· LES NECESSITATS DEL POBLE D’ALZIRA – I
____________________________________________________________________________________________

La gent sol tenir idees bastant clares sobre el que són les necessitats d’un petita comunitat (poble, ciutat, llogaret, alqueria, poblet, etc.). Algú ha dit –no ens pregunteu qui- que l’objectiu d’un ajuntament és fer clavegueres i asfaltar carrers, i que per a tal cosa no hi calen massa ideologies ni intel·ligència.

Però, això ens sembla una mirada una mica estreta. Una ciutat de 40.000 habitants, com Alzira, té eixes necessitats i també altres de més grosses, que fan que la gestió municipal tinga una major alçada i, per tant, més complicació que els pobles petits o les petites comunitats.

En ciutats com la nostra, ja hi podem trobar tot el ventall d’interessos que apareixen com a competidors del mercat econòmic, financer i comercial de la societat, així com l’incipient exercici d’influències mútues que sol funcionar a escala astronòmica i desgavellada en les grans capitals, on els partits polítics i les burocràcies solen aparèixer com a meres corretges de transmissió dels interessos que pesquen en les aigües de l’oportunisme econòmic, el favoritisme i la corrupció económico-política. Això configura fets i contextos, tot el reduïts que es vulguen, que són origen d’una immoralitat que mina els pilars de la societat i enverina la convivència. La corrupció és insuportable i aclaparadora per a la gent honesta i treballadora, així com un mal exemple per a qualsevol, especialment per a la joventut.

Eixe context, el propiciat pels estats i els grups que en fan niu, no pot ser un context de referència per construir res. N’hi ha, però, un altre context que ens esperona. De fet no n’és un, sinó un multicontext. És el context històric, cultural, social i econòmic que configura tota societat, la nostra societat, també. I és d’acord amb eixe multicontext que cal actuar, produir, pensar i viure. Tot allò altre acaba essent violència innecessària i gratuïta exercida contra la societat (la nostra), i un esbiaixament del que hem estat, del que som i del que cal que siguem encara.

És des d’aquest context alternatiu que ens atrevim a formular algunes idees que poden ser un revulsiu per a la ciutat en molts ordres. En primer lloc, allò que ens sembla més important és el de l’adquisició d’un concepte diferent del que ha de ser la ciutat, que ens ajude a viure i conviure la ciutat i els seus espais entesos com a un tot, la de que aquesta ha de ser per al ciutadà, per al vianant i no per a l’automobilista que ara mateix és un element desproporcionat i preponderant en el conjunt i no para d’augmentar fins quasi el col·lapse, que no tardarà en produir-se d’anar les coses com van. Cada vegada més es fa peremptòria la necessitat d’espais oberts (pulmons verds per les quatre cantonades de la ciutat com l’Alquenència) on la ciutadania puga accedir i sentir-se en contacte amb la naturalesa, lluny del soroll urbà i on poder practicar a cel obert esports respectuosos amb el medi ambient.

La descongestió del tràfic, a ningú li ha passat desapercebut, és una necessitat peremptòria per a que la ciutat no arribe al síncope. Per això, la construcció de rondes i l’obertura de noves desviacions per l’interior i els afores, per redirigir el tràfic i evitar que aquest passe quasi tot per l’Avinguda, el centre de la ciutat i poc més, és una necessitat primordial i urgent. Travessar en qualsevol direcció la ciutat no ha de suposar cap maldecap per al ciutadà motoritzat que ha de tenir alternatives diverses, no una sola. A més, tampoc no ha d’implicar més perillositat per al vianant ni pol·lució (química, acústica, etc.) de cap mena.

En un altre ordre de coses, cal que no es faça miques el Pla General d’Ordenació Urbana, sinó que es respecte i, fins i tot, que es facen correccions al mateix per millorar una planificació que contemple l’extensió del sòl disponible, l’abaratiment del sol urbà, l’accés en condicions financeres adequades a la vivenda i, sobretot, la proliferació d’espais vitals on no s’acumule el veïnat ni la densitat ciutadana estiga per damunt dels nivells europeus. No comprenem com, en les noves edificacions que s’han acabat o s’estan acabant de fer entre la zona de l’Alquenència i l’IES Rei en Jaume, s’han construït edificis tan apegats. Pareix que hagen llevat tres metres més de cada carrer per fer més blocs de vivendes, donant de si carrers tan estrets, amb manca de jardins i espais per al gaudi i l’expansió familiar i ciutadana. Els edificis han de ser immobles enmig de zones verdes i no les zones verdes mers accessoris dels immobles i habitatges. Allò és Europa; açò altre, l’especulació i el caos urbanístic, la incomoditat en el viure, la saturació i la baixa qualitat de vida.

Així mateix ens calen nous equipaments i cal fer més previsions davant les noves necessitats que o ja s’insinuen o podrien donar-se en l’avenir: sanitat, educació, esports, seguretat ciutadana, parcs, places, jardins, avingudes, etc. Les noves edificacions de Tulell no han de servir els interessos de les constructores, sinó els d’una ciutadania a la recerca de nous hàbitats i nous espais de vida civilitzada (l’únic que es percep és l’acumulació de ciment i rajoles i fer ruscos en compte d’habitatges agradables per a viure i i gaudir de la ciutat). Cerqueu fórmules arquitectòniques i financeres imaginatives, i no ens afligiu amb altures que sols contribueixen al caos ciutadà, perjudiquen l’estètica i el bon gust, i afavoreixen interessos bens obscurs i gens recomanables.

I per descomptat, que es tinga en compte la situació general de la ciutat, la qual és pràcticament tota ella zona inundable per les avingudes del Xúquer. Les zones més inundables haurien de ser les apropiades per a construir espais oberts i zones amb jardí i boscoses, i no pas cases ni habitatges.

Darrerament, i una vegada ja posats, cal que les cases i edificis construïts o remodelats, ho facen amb els requeriments tècnics adients per funcionar amb energia solar, la qual es troba al medi ambient de forma natural i barata, que està essent subvencionada per les instàncies públiques amb un 30% a fons perdut i a la que, a més, caldria rebaixar-li la contribució urbana (El consum més fort de llum elèctrica de la casa es produeix en escalfar l’aigua i això, quan es fa mitjançant energia solar, té un cost zero).
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, B.Hernandis, J.Antón. X-MMIII