·OPORTUNISME E.T.T.
______________________________________________________________________________________________

Tots sabem que la societat és l'àmbit general i el mercat el lloc concret on se satisfan les necessitats que els homes tenim d'obtenir determinats bens i serveis. D'acord amb allò naix una de les relacions econòmiques més antigues de totes i que consisteix en l'intercanvi directe d'uns bens per altres (M-M). Amb la complicació d'aquest model -car les necessitats no són sempre directament intercanviables- comença a notar-se la manca d'un referent vàlid que siga l'expressió del valor de canvi de tot tipus de bens i de necessitats apareixent, com a conseqüència, el diner com el mediador d'eixe intercanvi (M-D-M).

En una fase ja més recent, si hem de resseguir les explicacions de P.M.Sweezy, convindrem que una forma més actual consisteix en que uns determinats agents (els posseïdors de capital) concórren en el mercat amb el factor diner(D), adquirint objectes i mercaderies(M) entre les que es troba la força de treball, la sotmeten a un procés de producció (P.P.) obtenint-hi, darrerament, una plusvàlua o guany (D-M-D').

El tema, en veritat, interessant i que és conegut per qualsevol estudiant d'economia, està en l'anàlisi de la procedència d'eixa plusvàlua (D'). Aquesta, com ja establiren els estudis de Marx, no procedeix ni de la riquesa de la terra o l'acumulació de capital (Smith), ni de la matèria prima, ni de la maquinaria, ni del mer procés de circulació de les mercaderies, sinó únicament de la força de treball, i que en les condicions especifiques del tipus de societat en què estem és a la disposició del seu comprador, apropiada i convertida en una mercadería més, pagada per baix del seu valor real, a mercé de conegudes dinàmiques d'explotació, si hem de creure una no massa desconeguda manera de comptar les coses ara reformulada. Però en fi, per aconseguir un salari, ens trobem fent el mateix que els nostres avantpassats ja feien per aconseguir el mateix, o siga, vendre la nostra força de treball, és a dir, treballar. Fins ací pense que no hem dit res de nou.

Al nostre actual món, les empresas són una conseqüència directa d'aquestes formes primitives de relació econòmica i el seu èxit econòmic depén de la seua capacitat de preveure/dissenyar les necessitats dels potencials consumidors d'un determinat producte i de l'oportunisme a l'hora de trobar/construir un camp no explorat corresponent a una determinada zona del mercat. El model d'aquesta última oportunitat de les empreses ho constitueixen algunes d'elles que exploten la necessitat de tenir un treball per tal d'obtenir eixe bé tan necessari com és el salari, de tal manera que les empreses no es dediquen a vendre un producte determinat, sinó que es dediquen a llogar les persones que tenen la necessitat més bàsica de totes, el treball. Així, la dignitat humana queda doblement venuda al capital.

En primer lloc, la persona que cerca treball, ven la seua força de treball a una empresa i aquesta la torna a vendre (amb la consegüent pèrdua de valor per al treballador de la seua força de treball) a una altra empresa interessada en obtenir-la. Per descomptat que a l'hora de perdre sempre li toca al treballador, ja que al mercat tradicional la seua força val una determinada quantitat de diners i en l'altre cas, l'intermediari es queda amb una part d'eixa quantitat. Com a conseqüència, en una mateixa empresa, dues persones estan realitzant el mateix treball, però una és contractada mitjançant una empresa de treball temporal (E.T.T.) i cobra un vint o un trenta per cent menys que l'altra. La persona que cerca treball queda impotent davant la dualitat necessitat/opressió.

Podriem ser idealistes a l'hora de cercar un treball, però correriem el risc de quedar fora del mercat laboral, cosa que ningú no vol per les seues destructores conseqüències per a l'economia familiar. Els joves teniem primer la possibilitat de trobar un treball gràcies als contractes basura, i ara ho tenim mitjançant les empreses de treball temporal (E.T.T.). Aquestes s'aprofiten de la necessitat de treballar i de subsistir que les persones tenim. No cal dir que la durada dels contractes realitzats per aquestes empreses pot ser tan curta com, per exemple, tan sols d'un dia. Per això cal des d'ací denunciar l'explotació que patim tots els treballadors per part de la societat global, a la que cal sumar, ara, la que les empreses de treball temporal efectuen.

Però encara hi ha més en contra d'aquestes empreses i l'administració, ja que les E.T.T. no fan cap altra cosa que la feina que l'INEM és incapaç de fer, i no per manca de mitjans, sinó per la seua poca efectivitat a l'hora de realitzar aquesta feina. Mentre el vampirisme de les empreses de treball temporal continue, serà molt difícil creure o poder dir, com algú diu, que "el país va bé".
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:J.Ortíz,S.Llàtzer,J.Antón,B.Hernandis, J.Carreres,Vt.Baldoví.Revista l'ALFIL.15/2/98.