·SANT JOAN, SEGONA EDICIÓ
______________________________________________________________________________________________

Enguany ferem la segona edició i la ferem perquè ja estava tot lligat i al sac. I no ens passà com diu la dita: "Dos per al sac i el sac en terra". La cosa eixí tranquil·lament, sense pretensions ni pompossitats. Un encontre a l'any on ens tornàrem a veure i on fruirem del carrer (la Plaça del Forn), del sopar, de la companyia, de la conversa, dels actes i espontanis, i de la nit, no sabem si sota la benevolència o la indiferència de Sant Joan que ni es ficà pel mig ni ens espantà l'encantament ni el bruixam. I és que els temps de fàcils demonitzacions, com allò de Salem, ja passaren. Mes, si algun poder especialitzat en aquestes coses vol posar-s'hi no ho tindrà massa difícil, perquè en aquest país ja sabem que hi ha qui des de fa molt de temps juga a açò, tot i que no estem a l'edat mitja. Però, en fi; alguns no es conformen en ser d'aquesta època -que ja estaria bé-, sinó de la de les cavernes, de la què es vol pintar un home no sols més antic sinó també més bèstia, tot i que l'antropologia moderna ha donat una altra visió molt més amable i civilitzada de l'home primitiu. No obstant, el poder és el poder, i el sentit comú és el que és. Quant a això de fer el bèstia, ja s'ho apanyaran els de la caverna i els seus enverinadors.

Per la nostra part creiem que re-interessar les persones en les coses de la vida, re-interessar la gent en aquelles coses que formaren part del seu passat, que configuraren un sentit de col·lectivitat a partir de tradicions tan antigues com la de Sant Joan pot ser molt gratificant i engrescador, ja que és la manera com el passat i el futur es donen la mà, es reconcilien mútuament. Apostar pel futur i el progrés i, a més, recuperar un passat, una tradició com la de Sant Joan, és una tasca de les que tanquen el cercle.

En aquesta tradició, el passat es projecta en el futur; pel seu costat, el futur, adquireix el seu sentit més ple i autèntic en incorporar el passat, compartit per tots aquells que des de ben antic celebraren, a l'Europa mediterrània, el solstici d'estiu.

Avui mateix, i encara que quasi desconeguda per tots, es conserva eixa tradició que consisteix en recollir branques de pins dels diversos llocs per on s'escampa la llengua d'Ausiàs Marc a fi de formar una gran foguera a la muntanya del Canigó, a Perpinyà, el foc de la qual és, després, portat a tot arreu de les terres de la comuna parla per a encendre les fogueres que eixa màgica nit de Sant Joan la gent ha preparat.

Així, a través d'aquest element originari com és el foc, rememorem els nostres orígens, els redescobrim en gents d'altres terres, els reconeixem en una comunitat de germanor, en un mateix esperit col·lectiu, en una mateixa esperança de futur. Tot açò simbolitza la nit de Sant Joan. Un fragment de futur que és cada vegada un ara més present.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,M.Mengual, P.Carreres,J.Antón,F.Camarasa.Revista l'ALFIL.26/7/98.