·LA IGNOMÍNIA MOU PEÇA
______________________________________________________________________________________________

No hi ha res millor que posar exemples per a que s'entenguen les teories. Alquibla ha repetit fins el cansament que un col·lectiu social inactiu, desmobilitzat i desvertebrat és un col·lectiu indefens. Ahí va una prova que ho demostra: el blasquisme no ha tardat en comprendre que comptar amb 500 militants en una ciutat com la nostra és un luxe estèril -no tots els luxes ho són-; doncs ni aixó, ni confirmar-se com la força política més votada li ha valgut per obtenir l'ansiada alcaldia. Mig miler d'afiliats és massa força inutilitzada quan entre l'enemic; qui més qui menys, no hi arriba a la meitat.

No és de rebut que siga suficient una injecció d'un centenar d'infiltrats per a invertir la relació de forces dintre de l'assemblea de la segona força política més votada -la primera en totes les eleccions, excepte les municipals- d'una ciutat de 40.000 habitants. Per aconseguir-ho en la modesta UV, al blasquisme li ha bastat amb enviar una cinquantena de fidels. Un esforç més minso ha hagut d'invertir en subornar els cancerbers d'una i altra porta. Això -que algú capaç de mobilitzar 500 persones sense escrúpuls d'un total de 40.000 puga fácilment dominar 3 de les 6 forces polítiques que concorren a les eleccions- sols es pot donar en una societat poc predisposada a la participació i poc invitada pels partits polítics a eixir de l'aïllament. La cosa encara pot ser més greu, perquè amb els 350 que encara queden en la recàmera hi ha massa i tot per a controlar -si també els obren les portes- un parell més dels tres partits que suposadament encara se li resisteixen. Segurament, no caldrà tant. Ara ja sols es tracta de que els resultats de les pròximes municipals no varien molt respecte de les anteriors. Allò que va eixir malament l'altra vegada, l'enteniment per als pactes post-electorals està, aquesta vegada, lligat amb el control de 3 grups que, a hores d'ara, totalitzen 13 regidors.

La desitjada alcaldia, l'ansiada vendetta i la consegüent ignomínia col·lectiva semblen preparadas per a ser servides. Al menys, pareix que ja han renunciat a aquesta legislatura. Denunciar-ho amb tanta antelació hauria de servir per posar-hi solució, però qui la té? Ahí en van dues tan aparentment lògiques com realment improbables: en mans de la ciutadania estaria una afiliació, amb voluntat real de participar-hi, en aquelles forces polítiques invadides més pròximes a la ideologia de cadascú. Ningú no ho farà, i encara que així fóra, és ben segur que els nous cancerbers seran més durs de pelar. L'altra estaria en mans dels partits encara no integrats en el holding i els obligaria a presentar una única candidatura electoral, perquè no és difícil deduir dels últims resultats que, si en el cens de militants els blasquistes guanyen, en el de votants els anti-blasquistes en són majoria.

Una cosa i l'altra acostaria els ciutadans als col·lectius polítics i viceversa, però ningú mitjanament sensat apostaria cap gallet per elles. En tot cas, mai tan pocs pugueren amb tants.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:X.García,S.Pastor,J.Antón,B.Hernandis, S.Llàtzer,P.Carreres.Diari LEVANTE.11/96.