· MONARQUIA O REPÚBLICA: RAONS i CRÍTIQUES
_____________________________________________________________________________________________

Fruit del debat i la discussió emergeixen qüestions que es creien superades o enfonsades per a sempre en la teranyina del temps el qual recobreix conceptes desplaçats hàbilment per les estratègies de l’“ara no toca” i l’“important és tota una altra cosa”. Ara hem comprés que del que es tractava era de sepultar per a sempre esperances que s’entregaven als peus dels amos, i que els lacais que els les portaven mai no farien cap altre gest ni les farien ressonar per rehabilitar-les davant els qui exigien el seu oblit. Però cal que no les oblidem i que, adduint raons i crítiques, com tard o d’hora fa sempre la història humana, les exposem a fi que la resta dels mortals les traguen de la desmemòria que les vol lligar i reduir a la llei que dicta la cega necessitat i xiuxiuejar a la seua oïda: la pau és la guerra, la justícia és l’oblit, la llibertat és la displicència, la felicitat és el desig! Seu a la cadira i espera, reposa! Tot està bé com està! I no cal saber més. No cal fer res més. Sols integrar-te en l’ordre general de les coses: enrolar-te en el món del consum, adaptar-te a la situació, comprar-te un cotxe rere altre, esnifar coca, penjar-te al mòbil, acceptar l’explotació, convertir-te en un apèndix de la màquina, utilitzar els altres per als propis fins, fer-te un canut, passar dels drets dels pobles i les nacions que són els de l’individu, endeutar-se fins les celles, fumar tabac, adherir-te al “panem et circenses”, ... Res de sentiments, res de comunicació, res d’experiències artístiques, res d’estimar, res de llegir, res de preocupacions polítiques, res dels problemes dels altres, res de defensa del medi ambient, res de la solidaritat, res de respectar, res de tolerar, res de preocupacions pels immigrants, res de ..... res. No penses, integra’t, obeeix, treballa, sua, paga factures, hipnotitza’t davant el televisor, integra’t, obeeix, accepta l‘ordre establert, hipoteca’t, no revises la història, no penses, obeeix, no critiques, resigna’t, no et rebel·les, integra’t, obeeix, tot va bé, no penses, obeeix, desintegra’t.

Com que no hi estem d’acord proposem des d’una desitjable objectivitat exposar-ne les raons i les crítiques de la monarquia i la república en tant que formes d’organització del poder i sistemes socials.


Raons per a una monarquia:
A més d’un li pot semblar que tothom accepta la monarquia perquè és el règim de govern que ha existit quasi sempre i que més afectes i adhesió provoca en la gent.

Que la monarquia ha estat la forma de govern adoptada des de sempre pels antics països d’Europa i que, en l’actualitat, les monarquies hi són als països més civilitzats de tot el planeta i constitueixen un exemple de moderació i d’estabilitat desitjada per moltes altres societats i que volen tenir.

Les monarquies actuals s’han modernitzat i han acceptat aspectes democràtics i constitucionals la qual cosa els situa a l’avantguarda de la sofisticació política, econòmica i social. En el seu si han prosperat grups i moviments que són autèntics baluards de la defensa dels drets humans, així com societats en les quals el grau de justícia econòmica, conquistes socials, llibertats i tolerància constitueixen paràmetres a aconseguir per altres societats del planeta.

Una monarquia ha estat una forma de govern que ha posat de relleu que l’ordre jeràrquic imposat a la societat i el sistema d’estaments i classes resultant, ha estat la millor manera d’organitzar-la. I és una forma de jerarquització social que ha funcionat al llarg de quasi tota la història i que ha demostrat, per tant, la seua eficàcia, segons ens diuen els seus defensors.

Els països civilitzats són, principalment, monarquies, és a dir, societats que en base a la tradició i l’ordre mantingut per les aristocràcies ha sabut, malgrat alguna interrupció i perversió, arribar a configurar societats i nacions amb un grau elevat de sofisticació i refinament.

Una monarquia és la solució a la corrupció i el marasme en què es debaten les societats actuals moltes de les quals són repúbliques.

Una monarquia, per concretar en el nostre entorn més immediat que és el que en definitiva ens interessa, és el que hi ha ara mateix a Espanya. Sempre tinguérem reis i reines i, per tant, la monarquia ha estat, és i serà, per tant, la nostra forma particular d’organització. Si és el que hi ha, cal no moure-la i deixar-la en el seu lloc.

En el cas nostre, la monarquia ha aconseguit la transició a la democràcia i la modernització de la societat espanyola intervenint, fins i tot, en els moments més crítics i guanyant-se l’afecte i el respecte de quasi tots els espanyols.


Les crítiques:
La monarquia és la forma de govern que concentrava el poder en les mans d’un o uns pocs i que resolia els conflictes mitjançant la força i la dominació, sotmetent pobles i persones a través de l’enfrontament i la guerra, a la qual tenia, fins i tot, la barra d’anomenar “de conquista”.

La monarquia és la forma de govern basada en l’apropiació i l’acumulació incessant dels recursos enllà on es trobaren, recorrent a estratègies de força i extorsió, d’explotació del treball, legalistes o polítiques contra la gent, a la qual sotmetia a estratègies permanents de menysteniment, opressió, humiliació, saqueig i penúria.

La monarquia és la forma de poder que portà a cap en el passat empreses de conquista, domesticació i genocidi sobre aquells pobles que no volgueren sotmetre’s a la seua autoritat i exigències de servir-la, donant pas a una de les pàgines més tristes i innominables de la història dels estats anomenats “civilitzats” que coneixem com colonialisme, el qual preparà el camí a l’imperialisme en tant que forma futura de dominació i avantsala del que ara coneixem com a dominació global.

La monarquia és la forma de govern que ha permès, a les cases reials i les élites que la rodejaven i recolzaven, reforçar i augmentar el seu poder i beneficis amb pràctiques, com el comerç i la tracta d’esclaus, en les quals participaren les monarquies europees i les classes benestants que les recolzaven i en treien profit.

La monarquia és la forma de govern que ha permès que famílies i persones com la família real anglesa i la reina Isabel, per exemple, siguen considerades -avui encara- com de les més riques del món.

Les monarquies han presentat els primers signes de rapinya en totes les guerres de conquista realitzades en països de l’estranger (de les mines d’or i de plata, del patrimoni cultural, d’homes, dones i xiquets com a mà d’obra barata...).

En tot els moments de la història, i amb molt poques excepcions, la monarquia sempre ha estat al marge de la llei, és a dir, sempre ha restat immune a les lleis per qualsevol irregularitat, escàndol o assumpte obscur que se sospite que hi pot estar implicada. La llei no li afecta, quan en realitat ella havia de ser la primera en acatar-la. Avui continua passant, i sols es regeix pels capricis i una manera d’actuar basada en una moral privada absolutament laxa no sotmesa a cap judici o crítica, i no és, tampoc, responsable davant la llei i els tribunals de justícia.


Raons per a una república:
La república és la forma de govern que ha suplantat en el món actual les monarquies, moltes de les quals no eren sinó formes de govern corruptes i màquines d’esclavitzar els homes de tota condició que degeneraven en tiranies i poders absoluts, nascudes a l’Època Antiga o conformades a l’Edat Mitjana i l’Època Moderna, i que són –en l’actualitat- deixalles del passat.

La república és la forma de govern que ha estat concebuda des del seu naixement a Grècia i Roma, com un sistema de descentralització del poder en mans d’un sol (monarquia) o uns pocs (Aristocràcia, Oligarquia), que sortien beneficiats i, sovint, en contra de molts que sortien perjudicats, cridant a l’individu a participar en la vida pública i dotant el sistema de mecanismes per al seu funcionament.

La república és el que sempre ha estat vist com un referent del progrés de la civilització i un motiu molt poderós en l’esperit i l’ànim de la gent i els pobles per canviar el futur de la humanitat.

La república ha estat vista sempre com la culminació de les esperances d’una vida en llibertat i com l'instrument que porta la humanitat cap el progrés.

La república és un sistema que ha reivindicat els valors de la raó i de l’individu, la seua valuositat, i d’una vida més humana i en igualtat de condicions per a tots els individus.

La república és un sistema d’actituds i valors que ha reivindicat sempre l’enteniment, el diàleg i el pacte o acord entre tots els homes i no l’ús de la força com a sistema de solució dels conflictes entre els individus i entre les classes socials.

La república és un sistema que ha reivindicat i estès la participació en les decisions comunes al poble, a tots els seus habitants i no sols a uns pocs o un sol.

La república és el sistema que ha aconseguit establir, contra la voluntat i la força de les monarquies i la noblesa, els Parlaments com a mecanisme de regulació i control de les decisions que prenien els poders públics de qualsevol signe.

La república és un sistema que s’ha presentat com la necessitat d’estendre els drets de la persones a tots els individus siga quin siga el seu origen, condició, raça, nació, llengua o religió, sense intenció d'atorgar ni permetre privilegis per a ningú.

Alguns dels drets com els de la participació política de les classes baixes de la societat, o de la dona, s’han aconseguit en èpoques d’esclat de les llibertats, la qual cosa ha coincidit amb l’adveniment de les repúbliques.

La república ha estat instaurada sempre en nom del poble, de tots els ciutadans, i no sols en nom d’un o uns pocs, de la Tradició o de Déu, com han fet sempre les monarquies.

La república ha nascut amb vocació de diàleg, i de restaurar-lo o d'inaugurar-lo on mai no havia existit per causa de la monarquia i els governs de l’aristocràcia, així com de defensar les decisions de la majoria per damunt de la imposició de les minories, tot i no excloure-les i respectar-les.

Quan la burgesia inicià el procés històric d’estendre a tota la ciutadania drets fonamentals segrestats al poble per la noblesa i/o la monarquia, la tendència era canviar el sistema deposant les monarquies i fundant repúbliques.

Sempre que un país ha efectuat una revolució (burgesa o proletària) ha instaurat una república i mai una monarquia.

El processos d’independència i descolonització als segles XIX i XX quasi sempre donaren de sí sistemes d’organització republicans, i poques vegades monarquies.

La república és un sistema que sempre ha volgut la majoria d’edat de l’home, la seua llibertat, així com la seua autodeterminació.

La república és un sistema propi de descentralització de les decisions, dels poders, de la seua divisió, de l’imperi de la llei i no del caprici, de la gestió eficient dels recursos, de la racionalització burocràtica i de l’administració, de la planificació econòmica a tots els nivells de la societat, de la distribució més justa dels recursos, etc.

La república és un sistema muntat sobre la base de valors nous com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el progrés, la civilització, el triomf de l’individu i de les classes més desafavorides, l’emancipació de la dona i de les classes, així com l’extensió del vot a tots els homes i dones.

Les societats més excèntriques i corruptes a l’actualitat són monarquies i governs de poques persones, els quals limiten de manera molt greu i severa els drets de la població, i que es perpetuen en el poder entrebancant els drets de les persones esdevenint, si el seu poder decau, sanguinàries i fortament repressives de les llibertats utilitzant, si cal, els exèrcits contra els seus pobles.

Les lleis afecten també als presidents de tota República, als ministres dels seus governs i als seus funcionaris en tant que són els primers servidors de la societat i uns ciutadans com els altres. La llei s’aplica a tots i no exclou ningú, tal i com ha determinat recentement el Tribunal Suprem Italià, invalidant la Llei promulgada pel seu president de la República, i ha proclamat que cap ciutadà es pot situar al marge i fora de la justícia.


Les Crítiques:
Moltes repúbliques, els homes de les quals feren grans esforços per tombar les monarquies incòmodes i organitzar les llibertats, es convertiren en sistemes de govern que tenien els mateixos tics despòtics de les monarquies que expulsaren del poder (i.e. Stalin i l’antiga URSS).

Les repúbliques, com les monarquies, han caigut en mans de les élites econòmiques dels propis estats (EUA, Rússia, Xina, Alemanya, Canadà, Brasil, França, Itàlia, ......) que, amb el seu potencial i tecnologia, marquen les pautes per a l’organització mundial de la producció, el comerç, l’economia, els recursos energètics, el capital, l’organització del treball social, etc.

Algunes repúbliques (amb l’ajut d’algunes monarquies) es dediquen a repetir a gran escala pàgines passades de la història protagonitzades pels antics imperis i els estats moderns i actuals, que impliquen la rapinya, el saqueig, l’extorsió, l’asfixia, l’opressió, l’explotació i la mort genocida sobre habitants, pobles i nacions del planeta, veïns o distants, a hores d’ara a un nivell molt més gran (EUA, Itàlia, Anglaterra i Espanya en la recent guerra contra Iraq), i amb un total menyspreu dels Drets Humans, al marge de Nacions Unides i contravenint totes les regles i codis internacionals de la pau i de la guerra.

Moltes societats amb formes de govern republicanes estan immerses en el marasme, el caos, la corrupció i el saqueig dels seus recursos, i amb les seues possibilitats de vida i expectatives fetes miques, unes vegades degut a mecanismes econòmics, financers o polítics que actuen des de dins o des de fora, condicionant el lliure desenvolupament de la població i convertint aquestes societats en comunitats tercermundistes (les repúbliques centre i sud americanes, antigues colònies dels imperis britànic, francès, belga, rus, portuguès, espanyol, italià, etc.).


Corol·lari
Tot i que, per raons morals, estètiques, sociològiques, polítiques i filosòfiques, puguem arribar a preferir una república a una monarquia, el ben del cert és que, si bé el pati deixa molt que desitjar per tal i com funcionen les coses al món, caldria que la ciutadania mantingués l’esperit vigilant per a que no es pervertís el seu sentit més profund, que és el de ser un instrument dels homes per aconseguir els seus fins i valors, tals com els de la comunitat, la solidaritat, la llibertat, el respecte mutu, la democràcia veritable, la pau, la tolerància, la igualtat, la no discriminació, la justícia social, la preocupació pel medi ambient, una economia basada en els intercanvis i relacions més justes, el pensament independent, el final de tota dominació i hegemonia econòmica, política, social o cultural, així com el final de tota dominació d’uns països sobre altres, tal i com diu Chomsky, sense anar més lluny i a tall d’exemple.
_____________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, 11-I-MMIV