•PALESTINA DE NOU
_____________________________________________________________________________________
Aquests dies hem acabat d’assistir a una de les pàgines més esborronadores, vergonyants i criminals protagonitzades per l’espècie humana. Per una part d’aquesta espècie, si hem de ser més precisos. Estem parlant del brutal i desmesurat atac al territori de Ghaza i, en definitiva, a Palestina.

L’estat d’Israel i –com ha dit N.Chomsky- els EUA amb ell, són responsables de la cruel i terrorífica matança que els israelians portaren a cap contra Ghaza i els seus habitants quan el dia 27 de desembre del 2008 iniciaren els atacs contra el que és un dels territoris més poblats de la terra. Curosament preparat, l’atac va començar, de manera premeditada i criminal quan, poc abans del migdia, els nens tornaven de les escoles i la gent era als carrers a la densament poblada ciutat de Ghaza. En uns pocs minuts l’aviació israeliana matà més de 225 persones i en va ferir 700. En els dies que hi seguiren, els israelians varen destruir edificis civils (el parlament, estacions de policia, el palau presidencial), cases, aldees, campaments de refugiats, sistemes d’aigua, clavegueram, hospitals, ambulàncies, escoles, universitats, mesquites, instal•lacions d’ajut de l’ONU, etc.etc. Al final, ara ja ho sabem, més de 1.300 morts, més de 5.000 ferits, i la ruïna, la destrucció i la desolació per tot arreu.

Els israelians tenien molt clar –ja ho havien preparat feia temps- que calia fer desaparèixer del mapa al major nombre de gent del territori de Ghaza. Sobre l’intent de legitimar la matança de persones al•ludint a que volien destruir la “base social que nodreix i recolza Hamàs”, organització sobre la qual, curiosament, mai no diuen els mitjans convencionals que és la força que governa legítimament després d’unes netíssimes eleccions democràtiques en aquest petit territori de la Palestina actual (del que queda si hem de ser exactes), Israel reobrí la veda per matar ciutadans palestins que no tenien res a veure amb l’organització militar i social de Hamàs, una justificació absolutament ben cínica i inadmissible per tal de delmar la societat palestina continuant un llarg procés que podem anomenar, sense temor a equivocar-nos, de genocidi i neteja ètnica. En una paraula: els palestins destorben –sempre els han destorbat- i els israelians els volen tirar de Palestina per, senzillament, fer-se amb les seues terres robant-los el poc que els queda, al palestins, del seu territori.

Israel ha pretès fer passar els seus atacs, com actes de legítima defensa davant els perpetrats pels palestins, els quals han estat llançant, no fa massa, el que uns pocs mitjans han denominat “coets artesanals” sobre determinats assentaments de colons israelians. Explicada la qüestió així, desproveïda del context històric que li dóna el seu autèntic sentit a tota la situació, i amb una premsa que quan parla d’aquesta situació emmudeix i s’autocensura, quan no menteix descaradament i enganya alevosament al públic, caldria alertar al personal que l’enuig dels palestins té el seu origen en el no acompliment de les resolucions de NU, bàsicament les resolucions 242 i 338, que estableixen clarament: (a) uns acords dels quals Israel s’ha burlat reiteradament; (b) dels límits de l’estat palestí -uns límits que Israel mai no ha respectat; i (c) una ocupació expansionista típica que aquest estat ha portat a cap sobre gran part del territori dels palestins (pobles, cases, hortes, cultius, vies de comunicació, pous, rius i aigües superficial i subterrànies) als qui, després de l’espoli patit pels israelians per a construir un paradís per als colons jueus vinguts d’altres parts del món (Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia, etc., ja no els queden més d’un 14% del seu territori. Aquesta és la qüestió, la de l’ocupació, per la qual els palestins, que actuen amb els seus “cassam” com a mosques impertinents, responen a aquesta ocupació, a la confiscació, el control i l’asfíxia que els provoquen des de fa anys i panys les polítiques i exèrcits militars d’Israel. La seua, la dels palestins és, doncs, -i d’acord amb el Dret Internacional- un guerra de defensa, una defensa legítima que els pobles tenen de resistir-se a no ser envaïts ni ocupats, un dret legítim que tenen els palestins a la defensa de les seues fronteres i el seu territori contra els invasors israelians brutals i sanguinaris, i no “atacs terroristes”, que és allò que ix publicat per tot arreu i que, endossats als palestins, volen que ens empassem de la manera més ingènua.

D’un territori –Palestina- que havia estat, durant segles, seu, els palestins han esdevingut, com ja diguérem en un altre article per a aquesta mateixa web (Açò d’Israel no té nom), un poble al qui s’hi nega el dret a la terra, el dret a l’aigua, el dret al comerç lliure i a realitzar els seus intercanvis sense intromissions entre ells i la resta del món, a organitzar-se cívica i políticament tal i com ho desitgen, a escollir els seus governants, que és tant com dir que se’ls nega el dret a la vida, a una existència en llibertat i dignitat, a decidir els propis assumptes, i a que es respecte el seu territori, les seues fronteres i les persones que hi viuen, a més de les que hi voldrien tornar de l’exili forçades a emigrar a altres països a causa de l’ocupació, les matances i el setge dels israelians sobre els palestins.

Palestina, amb l’ocupació, ha estat reduïda a quasi res i dividida en dues parts. El que queda després de l’ocupació i la divisió d’aquest país és Ghaza i Cisjordània, territoris que, per a més escarni, estan incomunicats entre ells. I no solament oblidats del món, sinó pràcticament aïllats, excepte en alguns moments en què els seus assetjadors decideixen –no sempre– que les organitzacions internacionals d’ajuda humanitària travessen les seues fronteres i entren aliments, i socors mèdics i farmacèutics. Aquest setge a què estan sotmesos els palestins és un setge indecent i inacceptable que ha provocat una autèntica crisi humanitària, de la qual sembla que el món civilitzat no percep la seua dimensió més dramàtica ni, en ocasions, tràgica. A causa d’aquest control i d’aquesta asfíxia, els palestins han esdevingut fa temps un dels països més pobres i de major misèria al món, la qual cosa fa que la seua dependència respecte els organismes d’ajuda internacionals siga pràcticament total.

A aquesta dependència cal afegir-hi una altra: la que ve de l’ús que fan els israelians dels palestins, quan –a més– els utilitzen com a mà d’obra barata tancada en guettos semblants als utilitzats pels blancs sud-africans fa alguns anys anomenats bantustans, on tancaven físicament els negres, i on aquests romanien totalment controlats i sense poder eixir, excepte per a treballar unes determinades hores en territoris controlats pels blancs, impedint-los el lliure moviment per una terra que històricament havia estat dels sud-africans fins la colonització de Sud-àfrica pels europeus. Els bantustans, eren territoris gairebé improductius i on les persones arrossegades al límit de la supervivència, eren portats vora l’extenuació, una situació que ens va fer recordar els moments en què els presoners dels camps de concentració nazis –molts d’ells jueus– foren tractats com ramat i carn d’excorxador en unes pàgines no gens edificants de la història europea recent. ¿Com ara, els israelians –molts d’ells jueus– víctimes supervivents d’aquella barbàrie, tenen budells ara per repetir-la canviant els papers i convertir-se ells en botxins i assassins dels palestins? Com, a més, arrosseguen altres jueus, víctimes de passades persecucions i repressió en els seus països d’origen a celebrar i aprovar les carnisseries –tot un holocaust– com les que els israelians produeixen sobre els palestins als que prèviament han rebaixat a la categoria d’infrahumans, de no-homes, que és la denominació amb la què els jueus varen ser declarats prèviament pels nazis abans d’exterminar-ne una bona part a l’època de la segona guerra mundial? És que s’han tornat bojos els jueus? Ho són, també, els israelians?

I Europa? ¿Com és possible que Europa consentesca la reiterada i desvergonyida invasió, ocupació, control, dominació, espoli, destrucció i extermini dels palestins i del seu territori, terres, cases, propietats i mitjans de subsistència, l’explotació de la seua força de treball en condicions gairebé d’esclavitud, el tancament de fronteres, el mur de divisió, la manca de respecte de ni un ni mig del Drets Humans proclamats com la més alta realització mai concebuda per l’esperit humà, signe del temps futurs on la humanitat havia de realitzar els seus més elevats desiderata i valors, i cada vegada que l’Estat d’Israel, ataca i anihila Palestina -els palestins que hi resideixen– Europa mira cap a una altra banda, i els nostres representants els donen palmadetes a l’esquena als líders i mandataris israelians quan resulta que alguns d’ells són delinqüents i assassins que, per cometre Crims de Guerra i Crims contra la Humanitat, algú hauria de seure’ls als bancs dels acusats a la Haya, o on fos?

Per què Europa no s’atreveix a plantar-li cara a Israel? Per què no l’adverteix que les seues conductes no són acceptables i que han de cessar immediatament per no produir una catàstrofe humanitària tal i com havien planificat i ocorregut de manera desmesurada, desproporcionada i covard? Per què Europa no envia observadors a Palestina per a notariar què és allò que Israel està fent a terra dels palestins? Per què Europa no li diu a Israel que les seues accions són indisculpables, reprovables i criminals i l’amenaça en enviar forces de dissuasió contra els israelians? Perquè no li fa saber als EUA que el seu soci israelià no pot continuar amb les seues provocacions, l’ocupació del 86% del territori palestí, el seu incompliment dels acords internacionals sobre la llibertat del poble palestí i el seu dret a l’autodeterminació, així com el seu reconeixement a tenir un estat propi? Perquè Europa en bloc, o alguns dels seus estats membres, no denuncien els EUA i Israel pels atacs que realitza sobre els palestins, i els declara països terroristes, tal i com ja va fer l’ONU quan declarà els EUA país terrorista per defensar la contra i atacar Nicaragua, quan era Ronald Reagan president del país més poderós de la terra? És que les pròpies definicions de terrorisme que han proclamat els mateixos EUA no són prou per a saber que allò que està passant a Palestina són clarament, i de manera inequívoca, actes de terrorisme i assassinats, injustificables per a la comunitat mundial de països, el subjecte agent dels quals és l’estat israelià? No és, Europa, amb la seua indiferència cap els palestins, propera a la covardia i, el que és pitjor, còmplice d’aquest magnicidi? On és i què fa la justícia internacional, el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Penal Internacional? A què esperen per actuar uns i altres, tots ells?

Per què el desembre del 2008 els EUA i Israel, una vegada més, s’oposaren sistemàticament a les resolucions de Nacions Unides que considerava que els palestins tenien tot el dret a la seua autodeterminació com a poble, a ser respectats i a ser lliures? Com és que aquests dos països poden contra les decisions de tota una Assemblea de NU de més de 180 estats? Per què únicament EUA, Rússia, Xina, Anglaterra, França tenen dret a veto al Consell de Seguretat de NU? No caldria, davant açò, una refundació de Nacions Unides?

Tal i com Israel s’ha expressat, les seues accions són exercicis basats en la força. Amb aquestes, ens ve a dir que el món funciona en base a aquest valor i en benefici dels que tenen capacitat per amenaçar i matar, i que, per tant, cal fer-la créixer perquè la força és l’únic valor segur, ja que tota relació humana ha de ser una relació de dominació sobre els altres, que va contra els altres i que serveix per sotmetre els altres, i que, en conseqüència, cal invertir esforços i recursos en les idees i el discurs de la força així com en els seus instruments, les armes. És per això, doncs, que els EUA són el major fabricant i proveïdor d’armes del món? És per això que els EUA s’han oposat sistemàticament a les resolucions de NU en especial a aquelles presentades el desembre del 2008, una de les quals fa referència a la regulació del tràfic d’armes? És per això que el 2007 els EUA extreien 23.000 milions de dòlars, i el 2008, 32.000 milions de dòlars de la venda d’aquests enginys de matar? És per això que Israel, el major receptor de les ajudes econòmiques dels EUA, és un client privilegiat d’aquest poderós país també pel que fa a les armes, amb les quals experimenta els seus efectes i resultats sobre la població palestina indefensa a la qual utilitza, de manera vil i covard, com a conillets d’índies per a provar la preparació, la capacitat de resposta i l’eficàcia d’Israel? És, la qüestió, en darrer terme, una qüestió de geoestratègia econòmica de l’Imperi USA, per la qual Israel és el segur i la plataforma que possibilita d’accedir en condicions lleonines, i sota amenaça i el recurs a la violència, als principals territoris de l’Orient Mitjà, on hi ha els majors recursos energètics del planeta?

Mala peça al teler si van les coses per aquest camí, perquè si l’equilibri de les relacions entre els individus, els grups, les nacions i les societats es fonamenta en la força i la capacitat de dissuasió, en la invasió i l’ocupació, en la usurpació i el control dels altres i el que és dels altres, en l’asfixia i l’assassinat dels altres, i tot això es fa mitjançant l’ús de la força i les armes, llavors cap ni un dels aconseguiments i els prodigis de la civilització serà suficient per salvar-la de la seua destrucció. Palestina és, contra tota aparença, una petita espurna que pot arribar a encendre el gran Foc destructor.
_____________________________________________________________________________________
COL•LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, J.Antón. 02/III/MMIX