· LES NECESSITATS DEL POBLE D’ALZIRA – II
______________________________________________________________________________________________

Perquè la ciutat no siga envaïda pel trànsit i es convertesca en un lloc insofrible i desagradable per a la ciutadania, una solució que el reduiria al mínim seria la construcció de parkings als afores de la ciutat (caminar una mica no és mal per a la salut ja que “qui mou les cames, mou el cor”). D’una altra banda, seguir amb la política de que els nous habitatges tinguen tots ells (cases, apartaments, edificis, hotels, etc.) llocs d’aparcament tal i com imposa la normativa vigent. Tenir una bona part dels 32.000 cotxes que té la ciutat tirats pels seus carrers és un mal assumpte.

Caldrà mantenir els espais verds existents en condicions adients posant plantes i flors pels parcs, jardins i jardinets. I per suposat, amb plantes decoratives i a ser possible típiques del país que tenen un consum moderat-baix d’aigua, no com la gespa que en consumeix amb excés. Caldrà, en els carrers més amplis, posar arbres però no sobre testos, sinó plantats a la terra; i arbres propis, del que fan ombra. Tal vegada a l’Ajuntament li falte un equip de tècnics d’ornamentació urbana que fins ara no hem vist per enlloc. Hi ha molts jardins a mantenir i decorar. I, no obstant, en fan falta encara més, perquè tal i com mostra un recent estudi a punt de ser publicat fet pels alumnes de Sociologia del IES “J.Mª Parra”, el percentatge d’espai verd per habitant a la nostra ciutat és de 1’7 m²/hab., un percentatge ben ridícul i gens europeu, per cert.

Cal també fer més places i espais oberts on s’incentive l’esplai i la comunicació veïnal, on els xiquets puguen jugar i els avis recrear-se al sol de l’hivern, i a l’estiu, protegir-se de la calor a l’ombra d’arbres plantats a propòsit per a eixe objectiu. Hi ha espècies que tenen una gran capacitat d’impedir les radiacions solars sobre l’asfalt i de refrescar l’ambient. Caldrà que algú es pegue alguna volta per les ciutats europees?

Així mateix, creiem que cal adherir-se a la construcció del carril-bici que ha d’unir Alzira amb Carcaixent, Algemesí, l’Alcúdia i aquestes al tram Alcúdia-Carlet (ja fet), i de Carcaixent fins Dènia per la via del trenet (aquest un desig esperançat). El diàleg i el compromís amb els respectius Ajuntaments, així com amb la Diputació o la Generalitat, és imprescindible per arribar a algun tipus d’èxit en aquest objectiu.

Un tema que no podem oblidar, i que és motiu de mal humor permanent entre el veïnat afectat per ell, és el de la pudor que exhala el barranc de la Casella, en el seu pas per vora el nucli de la població i fins que aboca l’aigua, i el que porta, al Xúquer. Per cert, si els abocaments actuals tenen origen en els residus de certes fàbriques, què passarà amb els futurs, amb la nova fàbrica de cartó que s’està construint al costat de l’esmentat barranc? És impossible el seu soterrament? I per què aquesta fàbrica no ha anat a un polígon industrial?

És necessari, d’una vegada per totes, que la ciutat d’Alzira depure les seues aigües. El 1996 s’havia d’haver acabat la depuradora que netejaria l’aigua d’Alzira, Carcaixent, La Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, i aquest és el moment en què encara no sabem res de res. El Xúquer baixa cada vegada més sec, i amb l’amenaça que es convertesca en una claveguera. Amb açò, la destrossa del territori pot ser d’apoteosi perquè el tema s’emmarca dins d’una estratègia més perillosa i descomunal, com és la representada pel Plan Hidrológico Nacional, a la qual pràcticament tots es troben lligats de peus i mans.

En un altre ordre de coses cal una bona comunicació de l’Ajuntament amb la ciutadania. I per a tal fi no hi ha una altra cosa millor que l’existència d’una pàgina WEB oficial de la localitat així com un Butlletí d’Informació Municipal, democratitzat al màxim i on cada regidoria i partits polítics tinguen un lloc per a exposar els seus projectes i expressar els seus punts de vista. Per cert, en alguns llocs de l’Estat espanyol ja hi ha pàgines WEB penjades a la xarxa on s’hi pot saber qui són els seus representants polítics, quins càrrecs desenvolupen, quins són els seus projectes a tirar endavant i què cobren tots i cadascun d’ells en aquesta legislatura, cosa que en aquesta localitat mai no hem pogut saber.

Quant a la sanitat, és indispensable un altre Centre de Salut –aquesta sembla que era una reivindicació de tots els partits a les eleccions- per atendre les necessitats de la població. Però tal vegada, es podria reutilitzar l’edifici de l’antic ambulatori d’especialitats del C/Hort dels Frares, sobre el qual ens hem assabentat que hi ha en projecte el seu enderrocament per fer-lo totalment nou (4 milions d’€ de despesa). En cas de reutilitzar-lo l’estalvi de diners podria servir per contractar més personal facultatiu.

Una altra qüestió important, que deixaria un tema recurrent definitivament tancat i conclòs, seria que l’Ajuntament, trencant prejudicis i consignes “anti” es preocupara per posar les condicions tècniques adequades a fi de facilitar a la població una bona recepció per als canals de Televisió de Catalunya (TV-3 i Canal 33), sobre la base de la famosa llibertat i lliure competència que predica el PP.

Finalment, cal que les relacions de l’Ajuntament amb Edicions Bromera no desmaien ni s’enterbolesquen, cal que es mantinguen els Premis Ciutat d’Alzira a la mateixa alçada o més que sempre i cal, que sense complexos, els representants polítics defensen –a través d’aquests premis- la cultura dels valencians feta en llengua catalana, perquè la que és feta en llengua castellana té tots els recursos de l’Estat al darrere.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, B.Hernandis, J.Antón, X-MMIII