·LA GENERACIÓ DEL LUÍS
______________________________________________________________________________________________

Un dia vas pel carrer i et trobes amb un vell amic, d'aquells amb qui has compartit l'adolescència i part de la joventut. Llavors li veus els ulls i sense obrir la boca et parla. Els plecs de la cara i la mirada esmorteïda transmeten el resum sense paraules de la trajectòria vital que ha dut en els últims anys. En uns anys que alguns han dedicat a crear una família, altres hem continuat de cràpules noctàmbuls. Als més desafortunats només els ha quedat la companyia, això si, inseparable, d'aquella forma de viure que un dia els entrà per la vena i que els anys i les modes no han pogut transformar. L'amic és un de tants que deixà d'anar a l'escola quan les drogues començaren a donar-li millors vibracions que els carques dels professors. Però també és un de tants que sense tindre una orla universitària en el menjador de sa casa té bastant clar el perquè de tot plegat. No ho ha estudiat ni ho ha escoltat, ho du gravat en els braços i en els turmells.

Tropesses amb ell un divendres quan tornes al poble a passar el cap de setmana, i se t'ofereix la possibilitat d'una conversa banyada d'alcohol i de nostàlgia sense poder negar-te. Entres en un d'eixos bars que sovintegen els jubilats al matí i que de nit habiten els néts dels mateixos jubilats. Entre hores fas la visita.

Quan camines al costat d'un jonkie et sents com una mena de fira ambulant o objectiu d'un reportatge d'Informe Semanal, cridaner i públic. Els més retrògrads fan com si no et veieren; la resta, àvids de morbositats, t'investiguen amb la mirada. El Luís, que així s'anomena, és un dels històrics del poble, fins i tot dins del gueto, i entre barrejat i barrejat comenta com s'ha anat quedat tot sol. Els seus amics han anat morint d'hepatitis i de SIDA, la societat li ha donat l'esquena i les institucions socials no s'apropen ni tan sols tangencialment a la resolució del problema.

L'illetrat, amb la desesperança de qui mai no és escoltat intenta fer-nos partícips del problema: "A ver si tu pudieras escribir algo compadre!". És en eixe moment entre salutació i salutació i entre barrejat i barrejat que te n'adones que tota una generació de joves estan malbaratant la seua joventut en gran mesura, per la negligència dels responsables de la sanitat d'aquest País i per la inèrcia de qui regula les lleis en l'Estat.

S'han de trobar noves alternatives al problema de la droga. La repressió policíaca i penal no ha donat solucions fins ara. Les presons estan plenes de consumidors, que no van a deixar de ser un problema quan tornen a eixir. El Luís mateix ja ha visitat Picassent en alguna ocasió per quedar-se penjat en la via pública.

A Suïssa s'han fet experiments amb heroinòmans que han demostrat, que el subministrament estatal dels estupefaents milloren la qualitat de vida dels malalts, redueixen la delinqüència, i són més econòmics per a les arques de l'estat que el manteniment per reclusió. La tasca policíaca, tot i que sols intervé entre el 5% i el 10% del tráfic de substàncies prohibides, té efectes contraproduents. En compte de frenar noves incorporacions a l'addicció, el que fa és rebaixar la qualitat de la droga que es consumeix al carrer i augmentar el seu preu, açò és motiu de l'increment de la criminalitat per poder aconseguir la mateixa dosi. Tot açò, a la seua manera, ho fa veure algú que solament espera uns moments de comprensió i de records compartits per aquells que ja no hi són.

Segons compten els únics amics del Luís que no estan empresonats o en granges, els grups de treball han donat els millors resultats en allò referent a la curació i reinserció d'aquests malalts marginals.

Només quan vas a donar una volta pel tigre, per la insistència de la beguda que va notant-se en la veixiga, i en el moment que estàs alleugerint-te físicament, topes amb una d'eixes lacòniques frases de literatura de lavabo que diu: "Legalització, ja!"

La legalització -penses en eixe moment- si no canvia les coses almenys durà alguna forma de pau. Una pau necessària per al Luís, que se li escola el temps, i els amics.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:J.Pons,S.Llàtzer,F.Camarasa,J.Antón, B.Hernandis.Setmanari El PUNT.1/99.