·IMPOSICIONS TRANSGÈNIQUES
____________________________________________________________________________________________

Primer va ser el C.A.G.(Cultura per a l'Aborregament Generalitzat) que consistía en la invasió televisiva amb pel·lícules de guerres, policies, judicis, assassinats violacions, violència generalitzada, massacres d'indis i moltes més estupideses on sempre guanyen els bons. Ara es produeix un atac que respon a les sigles A.T.C.E. (Aliment Transgènics per a Cobaies Espanyols). Aquesta nova invasió consisteix a mesclar en el mercat del consum diari aliments alterats genèticament al laboratori sense haver experiment durant el temps suficient les repercusions en la salut humana, animal i vegetal. No es poden identificar perquè no porten etiqueta que els distingesca dels altres aliments.

Els americans (o més estrictament parlant, els seus responsables polítics) han prohibit que puguen ser etiquetats per a evitar el possible rebuig dels potencials consumidors d'eixos productes. I cal subrratllar que de tots ells, un de sol com la soja, forma part en l'alimentació humana de més de 30.000 productes, els quals abarquen el 60% del total, formant part del pa, la bolleria, la xocolata, ... i, fins i tot, dels productes cosmètics. O el cas de la dacsa i tots els seus derivats, i tot el que vulguen fer-nos engolir, ja que la Unió Europea ja ha donat el vist i plau, així com també, de fet, el Govern Espanyol, per tal com a Barcelona es descarregà, a finals del 96, un vaixell amb llavor de soja i dacsa transgèniques mesclades amb llavors convencionals o normals. O siga, que "vulgues o no, trangènics menjaràs", i si no ens els mengem directament, ens els menjarem a través de la carn o el peix, ja que la proteïna de soja és imprescindible en la criança intensiva d'aquests animals.

La manipulació genètica també s'ha utilitzat en els aditius alimentaris. El 1989, el New England Journal of Medecine informà que la utilització de l'aminoàcid L-triptòfan podia causar la mort si s'utilitzava com a suplement alimentari. El producte s'hi intruduí en la cadena alimentària. Conseqüències: 5.000 persones emmalaltiren, d'elles unes 1.000 vàren contraure una malaltia que els durarà tota la seua vida, i 38 moriren. Analitzant el producte posteriorment es va poder comprovar que aquest tenia una puresa del 99'6%. Ningú no va ser capaç de prevenir que una impuresa tan petita (sols contenia 2 molècules de triptòfan lligades) poguera convertir l'esmentat producte en un verí per a la salut. Segons les dades de què disposem, fins el moment actual no es coneix que la malaltia, o la mort, haja afectat al director de l'empresa que posà el producte a la venda, ni de cap responsable del govern encarregat de vetllar per la salut pública.

A la vista d'aquest lamentable esdeveniment i d'alguns altres que hi puguen venir i amb la finalitat d'evitar que afecten a tanta gent, se'ns acut una idea que qualificariem de genial (modèstia a part) i que oferim a les diverses autoritats de totes les nacions sense cobrar un duro per això. Per a evitar que la ingestió de nous productes puguen causar molts malalts i morts proposem que els responsables científics, econòmics i polítics s'empassen els esmentats productes durant un període de 40 ó 50 anys, al final dels quals i previ exàmen mèdic exhaustiu, si la seua salut no s'ha vist ressentida, els tals productes quedarien automàticament autoritzats per a la venda massiva. En el cas que la cosa eixira mal, el cost humà seria mínim, encara que això sí, se'ls concediria a títol pòstum, els honors, medalles, creus, etc. que els corresponguessen.

Un cas és el de les nenes que desenvoluparen pits exagerats en relació a la seua edat. Fins la data actual es desconeixen les causes dels casos ocorreguts a Espanya, encara que s'apunta la possibilitat que no es tracte solament d'un problema d'hormones sinó també d'algun tipus de pesticida.

A nord-amèrica les dades d'un cas semblant són encara més alarmants. El percentatge de casos que fa uns anys afectava el 3% afecta avui en dia al 17% de la població infantil i pel que fa a l'edat l'aparició del fenomen ha descendit als 8 anys. No hi cal ser una lluminària per adonar-se que darrere de tots aquests fets està l'interés econòmic i, tal vegada, seria interessant aprofundir més en això.

Però tornem al tema dels productes alterats genèticament. Ja els estem consumint: tomàquets que es mantenen rojos i durs sense arribar a fer-se blans durant molts dies; iogurs que no cal guardar-los als frigorífics; magdalenes que triguen molt de temps a florir-se, etc,etc. Aquests productes no en porten, d'etiquetes, per fer-se distingir dels altres.

Quin objectiu té el mesclar les llavors genèticament alterades amb altres de normals com no siga el d'imposar un producte als consumidors? Encara que volguerem no podriem escollir. Amb els nostres diners ja no podrem escollir allò que voldrem. És trist, és irritant, és vergonyant, però aquesta és la realitat que si ningú no l'ha batejada abans, ho podem fer ara nosaltres. Ha nascut un nou sistema: la democràcia condicionada de la paraula i la dictadura dels fets. Aquesta situació no és nova, però sense cap mena de dubte, ara es fa tan evident que qulsovol la pot captar.

Hi ha fets que parlen per ells sols: Ciba-Geigy ha tret una dacsa alterada genèticament. El Regne Unit s'ha oposat a que eixe producte entre al seu territori per por a les possibles conseqüències negatives que el fet pogués tenir per a la seua cabanya; no obstant, la Unió Europea ja ha legalitzat la seua comercialització, la qual cosa suposa l'entrada lliure als mercats.

Arribats en aquest punt, caldria demanar-se ¿quina utilitat tindran a partir d'ara tots aquells organismes que tenen com a missió defensar els drets ciutadans? ¿És que, tal vegada, les associacions de consumidors, les oficines d'informació al consumidor, el Defensor del Poble i, fins i tot, el propi govern de l'estat, sols els quedarà el dret al pataleig com a única alternativa davant tots aquells assumptes que les instàncies europees vagen aprovant? De què serveix dirigir-nos al poderós amb raons, quan resulta que la seua resposta sempre és: "Jo impose les coses per collons"?
___________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:J.Antón,B.Hernandis,S.Llàtzer,J.Carreres. Revista l'ALFIL.15/6/97.