·COMENÇA L'EXASPERACIÓ EN EL PP
______________________________________________________________________________________________

A Catalunya el PP acabava de dir, passades ja les eleccions, que votaria amb les coalicions que fera l'esquerra en les ciutats amb la finalitat de llevar-li poder a CiU. I així sembla que ha succeït. S'han tornat bojos, però? No, és simple exasperació. Una exasperació calculada, racional, metòdica, que obeeix una visió i un projecte! Aquell d'"Una grande y libre". Us sona als més vells del lloc? Al País Valencià -mon dieu quina destrossa!- les coses aquestes de la grandeur espagnole van a tot drap.

Majoria absoluta en les darreres eleccions, fagocitació d'UV,...en fi, per a que contar-vos el que ja tots sabeu? Però, malgrat tot, les coses no els van com ells voldrien. A la resta de l'estat el PP va perdent poder i la gent ja comença a estar farta d'ells: mireu si no el que ha ocorregut a Astúries, Aragó i Palma de Mallorca; a Catalunya la seua davallada ha estat brutal; i per tot arreu, els partits regionalistes han proliferat com a bolets.

Tots convenen en dir -excepte els de Madrid, eixe monstre insaciable fagocitador de recursos, com diu Joan C. Vergés- que les coses de casa han de ser vigilades i defensades pels de casa sense cap amo forani a qui servir i que els macropartits i les seues sucursals serveixen interessos tan distants i desconeguts que, fins i tot, obliden les necessitats autèntiques dels territoris i els homes que els habiten. És una extraordinària lliçó que altres pobles haurem d'anar aprenent i reflexionant, sobre tot aquells -com el valencià- a qui l'estat uniformador, unicultural i unilingüe menysprea amb la seua indiferència -quan no combat amb els instruments legals al seu abast- i afligeix amb la disfressa d'un insuportable concepte de societat, país, poble o nació.

Els valencians tenim, encara, molt a defensar: la memòria col·lectiva, que parla del que hem estat i del que som; la cultura, tant la més elevada (ciència, tecnologia, literatura, art, filosofia, tradicions ètiques i morals) com l'altra, la que comprén els costums i les formes de vida dels homes; la llengua del poble, que ha estat, també, llengua d'escriptors i poetes insignes. Però, cal defensar també la terra, la que suporta la nostra economia agrària, els conreus i collites de les quals depenen tants homes i dones (bracers, comerciants, embolcalladores, transportistes, etc.); l'aigua (la dels rius, pous, llacs, albuferes i pantans) que no pot ni deu ser contaminada ni expropiada; el patrimoni historico artístic, que se'ns cau a trossos (castells, palaus, torres, cases senyorials i rústiques, esglésies, ermites, monuments, etc.); l'aire cada vegada més contaminat (pol·lució química, acústica, etc.); l'economia domèstica i global que pateix una fiscalitat que s'assembla excessivament a una confiscació (o expoli) en tota regla per part de l'estat recaptador d'impostos. Però la gent, ¿ens assabentarem d'una vegada de la nostra situació real?

Continuarem essent tan beneits pagant impostos sense rebre a penes res a canvi? Tolerarem el nivell 0 d'informació (no allò que diuen el pensament únic sinó el pensament 0)? Fins quan una percepció de la realitat tan deformada i manipulada com la que se'ns està donant per part d'una informació controlada pel partit al poder? Fins a quant un bombardeig tan espanyolitzador i descarat de la cultura de l'oci i l'entreteniment, el teatre, la música i el cinema?

Serveix d'alguna cosa dir que estem fins més amunt de la coroneta? ¿Pagar una pila d'impostos i rebre, en compensació, una allau d'impertinències culturals i d'arguments intol·lerants cap a la cultura i la dignitat dels valencians, és una agradable manera de viure en aquesta part del món? A que put açò? Fins quan tot açò? Amb aquestes premisses alguna gent ha començat a sospitar i ha descobert, fins i tot, l'engany d'aquells que diuen servir l'estat, però en realitat l'utilitzen per a servir-se'n. Als del PP, el fet que se'ls acabe la "història" en veure's desplaçats del poder en determinades parts del territori espanyol està portant-los a la desesperació.

Se'ls acaba l'invent? Fins i tot els gallecs declinen d'escollir partits centralistes i es decanten cada vegada més cap a partits i coalicions nacionals gallegues. Però ¿què passa amb el personal d'ací? Està a la lluna de València? Potser.
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,F.Camarasa, A.Ballester.Diari Levante.7/9/99