·ELS PARES DE LA PATRIA
______________________________________________________________________________________________

No sabem dir si primer és la preocupació pels assumptes mundans o la preocupació per esdevenir virtuosos al llarg de tota una vida allò que ha donat nom a una figura que ja fou celebrada des d'antic. De bon començament la façana és impecable. Es tracta de persones que tothom considera com els guies morals i materials de la col·lectivitat als quals els ret homenatge i respecte màxims. Venerats com pous de saviesa i honestedat detenten les regnes de la direcció de la cosa pública de la qual es converteixen en els seus més segurs guardians i servidors. Oportuns en donar sempre les respostes adients als problemes del futur sempre incert, restableixen la tranquil·litat al cor de més d'un. Capaços de dir en veu alta allò que és en la consciència pública -però que ningú no s'atreveix a dir-, parlen per boca de tots. Resistents, clarividents, insubornables i lluitadors, obtenen el reconeixement d'una gran part de la societat que descansa confiada en la seua bondat, honestedat, valentia i sagacitat intel·lectual. I els hi ha a la llum del dia, dels qui es posen en primera fila desafiant perills, exhibint-se orgullosament i d'altres que funcionen de més amagat entre bastidors, sense fer soroll, sense deixar-se veure. Se'ls anomena pares de la pàtria. I n'hi ha per tot arreu i a tothora.

Tenen poder. L'han rebut de la societat. I en fan ús. Tant si l'utilitzen per als menesters encomanats com si el dirigeixen contra eixa mateixa societat. Fins i tot, bandejant suposades virtuts i excel·lències morals, alguns es pensen que són el poder, i davant qualsevol discussió es creuen amb el dret, fins i tot, d'amenaçar-nos.

Embriagats per la seua eròtica no paren de rondinar al seu voltant -del poder, és clar- fins aconseguir-lo. Indubtablement aquest els obri moltes portes. Per exemple, la de la riquesa i la possessió d'espais, immobles, objectes i estàndards de vida, que si no fos així els equipararia a la resta dels mortals, i el més important: dominar persones, tenir els altres orbitant al seu voltant, fer que depenguen vitalment d'ells, utilitzar-los per als seus fins, esclavitzar-los sota les dissimulades formes en que aquesta figura ha sobreviscut al segle XX. I és que a les democràcies de per ací per casa tots som lliures, però alguns s'encarreguen de fer que els altres ho siguen menys que ells. En versió amable: lliures ho són tots, però alguns ho són més que no pas altres.

Els pares de la pàtria d'aquesta mena, a cavall entre el món dels negocis i el món del poder polític sempre han ordit -ara no va la cosa de baixa- la manera de posar en marxa la màquina de produir beneficis privats. Començant amb un petit negoci, herència, estafa, engany o privilegi i amb un poc d'intel·ligència, esforços i amistats en l'administració poden començar a rodar. No tarden en adonar-se que el poder polític ofereix possibilitats immenses per obtenir informacions privilegiades, generar interessos a canvi de favors prestats o fer acopi de duros creant empreses, que s'enduran les substancioses contractacions amb què el poder els afavorirà. I així augmenta el patrimoni, s'estén la influència, es controlen negocis i, el nucli incipient (família, clan, empresa o lobby), comença a eixamplar el volum de negocis, presència, influència i domini per tot arreu.

Sovint entren en conflicte entre ells, però com que en són pocs i bastant intel·ligents per a comprendre que si no renyen eixiran tots guanyant, ràpidament pacten el repart del botí i acorden el saqueig, la qual cosa farà augmentar la seua dominació en no massa temps. Així obtindran més beneficis i, és clar, més poder. La roda gira ja sense parar: negocis, poder econòmic, influència en determinats cercles empresarials, financers i polítics, etc.

Però, ep! arriba un dia en que decideixen prescindir de les mediacions dels polítics i es preparen per a esdevenir -ells- Poder, car s'adonen que per a fer el gran negoci sense restricions cal prendre les institucions polítiques. I els pares de la pàtria enceten les estratègies que comencen per col·locar l'home de palla que haurà d'encandil·lar la gent contant-los històries de canvi, eficàcia i honestedat política amb tota la cara dura que requereix l'assumpte i, llavors, amb molts duros que la gent normal no sap d'on ixen es posen a fer promeses de treball, es compren persones, s'acumulen incondicionals que s'aprenen discursos, s'absorbeixen vots a les eleccions i, ajudats per la inutilitat i/o el marasme dels opositors, es fan amb les regnes de les institucions polítiques, expandeixen les seues àrees d'influència, engeguen nous negocis i enrolen nous aliats a la cacera de l'acumulació material i monetària, i així es continua fent rodar la cosa.

Des del poder polític estant, podran realitzar sense cap impediment allò per a la qual cosa planificaren l'assalt al poder: omplir el territori d'infraestructures que és el que dóna duros. En versió col·loquial: construir a grapats, enrajolar el territori, omplir de ciment i rajoles les seues costes si les té o fer qualsevulla altra obra producte de la megalomania d'aquesta gent. El medi ambient, les zones humides, les grans zones verdes i d'esbarjo públiques, les zones costaneres i els parcs naturals tots ells, protegits per la llei o no, estan fins i tot en el punt de mira de les seues espectatives.

I com que la cosa pot ser ben grossa, cal introduir en la nòmina del negoci altres personatges que reforcen la paradeta: periodistes, intel·lectuals, ideòlegs, propagandistes, etc., que els defensaran i rentaran la cara davant el públic per a major glòria d'ells, dels seus mitjans i dels propis pares de la pàtria. Parlar d'una altra fauna com forces parapolicials, gàngsters, mafiosos, policies, etc. no quedaria bé ja que molt probablement farien bo l'axioma de E.B.White que diu que "la seguretat disminueix a mesura que s'expandeix la màquina de seguretat". Encara que la cosa aplicada a un país com el nostre...

Per cert, qui són al País Valencià i a l'Estat Espanyol els tals Pares de la Pàtria?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,M.Mengual,B.Hernandis,F.Camarasa, J.Antón.Diari LEVANTE.18/12/97.