· MORTS A L’IRAQ
_____________________________________________________________________________________________

Hi ha una dita castellana –i ja ens perdonareu perquè no sabem si n’hi ha alguna d’equivalent en català-, que diu allò de “a perro flaco todo son pulgas”. I un té la sensació, quan mira cap a l’orient no massa distant, que a un país com l’Iraq li està passant com el de la dita que acabem d’esmentar. Fixeu-vos-hi: l’any 1980 – i segurament la memòria de molta gent ja no ho recorda- es produí la tràgica guerra entre l’Iraq i l’Iran. Al cap de 8 anys, s’havien produït 1.000.000 de morts en acció de guerra i ±2.000.000 de ferits per la mateixa causa.

Uns pocs anys després, el 1991 –moltes generacions de joves ja quasi ni se’n recorden- es produí la Guerra del Golf. I, segons les versions més amables, els morts en aquesta guerra foren 150.000. És a dir, sols moriren 50.000 soldats i 100.000 civils. Altres fonts més recents en parlen de 250.000. Però altres, encara, ja deien que hi havia 1 milió de morts entre els civils, a banda dels 200.000 soldats iraquians morts, als quals hi havia que sumar, amb l’embargament posterior dels recursos de l’Iraq -i estava clar que totes les expectatives estaven posades en el petroli com a botí, com a impost i com a càstig- l’esgarrifosa xifra de 1’5 milions de morts, la majoria dels quals (el 75%) varen ser xiquets, els quals anaren produint-se al llarg dels quasi 11 anys següents d’acord amb l’hipòcrita consigna “Petroli per aliments!”. La cosa fou tan descomunal i bèstia que, fins i tot els bisbes cristians de l’Iraq –acostumats a no dir ni piu en aquestes coses-, ho qualificaren de genocidi.

Per si no hi havia prou, l’any 2003 es produí la recent Guerra contra l’Iraq (la segona vegada que hi intervingueren directament els EUA), i els morts en foren 35.000 segons les versions més amables, perquè si hem d’atendre un recent estudi publicat per la revista The Lancet (silenciat als EUA, com no podia ser menys), realitzat per l’organització de metges John Hopkins Bloomberg School of Public Health, la Columbia University School of Nursing, totes dues dels EUA, i la Universitat Al-Mustansiriya de Bagdad, 200.000 iraquians (i no 35.000) haurien mort a conseqüència de la invasió produïda en aquest país. La proporció de morts d’una i altra banda estaria en 1 invasor mort per cada 100 iraquians, i la majoria no serien militars ni guerrillers. Massa morts i massa històries per a no dormir essent, com diuen que som, països civilitzats.

Bé, la veritat és que no sabem per què ens afligim per açò quan resulta que les despeses que el món es gasta per fer-se mútuament la punyeta a base de bé, o siga, per a la guerra, suposen xifres que provoquen autèntica esgarrifança. Mirem si no. L’any 1993, el món es gastava 750.000 milions de dòlars en armament. Deu anys després –el 2003- la xifra ja ascendia a 1 bilió de dòlars, que són molts diners. Sols els EUA disposaren aquest mateix any de 379.000 milions de dòlars per a fer-ne de tots els colors, és a dir 1.000 milions d’euros/dia per mantenir-se en el paper de gendarme universal compromès en el manteniment de la pau mundial. ¿O hauríem de dir en el manteniment del seu terrorisme d’estat? Per no quedar-se enrere, l’Estat espanyol gastava aquest mateix any 43 milions d’euros/dia (7.000 milions pts./dia). Extraordinari, no?

Per completar la nòmina d’aquest inquietant problema, el món, sempre amb les pistoles a punt i preparades, disposa, segons l’ONU, de 26 milions de militars més o menys entrenats i dedica quantitats enormes de diners per a la investigació militar. Si ningú no ha decidit encara el contrari, dels 220.000 milions pts./any que l’Estat espanyol invertia en investigació en general, el 35% anava a parar a la investigació militar. D’aquesta quantitat, el 20% era per a arsenal, explosius, vehicles; i el 80% restant per a la col·laboració europea en la construcció de l’avió de combat anomenat Eurofigther. I, mentrestant, 840 milions de persones estan patint de fam al món i, d’aquestes, 100.000 morint de gana diàriament.

Puta misèria! Som incapaços de trobar 50.000 milions de dòlars amb els quals podríem ajudar als països del Tercer Món a sortir de la misèria i eradicar definitivament la fam del planeta i, en canvi, enmig d’aquesta paranoia de la violència i l’acumulació interessada d’armament, no tenim cap problema en trobar 200.000 milions de dòlars per finançar guerres com la de l’Iraq. Si serem hipòcrites!
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, Joan Antón. 3-I-MMV