·LES PARADOXES DELS JACOBINS
____________________________________________________________________________________________

Sempre ens ha semblat que els estats-nació han estat atrapats quan es tractava d'aquestes qüestions. Els seus mandataris han entrat en la formidable paradoxa que implica el tenir que defensar els drets a la vida i la llibertat de la gent (que és el mateix que dir que la gent puga autodeterminar-se, fer amb les seues vides el que vulguen, alliberar-se col·lectivament de poders aliens) i a la vegada carregar amb el problema de tenir casos semblants a casa pròpia contra els quals porten centenars d'anys combatent astutament i aferrisada perquè no hi suren. Però la contradicció és monumental.

Els estats, asfixiadors de les llibertats de les nacions existents al seu interior, propiciaren l'autodeterminació de Croàcia, després la de Bòsnia-Hertzegòvina i ara passarà el mateix amb el Kósovo. Veritat és que els serbis o representants màxims de Iugoeslàvia hi estan facilitant les coses i, rucs que rucs, estan fent pedassos el "seu" solar. Però, resulta patètic veure els grans estats jacobins defensar el que a casa combaten. Per si algú encara no sap de què parlem els direm que és el tema de sempre; i el del futur. Hi ha més realitats nacionals (les nacions) que les que els mapes declaren com a tals (els estats-nació). Però, perquè no hi figuren significa que no existeixen? Ni tampoc pel fet de la inconsciència de la pròpia identitat nacional? I si, fins i tot, la desnacionalització és palesa, cosa bastant gelosament executada pels estats jacobins, tampoc no hi ha nació? I, tanmateix, la realitat és ben tossuda. Hi ha alguna cosa però no se sap que hi existeix; o no es vol que siga eixa tal cosa que té tota la traça de ser o, que si és possible, cal que ni existesca que, ves per on, és l'estat ideal.

Per cert, ¿com és que en la qüestió kosovar no utilitzen el terme Iugoslàvia sinó el de Sèrbia a la qual se l'imputa el voler formar la Gran Sèrbia que intentaria absorbir Eslovènia, Montenegro, Macedònia, Kósovo, Bòsnia-Hertzegovina i Croàcia? ¿Estem assistint -per part dels mitjans de comunicació- a un rentó de cara del poder amb la disfressa verbal en parlar del tema? Si pogueren deixar de parlar... però no ho tenen fàcil, encara que no tardaran en evaporar eixa realitat. Els evidencia i els denuncia. Mostra la seua hipocresia més descarada.

¿Parlar de la Gran Sèrbia, no seria el mateix que imputar-li a Castella el voler formar la Gran Castella o a la Gàlia la Gran Gàlia? És que si li canviem el nom dient-li a l'invent Espanya (Iugoslàvia o França) en compte de Castella (Sèrbia o Gàlia) canvia la cosa? ¿Estem segurs que no hi ha en el cas espanyol -que de vegades no arriba ni a la mera descentralització- una analogia semblant a la de Iugoslàvia? ¿No hi ha la sospita que Sèrbia -i totes les sèrbies del món, Castella inclosa- no poden mai deixar d'exercir en clau jacobina com si quedaren atrapades en una xarxa que inexorablement els condueix a absorbir poder dels individus, les cultures i les nacions sobre les que exerceixen l'autoritat i el poder que aquelles els han atorgat? ¿No hi ha hagut -i ecara dura la cosa-l'intent de formar la Gran Castella amb l'absorció-colonització d'Euskadi, Catalunya, Galícia, el País Valencià i les Mallorques? Perquè ¿quin és el significat de les apreciacions per part d'alguns catalans que diuen que hi ha una història del saqueig i l'expoli econòmic i fiscal a Catalunya (i de la resta dels Països Catalans) que procedeix dels temps de la concepció centralitzant dels Borbons i que sabem s'ha consolidat sobre aquella mentalitat que cristal·litzà en l'expressió "por justo derecho de conquista" d'acord amb la qual poques coses han canviat malgrat les constants protestes de les gents dels territoris afectats?

Molt probablement la vida siga un laberint, com déia N.Bobbio o, com altres han dit també, un cúmul de paradoxes amb les que hem de conviure perquè no tenen solució. Però les paradoxa de les paradoxes ¿no és veure els jacobins intentant dissoldre, presentant com a gloriós l'espectacle, els problemes que un dia ells iniciaren? I no demana el problema una indagació en casa dels propis jacobins? Permaneixeran immunes a aquell passatge bíblic que diu "veuen la palla en l'ull alié, però no la biga en el propi"?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.M.Pons,J.Antón,F.Camarasa,B.Hernandis,M.Mengual. Setmanari EL PUNT.2/5/99.