· ELS NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
_____________________________________________________________________________________________

Quan tothom s’apunta alegrement a dir que sí a la Constitució Europea i ningú no diu ni cinc de per què caldria donar-ne un vot negatiu, ens atrevim a fer un resum d’algunes de les reflexions que hem pogut detectar en la Galàxia Guttemberg sense ànim de reclamar una paternitat que no ens pertany. Som, això sí, responsables de les formulacions i els matisos.

Diem NO a la Constitució Europea perquè:

1) Amb ella es pretén mantenir l’ordre dels estats intocable, beneint constitucions com l’espanyola i la francesa, que tal i com estan perjudiquen les cultures i els pobles que al llarg de la història han anat caient sota la seua òrbita o sotmesos a conquista, ocupació i assimilació per aquests estats en els que acabaven (des)integrant-se, en alguns casos de manera irreversible ja.

2) No reconeix el caràcter plurinacional de molts dels estats membres com el francès i l’espanyol, els quals estan formats per diverses comunitats nacionals algunes de les quals no volen perdre la seua identitat, ni ser condemnades a l’extinció, ni veure’s mediatitzades i representades per poders aliens a les pròpies comunitats nacionals.

3) No reconeix ni el caràcter ni els drets nacionals del pobles que hi ha a molts estats d’Europa, que com Euskadi i els Països Catalans podrien totalment o en part accedir a ser membres de ple dret en Europa com qualsevol altra nació amb estat i, en un futur, reunificar els seus territoris ara mateix esquarterats entre els estats i, fins i tot, dins els estats.

4) No admet els drets lingüístics de molts dels ciutadans europeus, els quals han de veure postergada la seua llengua en benefici de les llengües d’estat de les quals sols unes poques –no moltes més de les que ho són ara- seran oficials. Fins i tot produirà la paradoxa que la llengua d’alguns estats de molts pocs habitants serà oficial a Europa i, en canvi, una de les llengües més parlades, com el català, podria no ser considerada oficial degut a la inexistència d’un Estat al darrere dels Països Catalans.

5) Exigeix la “integritat territorial” de cada Estat, la qual cosa equival a no reconèixer el dret democràtic a l’autodeterminació del pobles, el dret a l’autoorganització política i a la construcció del propi marc de convivència, lliure de les mediatitzacions d’aquells altres en que ara mateix les nacions i pobles sense estat d’Europa s’hi troben. El que es vol apuntalar-construir és una Europa dels Estats deixant el problema de l’aparició de nous membres en mans de ningú, que és el mateix que tallar el pas a la possibilitat que altres pobles i nacions que desitgen esdevenir lliures i autònoms ho puguen arribar a ser.

6) Deixa intactes estructures obsoletes com les monarquies algunes de les quals, com l’espanyola, tenen un origen ben antidemocràtic i s’han admès sense que el poble les votés en Referèndum.

7) Deixa intactes les constitucions dels estats que, com l’espanyola, es projecten com un ombra que estableix límits a la capacitat de decidir dels pobles; prohibeixen la federació entre comunitats que tenen interessos històrics, culturals, etc. comuns, o prohibeixen el dret a l’autodeterminació, o simplement malfuncionen perquè en el cas espanyol, per exemple, el sistema autonòmic és absolutament anacrònic.

8) Allò que més li preocupa és la construcció d’un potent mercat econòmic a nivell europeu, de caràcter eurocèntric i neoliberal (un mercat de les multinacionals), que és tot el contrari del que cal fer per construir una societat justa, democràtica i igualitària.

9) No garanteix el dret a treballar (s’empra l’eufemisme ”dret al treball”) i, a més, aquest se subordina a la “flexibilització del mercat”. Va, doncs, en el camí oposat a la construcció d’una Europa dels pobles i dels treballadors.

10) No hi parla de drets com el de “salari just”, “renda bàsica”, “protecció front a l’atur” o dret a una “vellesa digna”. En qüestions socials és una Constitució ben poc social. I com que la legislació en aquest àmbit es decidirà per unanimitat al Consell de Ministres de la Unió (l’òrgan que representa els governs dels estats membres), doncs açò equival a dir que mai o quasi mai es podran fer progressos en aquest àmbit, el qual es deixa a la competència dels Estats.

11) La “clàusula de salvaguarda” incorporada a la Declaració de Drets que és de les més avançades del món (Carta de Drets Fonamentals), precisa que les seues disposicions no s’apliquen a les legislacions dels estats membres sinó sols al “dret de la Unió”, és a dir sols als actes legislatius realitzats pels estat membres quan apliquen el dret comunitari. Però com que molts drets són aplicació exclussiva dels estats i d’una altra banda produir legislació sols es pot fer si hi ha unanimitat entre estats, la cosa no està gens clara. Un sol estat pot fer naufragar, amb el seu veto, una legislació que creu que li perjudica.

12) Pretén conjugar un medi ambient sostenible i la millora del medi ambient amb el “creixement econòmic” i la “competitivitat” desmesurada, cosa que ens sembla contradictòria i, per tant, aquesta sostenibilitat i milllora del medi ambient resultaran impossibles.

13) No garanteix el dret a un medi ambient sa ja que aposta per les grans infrastructures (autopistes, AVEs, superports, grans aeroports, ...). Açò, de retop, fa impossible acomplir els compromisos de Kioto.

14) Parla de reforçar les capacitats i despeses militars; de respectar els compromisos militars amb l’OTAN i d’adherir-se a la doctrina de la “guerra preventiva”. I açò no és precisament construir una Europa sobre la pau entre els pobles i les cultures, sinó sobre la guerra entre capitals.


Ens cal, doncs, una Europa que incorpore les reivindicacions ciutadanes, laborals, socials, ambientals i nacionals. Açò, o obrirem la porta no sols al manteniment del desequilibri social a la Unió Europea, sinó a les actituds autoritàries, xenòfobes, intransigents –al límit dictatorials-, a les quals sols una Constitució capritxosa i intolerant pot abocar-nos.
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. 7/XII/MMIV