·OFRENANT NOVES GLORIES A ESPANYA?
______________________________________________________________________________________________

Al poble d'Algemesí hi ha un monument a l'evidència, a la realitat, al sentit comú i a la veritat raonable. Es un petit gran monument. I no podia ser un altre més que el Monument a la unitat de la Llengua Catalana. No sabem si molts pobles valencians en tenen un com aquest que reconega públicament allò que moltes persones, les reals acadèmies, escriptors de dins i de fora de la nostra comunitat catalanoparlant i del món reconeixen. Aquest monòlit és una prova palpable de la fibra que té la gent d'Algemesí. Gent oberta, honesta, coherent, culta, valenta, solidària i valenciana. En aquesta nòmina hem d'incloure aquells que amb la seua coratge i capacitat de decisió propiciaren l'alçament d'aquest monument. Però, com que en la vida hi ha d'excepcions, també -de segur- que a Algemesí n'hi trobarem d'intransigents. Però, mai els covards, amb nocturnitat i traïdoria podran ser persones sinó mer accident. Escòria a tot estirar.

Fa un temps -no en sabriem precissar- emparats per la nit i la mala bava, algú arrencà del seu setial el petit gran Monument a la Llengua Catalana. Aquella flama representativa quedà per terra. Molta gent ni es va enterar. Alguns de més lluny estant, ens assabantàrem de la notícia pels periòdics. I se'ns acudí la reflexió irònica, exempta de vesània i ressentiment. Alguns de nosaltres, sense massa sofisticació, pensàvem que es tractava d'individus que anaven mal en els seus estudis i necessitaven abocar la seua agressivitat en allò que representa la culpa d'una educació que es neguen a entendre perquè està feta en llengua demonitzada.

Alguns altres sustentàvem la hipòtesi que es tractava de la felicitació de determinades hostes enemigues de la llengua que ens feien abans d'anar-se'n a les seues daurades vacances. Una altra possibilitat és que es tractava d'individus de més profunda hiperideologització no exempta d'una certa confusió que, esdevinguts ociosos, haurien fet qualsevol cosa per autoafirmar-se i no decaure d'aborrits que estan.

Quines valoracions ens mereixen, doncs? Què eren els enemics de la llengua, la cultura i la nostra societat? gamberros? dignes adversaris? patriotes de l'altra (in)compatible pàtria? En una cosa coincidiem tots nosaltres: l'atac a aquell monument i el seu enderrocament era un atac que ho volia ser contra la idea, que va calant entre el personal sense cap trauma i d'acord amb clares evidències, que l'idioma compartit pels habitants que no volen renunciar al seu ús i a reconstruir la seua societat a partir del seu idioma, és un i el mateix. I a més, pensem que el valencià, l'idioma de tots els catalanoparlants, és un fet de civilització com ho és qualsevol altre idioma. I que la societat que l'usa és també, civilitzada.

Se suposa que el context ens dóna una situació històrica propicia a la construcció de la civilització i que, per tant, en la nostra condició de valencians també ho som o estem en vies de ser-ho. I que ho podem fer sense renunciar a les nostres característiques fonamentals, sense tenir que diluir-nos o transformar-nos o transvestir-nos. Sense tenir que renunciar a coses tan importants, per exemple, com la llengua que sempre han parlat els importants, per exemple, com la llengua que sempre han parlat els nostres majors, que encara es fa servir per a la comunicació, i que encara molts pares ensenyen als seus fills. Però, hem de reconéixer que la pregunta més sucosa no era la del "Què?" sinó la del "Qui?". Qui són, realment, en darrer terme, els enemics de la llengua unitària, de la idèntica cultura? Qui alimenta l'odi cap el que és propi; cap a la pròpia llengua; cap a la pròpia cultura; cap a la pròpia societat?

Comentari apart el mereix el PP local que s'inhibí de condemnar aquest atemptat contra el monument a la unitat de la llengua. El seu espanyolisme no passa definitivament pel valencianisme, el que equival a dir que no defensen el futur de la societat que parla valencià, que paradoxalment és la de molts d'ells i la dels seus pares i avantpassats. I on estan les veus dels del PP que per tot arreu pensen i parlen en valencià davant una qüestió com aquesta? On està la seua protesta? Amb la seua actitud posen de relleu el seu menyspreu amb la gent d'aquesta col·lectivitat que, definitivament, no és la seua. Què s'està recolçant, doncs, quan es vota al PP a Algemesí i per tot arreu del País?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,B.Hernandis,J.Carreres,X.García, J.Antón,S.Pastor.BIM d'Algemesí,nº63.2/97.