·LA FESTA DE SANT BERNAT A LA VILA
______________________________________________________________________________________________

Inexorablement, una vegada més, ens acostem a la Festa Major de la vila d'Alzira. Sant Bernat és a les portes. Aquest moment, que el veiem com el punt d'acabament d'un cicle en la vida de tots, posarà punt i final a les feines de (quasi) tothom, feines que havien començat en acabar l'estiu d'açò fa ara ja quasi un any. Però en la relativitat de les coses i perquè res en la vida és per a tots igual, estem d'acord amb els qui vulgueu que cadascú celebre el seu particular Sant Bernat i faça començar la seua Festa Major on i quan vulga.

Nosaltres, espectadors interessats, que podem constatar certs fenòmens de la cultura dels pobles, la veiem com una de les manifestacions emblemàtiques de la nostra ciutat i allò que expressa l'agitació necessària de les més atàviques i emocionals manifestacions de l'ànima humana que lluita per exterioritzar-se i fondre's en el remolí tumultuós de la distracció banal.
Però una festa no és qualsevol cosa; i menys encara una festa com la de Sant Bernat. D'una banda hi ha que fer el que cal fer: la història i la tradició imposen, i molt. D'una altra banda hi ha que acontentar al personal i açò no és fàcil, i menys encara a un grapat de gent tan gran i divers com el que hi ha a casa nostra i, encara més, quan el bombardeig televisiu que condiciona el veïnat, modela els seus gustos i el prepara per a positivar certes representacions i espectacles, i negativitzar unes altres. Es allò de què les antigues tradicions van perdent-se, i açò és cert.

Desproveïts i allunyats de la nostra cultura i construint a partir de les trivialitats que ens vomiten cada dia, podem caure en les mans de les formes i manifestacions que aparenten ser cultura però que no són cap altra cosa més que divertiment estranger, importat, despersonalitzat i despersonalitzador.

D'una altra banda, i el que és més important, la pèrdua de les manifestacions culturals ancestrals reflecteixen una imperdonable desídia i meninfotisme, que sols ens porta a afeblir la fibra moral de la col·lectivitat, degut a la pèrdua d'un passat que s'esfuma entre les deixalles de la nostra cada vegada més deteriorada memòria col·lectiva. Però la vida continua i el futur és inexorable. El problema és: cal oblidar la història i convertir-nos en no-res? cal construir el futur a partir d'eixe no res? i què en sortiria? què esdevindriem? cap on ens dirigiriem?

Sant Bernat és, com molts altres esdeveniments, allò que ens lliga a un passat ple de realitats venerables i prosaïques, de sublimacions i de vulgaritats, d'espiritualitats i de materialitats. Siga com siga St.Bernat és la fita que assenyala sense desmai que un poble ha adquirit un compromís amb si mateix per construir-se digne, per sentir-se lliure, segur, en progrés i feliç.

Amb creativitat, imaginació, esforç i coordinació, la cultura necessita de saviesa, i no de planificació burocràtica; no de sotmetiment als suggeriments del mercat; i encara menys d'importació d'espectacles pagats a cops de talonari. Cal la priorització dels actors autòctons; la recuperació genuïna de la Festa; la presència de l'idioma propi en presentacions, espectacles musicals, etc.

La festa, tota festa, ha de tenir, en primer lloc, un sentit clar: respondre a les senyes d'identitat del país que la fa. I per a aconseguir una festa integradora i cívica, cal que les associacions, els grups de tota mena, gremis, partits, col·lectius, institucions, etc.,etc. configuren una indispensable COMISSIÓ de FESTES per a que en el clima i el context de la Participació Ciutadana, es vertebre la Festa de Tots: participativa; recuperadora de la tradició i la història; autèntica i tendent a la normalització de les senyes d'identitat.

Tot un programa per a polítics democràtics, amb capacitat de consens, voluntat i fe en la valuositat d'aquesta terra i els seus conciutadans. Però en tenim de bons polítics? Aquesta tasca és tot un repte per aconseguir una Festa com cal. Per a l'any que vé, potser?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,J.Antón,P.Carreres, X.García,S.Pastor.Revista l'ALFIL.14/7/96.