·"ESMENAR SA PLANA"
_______________________________________________________________________________________________

Esmenar sa plana seria una frase totalment comprensible des del valencià salat, variant lingüística introduida en una zona del País Valencià per components migratòris procedents de les Mallorques, a no ser que l'isofonisme produït en pronunciar-la ens portara a un sentit totalment diferent del desitjat, perquè ja em direu què és el que sona a l'oida del personal quan sentirem frases tals com es veu venir sa plana (de Castelló), sa plana baixa cap a la ribera, cal esmenar sa plana (a l'ignorant), i moltes altres. Estariem, davant un joc de sons realment curiós. Però el joc serviria per a referir-se al què (la cosa) i al qui(la persona) a un temps. Al centre d'eixe joc l'expressió Esmenar sa plana. I això és el que voldriem fer: esmenar sa plana o el que és el mateix esmenar Zaplana. 0 també: esmenar sa plana al Zaplana. S'entén la cosa, no?

I és que el Sr. Zaplana, es despenjà fa alguns dies amb una afirmació que pensàvem desterrada de la boca de les persones informades, assenyades i amb una mica de vergonya davant una situació que és absolutament humil·liant i escandalosa per a la comunitat valencianoparlant, la qual continua soportant amb evident desavantatge la presència massiva del castellà a la societat i la seua asfixiant persistència que és aclaparadorament predominant en quasi tots els àmbits (públics i privats), i que molts com l'Honorable es complauen en acceptar com a normal. (I per què no, si ells ja tenen un idioma universal i quasi-irrestricte?).

Ens vingué a dir -el Molt Honorable- que com la TVV és una televisió de tots els valencians í els valencians som un poble que té dues llengües, doncs la TVV dels valencians caldria que estiguera feta en les dues llengües que eixe mateix poble parla.

L'argument és, tècnicament, correcte. I no obstant es té la sensació que hi fa trampa. És, l'argument, correcte o sols ho és en aparença? Ens sembla que hi ha alguna cosa que se'ns està escamotejant malgrat tanta pressuposada correcció. Alguna cosa que expressa la insidia maquiavel·liana d'una gent que no juga net.

El fotut del cas és que eixa gent és la que està dirigint la societat valenciana; la que deu vetllar pel compliment de les lleis; la que deu procurar per la promoció i dignificació d'allò que és patrimoni i assumpte dels valencians com la llengua que, curiosament, ells no parlen; als qui els importa un rabe; i sobre la qual, paradoxalment (no es privaran d'això), poden i estan decidint. Per exemple, no promocionant-la. Vaja direcció en la que circulen!

Si el criteri és l'existència d'una comunitat dual, com posa de manifest l'al·lusió del senyor Zaplana, que recordem-ho no és un senyor qualsevol, aleshores li direm que això val per a totes les circumstàncies davant les quals eixa mateixa comunitat es troba. I així es pot ràpidament veure i verificar que la diferenciada comunitat que ell (i qui pensa com ell) diu defensar apareix davant situacions fàcilment constatables, (excepte per a alguns com X. Casp), pròpies d'una llengua subordinada i en vies d'extinció, que expressen les dificultas i entrebancs en què una part d'eixa comunitat -la valencianoparlant- va a parar front els avantatges dels quals l'altra, la castellanoparlant, gaudeix. Així de simple, clar i contundent, i no li peguem més voltes que la cosa ja fa pudor.

Perquè anem a veure: quants àmbits (polític, econòmic, comercial, empresarial, jurídic, mèdico-sanitari, burocràtico-administratiu, borsari, del transport, etc.) i mitjans (televisions, ràdios, mitjans de comunicació), però també, situacions, interlocutors, etc., toleren-respecten-ajuden la comunitat particular que constituïm els que volem viure en la llengua diferenciada dels valencians?

Per què en nom de la voluntat de l'individu (i certs insoportables comportaments d'alguns), o la unitat de mercat econòmic i els interessos que el serveixen, o l'Estat i la raó d'Estat, o els tan proclamats valors superiors d'Espanya, posen contra la paret els drets d'altres que, en principi, tenim les mateixes justificacions per a viure d'acord amb la nostra particular manera de ser i conduir-nos, tal i com fa la resta del món civilitzat? Per què aquí quasi tothom pren partit en favor d'unes posicions i conductes que van contra els drets polítics individuals i col·lectius dels ciutadans valencianoparlants? Per què la primera autoritat valenciana (valenciana?), que hauria de ser la primera en defensar eixos valors propis, no es deixa de retòriques i comença a teixir i posar en marxa, d'una vegada, projectes de redreçament cultural que en darrer terme són els que faran avançar la nostra societat en tots els ordres de la vida?

I per qué no engega, definitivament, un projecte de normalització del valencià (el castellà ja ho està) i posa en marxa totes les energies i esforços per propiciar el redreçament de l'idioma que és sempre al centre de tot impuls regenerador i normalitzador a una societat diferenciada i particular, i que ho és -precíssament- gràcies a eixe idioma diferent del castellà, com tothom no dubta en dir? I per què en compte de castellanitzar més el buc insignia del fet diferencial (TVV) no comença per normalitzar-la en l'idioma d'aquesta comunitat que sempre s'ha distingit per tenir una llengua pròpia que no és, precisament, el castellà?

Però a més, per què no exigir, com a valencians que volen tenir un poder que ha de ser respectat, quotes elevades de presència del valencià a les emisores castellanoparlants en el nostre territori (de TV o Ràdio) tal com passa a la societat francòfona del Quèbec als mitjans de comunicació anglesos que emeten al seu territori? Això és poder i el demés són tonteries. Com és possible que l'Honorable diga bajanades i espere que la gent d'una d'eixes dues comunitats de llengua se les empasse?

Si en la nostra societat dual alguna cosa cal respectar d'acord amb els principis de la justícia, i alguna cosa s'ha de restituir a aquesta terra i els seus homes és, ni més ni menys, el d'un projecte que reemprenga el futur de la societat valenciana tenint com a guia el solc que les generacions passades marcaren al llarg de la seua història, traç que porta la marca d'una cultura, un caràcter, una llengua i una passió insobornable per la llibertat. Això és el que constitueix la seua idiosincràsia, la seua personalitat. En defensar la quota compartida de valencià/castellà a la TVV, no hi hem d'"esmenar sa plana"?
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,M.Mengual,B.Hernandis,F.Camarasa,P.Carreres, J.Antón.Diari LEVANTE.Estiu/97