regles més elementals de la correcció i el bon gust, a més, prescriuen que si en aquest tipus de reunions algú –com va fer el Chávez- realitza alguna classe de denúncia de joc brut practicat per part d’alguna persona, institució o govern, llavors ningú no està legitimat a llançar-se contra ell de manera irada ni organitzar un espectacle com va fer el màxim representant espanyol, el rei Juan Carlos de Borbón.

10) Juan Carlos de Borbón y Borbón, per molt rei que siga, no era ningú autoritzat ni legitimat per parlar-li així a un Cap d’estat com el Chávez, que en 10 anys ha estat elegit per les urnes 8 vegades. Cosa que no pot al·legar aquest monarca, el qual no va ser precisament elegit democràticament pel poble, sinó pel colpista, feixista i dictador Franco.

11) L’error del Borbó, la seua sortida de to, més pròpia d’un dèspota, va ser un error majúscul perquè mai en una reunió d’iguals cap ni un pot parlar els altres Caps d’estat com si fos un subordinat. És més, si el Chávez hagués estat un maleducat li hagués pogut dir, per exemple: “En nom de qui em vol fer callar, Majestat? En nom dels castellans sanguinaris que els seus avantpassats van enviar a casa meva, per destruir-nos i robar-nos?”. O algun altre li podria haver dit també: ¿per què quan el colp d’Estat contra el Chávez i el seu govern, no li digué als colpistes veneçolans que callaren? O ¿per què no els digué a l’Aznar i a la CEOE, quan foren còmplices dels EUA en el colp d’Estat contra el Chávez, que callaren?

12) També li podrien haver dit que ¿què significa defensar la tirania i l’explotació d’empreses com Repsol, Telefónica, BBVA, Endesa, Union Fenosa, etc., o recolzar intents de cops d’estat com el perpetrat contra el Chávez? Com cal anomenar aquests comportaments? Es pensa el rei dels espanyols, que està a l’època de Pizarro o d’Hernan Cortés? Sembla que els espanyols actuen com si Espanya fos encara la metròpoli i Llatinoamèrica, part de les seues colònies. Si avui, nacions como Cuba, Nicaragua, Veneçuela, Bolívia, Equador, Argentina y Brasil, estan lluitant per espolsar-se l’hegemonia dels EUA, molt menys voldrien ser colònies d’un imperialisme de segona categoria como el d’Espanya. L'Hugo Chávez, un indi mesclat però identificat amb els indis i els seus interessos i vides que és allò que importa, ha plantat cara als colons espanyols. Els llatinoamericans ja estan farts que les multinacionals espanyoles els roben i els esclavitzen. Per als ingenus o que s’ho fan, direm que REPSOL, TELEFONICA, BBVA, ENDESA i tota la resta de saquejadors no hi són allà per mera filantropia.

13) El posterior abandonament de la reunió, per part del monarca espanyol, quan el Daniel Ortega, president de Nicaragua, denuncià i criticà la rapinya de les multinacionals espanyoles, va ser impròpia d’un Cap d’Estat. L' Ortega qüestionava els comportaments dels inversionistes que arriben a Amèrica Llatina i això molestà el rei. En concret, l'Ortega digué que UNIÓN FENOSA comprà empreses a preu de corrupció, gràcies als governs liberals anteriors, els quals privatitzaren les empreses obtingudes en les rebaixes i amb la garantia de ser mercats captius. L'Ortega denuncià, també, que abans de les eleccions, l’ambaixada espanyola reuní a les forces de la dreta amb la finalitat d’aplegar-les per a que no triomfés el Front Sandinista a les eleccions de Nicaragua. Probablement els espanyols es pensen que els països de Llatinoamèrica són encara les seves colònies. I està clar que el rei no sap de diplomàcies. Sembla més un militar que sols sap d’“Ordeno i mando”! Patètic!

14) Quant a l’adjectiu “feixista” que l'Hugo Chávez li dedicà al J.Ma.Aznar, veiem: ¿com cal anomenar un Cap d’Estat que, malgrat la contundència amb què milions d’espanyols es manifestaren en contra de la intervenció a l’Iraq, va consumar una agressió il·legal, contrària a dret i antidemocràtica, més pròpia d’un estat dictatorial? Per cert, com cal qualificar aquesta nefasta aliança que des del 2002 fins el 2003 l’Aznar havia estat tramant amb Washington i Londres? El 2004 i degut a les mentides de l’11-M el J.Ma.Aznar hagué de deixar el govern. Ell, el Rajoy, l’Acebes i el Zaplana mentiren descaradament. Perderen les eleccions per mentiders, per tractar de vendre als espanyols, quatre dies abans de les eleccions de 2004, que ETA era l’autora del criminal atemptat una altra vegada de manera irresponsable. Com demostrà el judici presidit pel magistrat Javier Gómez Bermúdez, que desmuntà la teoria de la conspiració orquestrada pel Mundo, la Razón, l’ABC i el Partit Popular tot era una sobirana mentida. I com que la meitat dels espanyols no el varen creure, perdé el poder. On s’ha vist que uns polítics intenten manipular a la gent i facen ús de la mentida tan descaradament? La mentida, la por, l’engany és molt pròpia de govern feixistes. Com cal, doncs, anomenar als seus protagonistes?

15) Algú, des de posicions de dreta, li ha dit al president Rodríguez Zapatero que ha de tenir cura de les companyies amb qui va. És conegut que el J.Ma.Aznar tenia com a companys-còmplices al Bush, el Blair i el Berlusconi. Després de la seua caiguda va treballar per al totpoderós Rupert Murdock transgredint la Llei d’Incompatibilitats, a més de transgredir la Llei de la Propietat Intel·lectual que no li permet tenir càrrecs de creació intel·lectual cosa que realitza amb la seua companyia FASMATELA, i des del 2006 no ha parat des de l’organització FAES, d’escampar la idea que Llatinoamèrica comparteix la combinació de populisme i indigenisme, contra la qual cosa cal lluitar –diu-, i ha promogut un programa d’adoctrinament dels joves d’Europa de l’Est. A més es passejà en l’avió del cap de la màfia que des de Miami organitza els atemptats terroristes contra Cuba i col·laborà en les seues campanyes electorals. A això cal dir-li, pel que es veu, bones companyies! No és així?

16) Pel que fa a la demanda de l’actual cap del Govern espanyol Rodríguez Zapatero a l'Hugo Chávez de respecte cap al J.Ma.Aznar simplement perquè aquest va ser cap de Govern escollit democràticament, cal dir-li al Rodríguez Zapatero que no és possible respectar a un personatge, com l’Aznar, que es creu en el dret de participar en un colp d’estat contra un cap d’Estat com ho era i ho és l'Hugo Chávez, només perquè el J.Ma.Aznar havia guanyat unes eleccions. Això no li atorgava un dret així. Cal també recordar-li al Rodríguez Zapatero que el J.Ma.Aznar ha recorregut Amèrica Llatina insultant al Cap de l’Estat veneçolà, anomenant-lo dictador, populista, perill per a la democràcia i per a la regió i moltes coses més. Apuntant més amunt direm: Qui -com Bush- fou escollit suposadament pels nord-americans, però és el genocida del poble iraquià ¿mereix, per això, ser respectat, encara?

I finalment una qüestió de pura lògica, com fa l’historiador Vladimir Acosta: “Si acceptem l’argument de Zapatero, sobre el fet que sols por guanyar eleccions algú mereix respecte, llavors el suposat agressor del rei Juan Carlos de España no és Chávez sinó el propi Zapatero, car a aquell senyor ningú no l’ha escollit i, per tant, no mereixeria cap respecte”. Lògica clara i implacable! I punt final de la qüestió!
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. XII/MMVII