·JUGUEM A LES ENDEVINALLES
______________________________________________________________________________________________

La situació al nostre País ens recorda màgics instants d'una despreocupada i feliç infantesa en el moment en que un dels jocs alternatius al desfici era mamprendre-la tots, de cop i sobte, a clatellots contra un de la colla de manera immisericorde i amb un pèl de sadisme (si n'érem de bèsties!). No cal dir que ens baquejavem de goig i de riure quan les nostres mans formaven part de la pluja de carxots que es precipitaven com un eixam sobre el cap de la improvisada víctima. Quan aquesta ho havies estat tu no cal dir que l'efecte de veure una pila de mans damunt teu era una situació realment paorosa i no hi havia manera de poder-les esquivar. Totes pegaven en la diana. La sensació era ben astoradora!

Possiblement com la que sentim ara, a casa nostra, quan ens plouen tantes cinquetes (paraula valencianíssima que oferim als que defensen les incontaminades essències patrio-lingüístiques per a consignar-la en el seu diferenciat diccionari i que significa el "cop de raspallada amb els 5 dits arreat sobre el clatell alié i com de passada") seguides, que ja a penes no donem abast. I és que de sobte n'han començat a repartir que ¡no veges!. No en tenim prou de mans per protegir-nos i acodir enllà on ens acaben de surrar que n'hi ha una altra en camí.

Mireu si no: al castrador silenciament de la cultura i dels qui la fan des de Canal 9 li han seguit la criminalització de determinadas figures de la cultura pròpia com Fuster, Raimon, V.Ventura, etc.; l'intent de secessió lingüística que rebrota de quan en quan; el rebuig a la sentència en favor del català avalada pel Constitucional; la desfeta per part de la Generalitat d'institucions con l'IIFV; la retirada de l'autoritat acadèmica a la Universitat sobre els llibres de text; la manipulació descarada que es pretén des d'aquí i des de Madrid a fi d'esborrar de la memòria col·lectiva determinats fets científics i manipular la història; la negativa a facilitar la celebració dels Premis d'Octubre; el silenciament d'aquests així com el dels Premis Bromera d'Alzira, entre altres.

Què! Què us sembla? És que us en semblen poques? És que no venen totes seguides com si algú hagués donat solta a totes les desgràcies juntes? Ens posariem a plorar de tristesa si no fos perquè l'analogia amb aquelles escenes plenes d'ingenu sadisme infantil ens sobrevenen de manera irresistible i desdramatitzen traidorament la gravetat d'aquest assumpte. Ens diuen: què divertits que estem! I ens imaginem intentant esquivar els clatellots un darrere l'altre movent el cap a dreta, esquerra, avant i arrere constituint una seqüència bastant tragicòmica. I com que no hi ha manera de deturar-les, doncs ¿per qué no intentem de treure-li el costat divertit a la cosa, si és que el té?. Perquè agafar el camí del desencís, la desmobilització i la claudicació, com la d'aquells que fa un temps adreçaren les seues passes cap a la retirada a l'ascètic aprenentatge tibetà potser siga el més apropiat.

El curiós de tota aquesta pluja d'esdeveniments és que, sense tocar les lleis bàsiques que serveixen per a marcar les línies mestres del que caldria anar realitzant (línies que expressen el sentit en què caldrà desenvolupar aquest País, que dibuixen el seu disseny futur i ens parlen de la nostra projecció com a col·lectivitat o comunitat a configurar, vertebrar, defensar i potenciar), sense tocar les lleis bàsiques, diem, s'estan fent les coses com si no hi hagueren lleis, ni principis morals, ni sentit comú, ni saviesa, ni sentit del futur lligat al propi passat, ni coherència, ni decència, ni autonomia, ni democràcia, ni res de res. Sols hi ha, com els dibuixos animats ens han estat avisant fa temps, el Poder en tant que eina que dóna la clau per a triomfar en totes les situacions. Res dels valors de la civilització i de la cultura; res del respecte mutu, la tolerància i els drets de les minories; res dels valors com el treball, la formació i l'educació; res de la fraternitat, la igualtat i la llibertat; res de la democràcia i del respecte a les lleis.

Tot és al servei del poder i gira al seu voltant. La vida és una lluita per la supervivència com ja ens digueren alguns i la millor manera de sobreviure és ... doncs ja se sap. Amb el poder a la mà es poden fer, desfer i adquirir moltes coses i sotmetre moltes persones. És indispensable per a propiciar els grans interessos: els propis i els dels aliats. I ... però no dramatitzem i encetem el joc: l'assumpte està en endevinar quines seran les pròximes cinquetes que ens cauran al damunt. Oi que pot ser molt divertit i donar molt de si? Vegem.

Probablement ens contaran unes quantes mentides als llibres de text, con a mínim ens falsejaran o amagaran la història i ens marejaran una mica més, que és el mateix que espanyolitzar-nos més encara. Les escoles públiques quedaran en dejú pel que fa a recursos respecte les públiques que esgarraparan més part del botí econòmic destinat a l'ensenyament. Ens plenaran els instituts i les escoles de banderes nacionales: els quadres ja els tenim i no ens estranyaria que ens els feren treure i penjar a les classes. Probablement l'ús de la llengua autòctona serà restringit més encara, ja que Catalunya, Euskalherria i ara Galícia revetllen un "mal exemple a seguir".

Probablement, les galtades vinguen pel vessant medioambiental: parcs naturals, que són pulmons per a molts ciutadans i equilibren un medi natural cada vegada més ple d'edificis, asfalt i soroll de circulació seran desposseïts del seu blindatge i fagocitats pels voraços constructors de modernitats.

Probablement la TVV faça els Telenotícies al 50% en castellà per tal com el nostre País és, de natural, bilingüe (les altres televisions -és un dir- en justa recompensa i respecte emetran en valencià al 50%, perquè ja se sap: estem en democràcia,); o pitjor encara, que s'anuncie la seua privatització davant tanta pèrdua incontrolada.

Probablement, la inestabilitat monetaria arruine els pocs guanys de la majoria de treballadors del camp. Probablement no baixe l'atur ni els contractes fem ja que és la millor manera de que els nostres joves no tinguen un futur. Probablement la privatització de la sanitat empobresca la prestació sanitaria en qüestió. 0 tal vegada... Però deixem que la gent jugue a les endevinalles. Per cert, qui ha dit que estem avorrits?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,P.Carreres,M.Mengual,B.Hernandis,F.Camarasa,J.Antón, J.Pons,V.Baldoví. Diari LEVANTE:Tardor/97. Publicat a l'Alfil: 15/03/98