·HIROSHIMA
______________________________________________________________________________________________
Sembla mentida, però la TVE, eixa que ara controla el PSOE i intenta convertir-se en una TV universal, seriosa, objectiva, neutral i apartidista, projectà, la nit del 5 d'agost, un documental anomenat Hiroshima, un intent de rememorar el que passà el 6 d'agost, quan els EUA abocaren sobre aquesta ciutat japonesa aquell artefacte que causà la mort i desaparició de dues-centes mil persones, si haguèrem de comptar els que ho feren de manera instantània, o quasi, els que moriren després com a conseqüència dels efectes posteriors.
A la llum del que sabem, sembla que a l'inrevés del que han dit i no paren de dir els americans, no era inevitable que la bomba atòmica fos llançada sobre milers de persones convertint-les en víctimes de l'horror. La guerra estava ja a les acaballes i el Japó pràcticament derrotat, era qüestió d'hores o de pocs dies perquè aquest claudiqués, i, per tant, res no justificava la matança d'innocents. Però aquest documental -com segurament molts altres de facturació americana o proamericana- sembla que no té un altra comesa que la de justificar aquell holocaust.
En menys d'un segon, milers de civils que eren al treball, a casa o anaven d'aquí cap allà, foren vaporitzats i carbonitzats; altres, cremats per la immensa ona de calor que desprengué la bomba, o aplastats pels edificis que els havien caigut al damunt. Amb aquesta decisió, moltes, moltíssimes persones patiren el terror d'una bomba atòmica, una arma de destrucció massiva que pesava 5 tones; els terroristes, condecorats, i els seus caps, orgullosos del deure complit. Trhuman -el cap suprem- no cabia dintre seu. Però aquest terrorisme mai no fou censurat ni condemnat, ni els seus responsables asseguts al banc dels acusats. Els més perjudicats, la població civil, les persones normals i corrents, havien comés el delicte d'haver nascut a Hiroshima, de tenir un imperi tan impresentable com aquell altre imperi que els combatia, i de tenir per enemics, uns inhumans i despietats botxins.
Ara, aquests intenten aplacar la mala consciència pel genocidi comés dient que tots ells -els japonesos- eren culpables perquè, com qualsevol dels països que s'enfrontaren en una de les guerres fratricides més grans de la història, s'havien dedicat a ocupar territoris a fi d'estendre la seua influència i el seu domini pel pacífic, i que no es rendiren davant les advertències de rendició dels EUA. Els americans sabien de les conseqüències de l'ús de la seua utilització i, això no obstant, empraren, fins i tot, una segona bomba, que abocaren sobre la ciutat de Nagashaki, provocant més destrucció, més morts i encara més desolació. Una profunda i amarga desolació.
Contra totes les aparences, el que realment volien els americans era detenir els soviètics, els quals s'havien atrevit a envair Manxúria, declarar la guerra al Japó, i ara amenaçaven amb envair l'illa i dominar l'est i el sud-est asiàtic, disputant-li als EUA els mercats del pacífic i la penetració en els territoris asiàtics. Però, clar, açò mai entrarà en les explicacions convencionals. En donar cabuda a una versió dels fets que no es corresponen amb la realitat, els governs, qualsevol govern, esdevenen còmplices i assumeixen com a pròpia una versió que exculpa (més bé ho intenta) els autors de tota responsabilitat davant la història i els homes.
Quins temps aquells en què la TVE sotmetia a discussió pública qualsevol tema que podia constituir una preocupació social important!...
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. VIII-MMV