· ON US HEU CLAVAT?
_____________________________________________________________________________________________

Em consta que alguna bona gent s’ha clavat en el PP al·legant qüestions molt particulars i genuïnes, que en principi semblen del tot legítimes. Val. No són, en principi, d’aquells que volen progressar a costa de l’erari públic, sinó que tenen una autèntica vocació de servei i respecte per la ciutadania. Són o aparenten ser sencers i no corruptes i, fins i tot, argumenten contra la corrupció dels que ja eren al poder, la prevaricació, el tràfic d’influències i els substanciosos pessics que la posició dels que els precediren els atorgava.

Vull pensar que aquests nous paladins, s’han clavat en un partit per treballar pel poble, denunciar i combatre la corrupció, anar en contra dels favors i beneficis de determinats grups de poder i en contra del lucre que atorga estar en un lloc per on passa molta informació i diners que fan tombar moltes voluntats.

Però, han anat a parar a un partit, que ens sembla que és el contrari del que la gent bona i confiada –ells encara ho són- creu. Ara bé, la història és la història, i aquest partit ja hi té una trajectòria feta, així que els refrescarem la memòria a fi que cap ni un al·legue després ignorància, i es sorprenga d’on ha anat a parar.

Entrar en el PP com a militant, individu de base, simpatitzant o independent significa:

1) Estar a favor dels somnis, ideals, mentalitat, quimeres, aliances, estratègies i accions propis dels imperis, estar al costat seu i amb la irresponsabilitat i la impunitat que a aquests els atorga el seu poder dissuasiu militar, nuclear, polític, econòmic, comercial i mediàtic, amb total menyspreu de les regles de joc internacionals, dels acords i les normes pels quals es regeixen, de la sobirania d’altres pobles i estats i de la voluntat i la llibertat d’aquests pobles i societats per viure i organitzar-se conforme vulguen.

2) Estar a favor de la guerra com a fórmula per assegurar el domini de determinades zones del planeta on hi ha els recursos que fan funcionar les societats industrials modernes, amb l’excusa que això és “propiciar la pau i la democràcia i combatre el terrorisme”. Clar que, per a això, s’ha hagut de controlar i pervertir el llenguatge i les definicions, i que així, allò que és una acció de gangsterisme global i saqueig dels recursos d’altres pobles per la força, siga assimilat per l’opinió pública com una acció per “la llibertat i la justícia”. Els amiguets del Bush, entre altres l’Aznar, ràpidament s’han posat a fer-ne ús i als qui no hi són d’acord o s’oposen a les seues polítiques els anomenen “antidemòcrates”, “antipatriotes”, “nacionalistes”, “terroristes”, “radicals” i “comunistes”. Saben que si controlen el llenguatge, estan començant a guanyar més i més batalles.

3) Estar a favor de solucionar els conflictes, i en particular el del País Basc, no amb el diàleg, sinó amb solucions policials, negant que el problema siga un problema polític en compte d’un problema d’ordre públic, radicalitzant, a la vegada, les postures que únicament han portat i porten al tensament de la societat, a la criminalització de cada vegada més i més agents, grups i organitzacions socials, els quals sols acabaran veient, en les fórmules independentistes, no sols un exercici legítim dels pobles, sinó l’única sortida a l’estratègia de l’ús de la força ben poc raonable, tal i com no para de fer la dreta espanyola més nacionalista i excloent de les existents: la del PP.

4) Estar a favor d’una Llei de Partits que retalla la llibertat de la gent per a organitzar-se políticament al voltant de projectes, que amb la independència com a objectiu, són tan legítims com qualsevol altres, independentment de si, com en alguna d'elles, hi ha delinqüents o criminals als que cal perseguir-los, jutjar-los i aplicar-los el Dret Penal. En definitiva, aquesta llei és un exercici de jacobinisme bel·ligerant del bo i millor, limitadora de les llibertats de la gent per a decidir el seu futur i una clara invitació a la intervenció de polítics i jutges “estrella” per a defensar una molt particular concepció de la democràcia, la qual cosa ha suposat l’existència d’una “doble vara de mesurar”, ja que mentre s’il·legalitza Batasuna, es subvenciona i eximeix d’impostos organitzacions que fan apologia del terrorisme, com la Fundació Francisco Franco, la qual té com a objectiu la divulgació d’un règim i una figura colpista, feixista, autor de crims de guerra, terrorisme d’Estat i d’extermini dels vençuts.

5) Estar a favor del tancament de periòdics (Eguin, Ardi Beltza, Egunkaria), és a dir, atropellant i retallant la llibertat d’expressió, amb el pretext que són proetarres i col·laboren d’alguna manera amb la banda terrorista ETA, quan després s’ha sabut que les acusacions eren falses i no s’ha produït cap sentència contra ells. Clar que tampoc no hi ha hagut el més mínim pronunciament públic –ni dels jutges, ni dels polítics, ni del mitjans de comunicació- en favor de la seua innocència, ni cap restitució que els retornara la seua honestedat i la seua imatge, tot retribuint un homenatge a la veritat, per part d’uns jutges i un poder polític del qual estem esperant que es produesca el tancament dels Albertos, els quals encara no compleixen la sentència que sobre ells pesa ni ingressen en la presó. Com tampoc ningú no diu res ni assumeix cap responsabilitat de l’escàndol dels capos de la droga, Oubiña, el Rubio i el Negro, fugits dels magistrats Ollero, Guevara i Bermúdez de la Fuente, els quals han tornat a representar una opereta semblant amb tres nous casos de narcotraficants que havien de presentar-se per a que se’ls dictara el seu ingrés en presó.

6) Estar a favor del Pla Hidrològic Nacional, un Pla al qual, per absurd i irracional, s’oposa tota la comunitat científica de qualsevol universitat espanyola, s’oposa la Comunitat Europea i s’oposen nombrosos col·lectius i associacions de tota mena, així com gent molt diversa que no troben en ell ni justificació ni racionalitat, i sí únicament un gran negoci, on hi ha implicada una obscura trama de gent del PP i del seu entorn, per beneficiar-se d’aquesta monumental barbaritat com és l’esmentat PHN.

7) Estar a favor de la Llei de Qualitat de l’Ensenyament, que implica, a més d’un retorn al centralisme ideològico-educatiu, el buidatge i la degradació de l’ensenyament públic així com l’incentiu i proliferació de l’ensenyament privat-concertat. Aquesta és una llei privatitzadora, segregacionista, que no soluciona els problemes dels centres, que maltracta l’educació infantil, que no millora les condicions del professorat i una llei antidemocràtica. I que, darrerament, amb la intenció de fer de la Religió una assignatura obligatòria i puntuable, com una altra més del currículum, li acaba de posar la “guinda” al pastís.

8) Estar a favor de mitjans de transport innecessaris i sumptuosos com el TGV (o AVE), que a més de constituir un atemptat a la natura i al territori no són la solució real al transport de mercaderies i viatgers que l’Estat i la gent necessita, ni per suposat el món econòmic d’una regió com la mediterrània, a la qual li cal articular-se amb els àmbits econòmics del sud de França i el nord d’Itàlia.

9) Estar a favor de l’especulació del territori i la destrucció de zones verdes i aiguamolls, costes, parcs naturals, etc.(al nostre País la destrucció de La Punta; el barri de La Malvarosa; l’amenaça sobre l’Albufera de València, sobre la Marjal Pego-Oliva; la desprotecció de les costes per afavorir la construcció d’hotels, apartaments i xalets d’alt estanding; la construcció de complexos monumentals en el llit del Túria, destrossant-lo com a espai natural a conservar; la manca d’una acció política clara per evitar la contaminació de rius i aqüifers; etc.)

10) Estar del costat de grups de poder financers com BBVA (E.Ibarra-F.González), BSCH (E.Botín), Caja Madrid (M.Blesa); econòmics com Repsol (A.Cortina), Iberdrola i Talgo (Íñigo de Oriol), Fomento de Obras y Contratas i El Corte Inglés (E.Koplowitz), Endesa (M.Villa-M.Pizarro), Ibercaja (M.Pizarro), Altadis, Ibèria, ACS-Dragados (Fl.Pérez), Telefònica (C.Alierta); i mediàtics (CORREO, PRISA,) que hi ha darrere seu, condicionant-los i, no obstant, fent una política a mesura dels seus interessos.

11) Estar a favor de les privatitzacions dels bens patrimonials de tots, de l’Estat, i concedir-les als seus amics, com A.Cortina (Repsol), de família franquista al 100%; com C.Alierta (Tabacalera-Altadis i Telefònica); com F.Gonzàlez (Argentária), en una espècie de continuació de l’atorgament de favors que el règim franquista, del qual procedeixen molta gent del PP, va fer en favor d’homes com els Fernández Cuesta (família de llinatge falangista, un franquista de la qual, Nemesio, és l’actual president de l’Abc i proposat recentment conseller delegat de Repsol); com els March (contrabandistes de tabac que reberen grans favors de Franco pel seu finançament de la sublevació militar del 1936 contra La República); i com els Oriol (estrets col·laboradors amb el franquisme, amb negocis en Iberdrola i Talgo). And so on que diuen els anglesos.

12) Estar a favor de propiciar la confusió entre poders de l’Estat, com el poder executiu i el poder judicial, així com d’haver hipotecat altres poders, com el constituït pels mitjans de comunicació de masses, als quals ha posat –pràcticament tots- a menjar de la seua mà i a construir la veritat conforme als gustos i desigs del qui mana, és a dir del PP.

13) Estar a favor de protegir els interessos dels implicats en el cas “Prestige” (March Rich, propietari del fuel que transportava, col·laborador del Mossad i traficant d’armes, i els seus valedors espanyols: Pio Cabanillas, Celia Villalobos, Loyola de Palacio, Roman Beccaria, J.L.Corcuera, E.Múgica; Mikhail Fridman, pertanyent a la nova burgesia mafiosa russa) i d’ocultar que el vaixell transportara a Aràbia Saudita components per a la construcció d’armes de destrucció massiva, tot i que la seua “inoperància”, per una manca de resposta ràpida i a l’alçada del problema, implicara l’acusació pública del PP de mala gestió i una “xapussa”.

14) Estar contra la Universitat del País Valencià i contra les organitzacions en favor de la cultura i la llengua del País, com Acció Cultural del PV, el moviment de renovació pedagògica “Federació d’Escoles d’Ensenyament en Valencià”, sotmeses a pa i aigua i a una autèntica difamació, encalç i enderrocament que no cessa. Així mateix, estar al costat del PP significa bandejar el problema de l’ús social del català, que ara mateix i segons les darreres enquestes no passa del 20% al País Valencià, i que a Catalunya està baixant de manera alarmant fins a un 40 % en alguns llocs.

15) Darrerament, estar al costat del PP significa estar a favor de les actituds xulesques, prepotents i fatxendes que exhibeixen molts del PP, als qual ja sols els falta que torne el caudillo, després que constitució, estatuts, lleis, decrets, loapes, majories absolutes, il·legalització de partits polítics, periòdics, acusacions de terrorisme sobre persones, sentències judicials, estigmatitzacions, menyspreus i insults, ens han dut una altra vegada a un franquisme rabiosament nacionalista i unitari, visceralment centralista, i on les coses han canviat tan sols per a que res no canvie.

Bé, “nanos”. Per si no teníeu coneixement ja esteu avisats. O ja ho sabíeu i es fèieu els ignorants?
_____________________________________________________________________________________________
Col·lectiu Alquibla: S.Llàtzer, B.Hernandis, J.Antón, S.Furió. VI-MMIII