·MOLÈSTIES i “BURRERA”
_______________________________________________________________________________________________

El PP és un partit capaç de fer les coses de la manera més difícil i complicada presentant una imatge pública que té tots els aires de la mala educació, la rabieta de nen immadur i la pataleta del capritxós al que se li torcen les coses i no és ni capaç de pensar ni d'autocontrolar-se. I no ens cap el menor dubte que tot es deu al seu insuportable orgull i la seua vanitat, la seua ridícula xuleria i la seua inacabable prepotència que no cessa d'exhibir sense límits ni descans.

En les darreres setmanes estem veient com la seua ànsia de poder, control i domini de tot i sobretot, que sembla insaciable, està convertint els seus responsables màxims en personatges avorribles d'una funció grotesca perquè no segueixen el guió quant a l'exhibició de les formes més elementals que són preceptives en tot quefer democràtic: respecte per les opinions i les posicions alienes, prudència en el govern i la gestió de la cosa pública, tractament exquisit i considerat dels partits afins i de tarannà dialogant, etc.

Amb el seu orgull i la seua ceguesa el PP ha acabat enemistant-se amb tothom perquè ambiciona massa coses. La seua vanitat sembla no tenir límits. Pel que vegem, deu estar intentant respondre al repte de les possibilitats del superhome nietzscheà, arquetip que els del PP persegueixen perquè han cregut en les deformacions ideològiques d'una interessada interpretació delirant dels fets històrics i culturals. I fallen estrepitosament, clar.

I és que no es pot acabar, per exemple, amb problemes que tenen una història tan dilatada i que requereixen paciència, tacte, perseverança, respecte, acord, pacte, diàleg i altres tantes qualitats de les quals els del PP semblen evidenciar carències gravíssimes. Els manca la saviesa i la prudència, el seny propi de les persones grans i els falla la ideologia perquè vénen d’on vénen i no representen el girar la plana de la història recent. No són, per això, tot i la seua acceptable mediocritat, grans polítics sinó intemperants i eixelebrats nouvinguts que no saben posar la seua rebel·lia al servei d'una causa que exigeix temps, serenitat, mesura de les coses, talent i saviesa, elements dels quals està clar que careixen.

Per això, perquè són uns immoderats plens de sobèrbia, rancúnia i odi han molestat tothom. Molesten els catalunyesos, i no sols ara amb la qüestió de si el TGV arriba o no arriba a l'aeroport del Prat: ho han fet tota la vida i no pensen parar fins tirar-los, com als bascos, al mar, que és allò que els demana el cos. Molesten la gent d'Algesires pel tema del Tireless, el submarí atòmic en reparacions prop d’aquesta ciutat. Molesten els aragonesos pel tema del Plan Hidrológico Nacional. Molesten els bascos, als quals ja han deixat de veure’ls com a l’origen de la “nación” espanyola, per tal com no paren de tensionar la societat basca i insultar al PNB i qualsevol altre partit nacionalista.

Molesten tothom per tal com han portat el tema de les vaques boges. Molesten als jutges per la Reforma de la Llei per a la Composició del Consell General Judicial. Molesten els immigrants, associacions d’ajuda i restants partits polítics per causa de la Llei d'Immigració. Molesten, fins i tot, els bisbes perquè no donen suport al suposat pacte antiterrorista PP-PSOE que és, en realitat, un pacte per desfer el nacionalisme i enfortir l’Estat negador de la multiculturalitat i la realitat diversa de pobles i llengües de l’Estat.

Molesten els andalusos, els quals aspiren a què Sevilla siga la seu dels JJOO, perquè ara se’ls ha passat pel cap que aquests Jocs a Madrid han de ser la culminació de una era que deixe Europa i mig món bocabadats del que són capaços de fer els “españoles”. Molesten per segona vegada la tranquil·litat i l’assossec del ciutadà corrent i normal que veu com la ineficàcia del govern no pot detenir una nova plaga, la febre aftosa, ara sobrevinguda als porcs.

Sempre havíem dit que amb majories absolutes els partits estatals podien morir d'èxit o de borratxera. Mai, però, crèiem que també es podia morir de “burrera”. Sabiem que la corrupció, el nepotisme, el robatori, etc. eren mèrits suficients per decebre el personal i fer que un partit se n'anara a l'oposició, però perdre el sentit comú fent el "burro", això no acabàvem de creure-ho. Però, ves per on, resulta que li tenen ganes a la cosa. Doncs, vinga, tios! No us priveu!
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer,J.Pons,F.Camarasa,J.Antón.L'AVANÇ,14-3-2001