·IMPRESSIONS A PROP D'UNA SOCIETAT CIVILITZADA - I -
______________________________________________________________________________________________
No sempre, però sí de tant en tant, un pot fer un tomb pel món civilitzat tot i que, contingències de la vida, a certs llocs la cosa no ix, precissament, barata per a la butxaca. Fa 20 anys un ja podia quedar gratament impressionat per l'escrupolós encant, ordre i pulcritud que es podia observar a terres angleses. Ara, en tornar, hem pogut veure algunes coses amb més detall i perspectiva. Quinze dies pel comtat de Sussex, a llocs com Hove i Brighton, ens han servit per a percebre i reflexionar sobre algunes coses interessants i dignes de ser contades. Són impressions plenes de curiositat, encant, admiració, seriositat; fins i tot, perplexitat i preocupació; mai, però, indiferents. I que ens menen a fer comparacions. Un compara encara que siga sobre una base poc sòlida, poc científica, per entendre'ns i, malgrat tot, espera desfer l'encantament del "c'est tout comme icí" parroquial que sols convida a l'estretor mental i a les inèrcies immobilistes.
La primera impressió que el visitant rep no és precissament la de caos ciutadà, sinó tot el contrari. Es respira la sensació que s'està en un món bàsicament ordenat. Hi contribueixen el traçat dels carrers i avingudes; el tràfic fluïd de cotxes i vehicles; els edificis d'escasa altura i les cases, amb les seues zones ajardinades; els enreixats; les zones residencials de dins i de fora de la ciutat; les places, parcs i jardins públics; les seues instal·lacions recreatives interiors; els monuments urbans; les obres públiques; el fluir i discórrer de la vida ciutadana; fins i tot, la gent que va amunt i avall; i la netedat que s'hi veu per tot.
Ordre per tot arreu; ordre al que tothom hi contribueix i el que tothom ajuda a mantenir. Es com si eixe moment de lucidesa que la gent de tant en tant tenim, i que ens porta a captar el que és correcte des de la perspectiva de la raó i és, per tant, socialment desitjable, s'haguera realitzat en aquelles societats. Res no és caòtic ni desordenat. Veus una cosa i t'adones que és eixa precissament la que tu hagueres fet i que l'hagueres fet tal i com està feta i no pas d'una altra manera; que harmonitza amb les demés coses i que no desentona respecte dels altres objectes del seu entorn. Conjunció; bon gust; equilibri; harmonia; delicadesa; cura per l'entorn i el paisatge; plaer estètic; sensació de benestar i tranquil·litat. Et sens agust. I restes asombrat perquè no creies que uns llocs, unes ciutats així pogueren existir.
T'adones que les notícies d'aquells que viatgen per Europa no són mera fantasía. Que a molts llocs d'Europa hi ha un sentit del que és la civilització i que les insuficiències a casa nostra en són excessives. Que les notícies de l'estranger del medis nacionales no acaben d'encaixar en una visió que captes amb els teus propis ulls i que la norma -allò que és normal en aquestes societats- està molt per damunt del que considerem normal aquí a casa nostra. Els hulligans i algun que altre fenomen semblen meres anècdotes, mers accidents; mai, però, la norma. Fins i tot, estranya que puguen passar en unes societats tan perfilades.
Una cosa que crida desorbitadament l'atenció són els molts i extensos parcs que hi podem veure. Ja les afores de Newhaven ens semblaren, un dia, meravellosos espais on es podia veure la gent fruint de la tranquil·litat de les seues hores d'esplai: tombats a la gespa, jugant, passejant, saltant, corrent o de pic-nic; tothom gaudint del dia amble, l'aire pur i els amplis espais verds que el municipi, amb bon criteri, havia condicionat per a l'esplai i la diversió de la gent. Newhaven era un immens camp de futbol en el que s'havien construït cases i carrers on fer la convivència agradosa i benèvola.
Eixa mateixa impressió la podiem rebre estant a Hove i Brighton. Aquestes ciutats eren com camps de futbol sobre els què s'havien construït cases i carrers -ordenadament i de manera racional- amb la qual cosa mitigaven al màxim les inconveniències i incomoditats que, amb les bigarrades construccions, els homes fan que la vida siga, massa sovint, -i ella ja és dura, en ocasions, per sí mateix- un lloc poc estimable, quan no irracional i absurd.
La civilització és, entre altres coses, l'apasionada aventura de fer que la vida siga més segura, confortable i feliç. ¿Exclou açò que la raó haja de repensar la classe d'entorn ciutadà i la proposta de models d'habitat específics per a facilitar una vida més humana i digna a fi d'esdevenir més civilitzats, lliures i joiosos?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer.J.Antón,B.Hernandis,P.Carreres. Revista l'ALFIL.2/2/97.
******************************
·IMPRESSIONS A PROP D'UNA SOCIETAT CIVILITZADA - II -
______________________________________________________________________________________________
En l'anterior article parlàrem de l'exquisit ordre i disposició que podiem trobar en l'urbanisme i els llocs d'esplai dins i fora de les ciutats com Newhaven, Brighton i Hove, ciutats angleses del sud. I sembla que és sumament pertinent anhelar un sentit comú basat en un ordre i disposició com aquell. Aquest desig ve avalat per una màxima d'un sentit comú cada vegada més estés que entén com a molt profitós que la gent veja i conega altres formes de viure. I és que sempre es possible aprendre d'quells que viuen de manera diferent a nosaltres així com valorar els seus modes de vida i les maneres en què han modelat el medi ambient per a eixir triomfadors en la difícil assignatura de la supervivència.
Entre eixes maneres trobem a faltar el talent arquitectònic i urbanístic de societats com aquelles que posen el fre a l'especulació immobiliària del sol, a la miopia constructiva, al negoci immobiliari desmesurat i desproporcionat, al diner fàcil i corrupte. Així mateix, envegem els amplis espais lliures verds i nets per al disfruït de la ciutadania i que contribueixen a una vida sana i de qualitat.
Però, també a la nostra societat trobem a faltar, i ho hem detectat en moltes zones d'aquelles ciutats angleses, circuïts construïts deliberadament per on la gent que vol practicar footing o simplement caminar pels paisagístics voltants de la ciutat ho puga fer amb facilitat i sense patir les molèsties del tràfic i del camí inconvenient. I trobem a faltar el carril-bici que interconnecte pobles del nostre entorn per a que la seguretat de molts afeccionats a la bicicleta i passejadors ocasionals puguen, sense risc de les seues vides, entregar-se al rodar saludable.
No hi ha comparació possible entre la netedat general de carrers, voreres i parcs d'aquelles ciutats i les de casa nostra: trobem a faltar uns carrers i unes voreres nets com la pròpia casa d'un mateix. Així mateix no hi ha comparació possible entre els seus voltants i els nostres: aquests són, per tot arreu, incipients abocadors d'escombreries i llocs degradats que comencen a ser pous d'insalubritat. I ací no sabriem com repartir les responsabilitats: és una cantilena ben apresa per tots que la municipalitat té sempre la culpa de les mancances i els desajusts, però no estem segurs que la ciutadania no siguem, també, culpables. Així per exemple, caldria que forem més pulcres i considerats; que no forem tan amants de la brutícia; que no forem tan descurats; que no entenguerem que l'art suprem de la vida consisteix en perjudicar al veí ocasionant-li algun dany; que no deixarem que els nostres gossos embrutaren les voreres i edificis de pixarrums i defecacions; que no creguerem que qualsevol lloc -solar, camp o racó no vigilat- és bo per abocar-hi allò que no ens agradaria que algú ens abocara a prop nostre. Si tot aquest negatiu constitueix entre nosaltres la norma, entre aquella gent és més bé l'excepció.
I, en parlar de relacions humanes, una cosa que sobreïx i que podem detectar ràpidament, és l'educació i les bones maneres de la gent en general: amable, considerada, respectuosa, de tracte fàcil i correcta; franca i amb un sentit de la privaticitat envejable. Aquí el nostre caràcter mesclat amb una confusió garrafal pel que fa a les formes (manners) que cal exhibir en la vida i front als demés converteix les relacions entre les persones en especialment irritables per degradades. No posem la persona per davant i la tractem esmeradament per ser-ho, sinó que d'acord amb el lloc social que presumptament li assignem per l'exhibició de signes que s'ajustarien o no a estereotips imposats, així el tractariem. Vergonyós modelet el que s'estila per aquí. El menyspreu, el xuleo, la incorrecció, la grosseria, l'insult i, fins i tot, l'agressió, tenen la seua cabuda entre nosaltres de manera fàcil i cada vegada més estesa, encara que siga en una simple relació clientelar. I d'açò s'emporta la palma un jovent que transforma la seua energia vital, acompanyada d'orgull desmesurat -sovint convertit en soberbia i altivesa-, en una venjança contra aquelles formes de vida que jutja inferiors (carrosses, paletos, ignorants, pueblerinos,) que és una agressió en tota regla a l'existència del altres.
Fins a tal punt li esdevé la seua vida insuportable, que projecta sobre pressuposats éssers inferiors la seua frustració i el seu ressentiment?
A Anglaterra, al menys a les ciutats de Brighton i Hove, és moneda corrent entre els joves el tracte exquisidament respectuós cap els demés. Amb totes les excepcions que vulgueu: atents, comedits, amables, respectuosos, discrets, pacients, amb bones formes, modests i responsables. Tota una lliçó de punts.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,J.Antón,P.Carreres. Revista l'ALFIL.16/2/97.