·ONO, EL CABLE DE FIBRA OPTICA
______________________________________________________________________________________________

Ja fa uns anys que a la ciutat d’Alzira varen passar unes amables persones demanant-nos el permís per fixar a les parets dels nostres edificis i vivendes el cable de fibra òptica que, segons ens digueren, anava a acabar amb els problemes de velocitat de transmissió, qualitat i quantitat a les nostres comunicacions.

Es tractava d’una marca el nom de la qual semblava estar fora de tota sospita perquè, en principi, no pareixia que estava emparentada amb cap dels grans grups financers i econòmics de tota la vida que havien actuat a l’ombra de sistemes polítics que els havien servit generosament. El seu nom, ONO, com així es diu l’empresa, no ens transportava a cap de les rancies institucions connivents amb històries de l’antigor ni amb assumptes de dubtosa factura lligats a l’esfera política del passat recent.

Però, ¡ai las!, ¡santa innocència!. ONO no ha nascut immaculat. Si no anem equivocats i les coses no han canviat d’un dia per a l’altre, darrere seu hi ha grups empresarials i financers que estan lligats estretament al magma de l’economia política dels interessos més rabiosament hispans. Així, els espanyolíssims bancs Hispano i el Santander, en primer lloc.

En segon lloc, Antena-3, darrere la qual hi ha el Grup Telefònica, que comprén a més d’Antena-3, Via digital i Onda Cero (la qual pertany al Grup Onda Cero on hi ha, a més d’aquesta cadena, Onda Cero Música i Radio Color O.C.), i el Grup Pearson-Recoletos, on s’amaga el millor de l’extrema dreta espanyola que controla curiosament el 30% dels diaris El Mundo i Marca. Sense oblidar que a les entranyes del Grup Telefonica hi ha, a més, el BBVA que posseeix un 9%, la Caixa de Catalunya amb un 5%, el Chase Manhattan Bank amb un 10%, i que l’afinitat política del Grup Telefonica i els seus “partners” està fóra de tot dubte. Tots giren al voltant del PP.

Però, curiosament, darrere d’Antena-3 hi ha, a més de Telefònica, el Grup Zeta, que és propietari d’Interviu, Tiempo, El Periódico de Catalunya i Sport. Les seues afinitats polítiques estan en consonància amb el PSOE, al qual són més o menys fidels, partit que rep d’una altra banda, oxígen per part d’El País, (pertanyent al Grupo PRISA, que controla Canal Plus, CNN Plus, Canal Satélite digital, pel que fa a la TV; i la SER i les filials de la Cadena Dial, els 40 principales, Sinfo Radio, M-80 i Radio Olé pel que fa aquest mitja), del diari Levante i d’Información d’Alacant (pertanyents al Grupo Prensa IBERICA).

Darrerament, ONO està recolçat per Las Provincias que com sabem ja no pertany a l’extrema dreta blavenciana, sinó al Grup Correo, el qual, a part de tenir el 30 % de les accions d’aquest diari esmentat té 10 diaris regionals més i, al seu darrere, al BBVA. Així mateix, El Correo forma part de Tele-5 amb un 25% del capital i li acompanyen en aquesta aventura la ONCE, LEO KIRCH (que té el 25%), la BANCA LUXEMBURGUESA (amb un 25%) i el BERLUSCONI (del qual no se sap molt clarament quin és en l’actualitat el montant de la seua participació).

Bé, la cosa ja comenca a marejar, suposem. Una qüestió queda, almenys, clara: ONO no és innocent. Com tot ben o mal parit arrossega un pecat original des del seu naixement. Sols esperem que als pobles i ciutats on manen els que no són de la seua corda ideológico-política no els faça (ni ens faça, per tant) pagar la factura pel xantatge a que se solen sotmetre els competidors i enemics polítics i econòmics, i cablege –sine ira ac estudio- amb el cable de fibra òptica promés aquelles ciutats que, com Alzira, mantenen vives les espectatives d’eficàcia i modernitat.
______________________________________________________________________________________________
COL.LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, B.Hernandis, Joan Antón. No publicat a la Revista AL COR (4/2002); publicat a LA INTRO (7/2002)