·LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
______________________________________________________________________________________________

Diuen que la democràcia és el sistema menys roí dels existents. I com que algunes de les seues modalitats, com les democràcies populars del món comunista, han patit una sacsejada de la qual ni elles ni alguns de per ací encara no s'han recuperat, haurem de concloure que el capitalisme és l'únic sistema economicopolític que funciona fins a nova ordre, si açò és funcionar. Tot i que ja sabem que a alguns els va molt bé i a altres, en canvi, no els suposa mes que haver-lo de suportar quan no el patir-lo. Sembla, doncs, que per aquestes latituds tothom considera la democràcia ja consolidada i, per tant, caldrà que els esforços del personal s'adrecen no sols a procurar el seu manteniment sinó també el seu perfeccionament.

Una manera d'aprofundir en ella podria ser a partir de la recerca de possibles solucions d'enginyeria social que dotaren al teixit ciutadà de l'arquitectura necessària per a desenvolupar amb garanties una participació veinal adequada. Perquè que una ciutadania es limite a depositar el vot cada 4 anys denota que la democràcia està sota mínims i, el que és més greu, que per aquest camí s'estan posant les bases per a que facen la seua aparició governs autoritaris que fan i desfan a esquenes de la gent i de les necessitats reals d'aquesta. ¿Qui ha dit que les realitats que els polítics creen amb les seues decisions siguen les més òptimes i necessàries per a la població? ¿No fóra millor que les necessitats i els desitjos socials estigueren dissenyats per una ciutadania que hauria de tenir la possibilitat de configurar la realitat a partir d'encontres veinals i la participació en els problemas de la seua ciutat?

Una autèntica democràcia necessita d'una cultura ciutadana. Eixa cultura deu propiciar la participació de tots perquè els assumptes de la ciutat són els assumptes de tots i cadascú. I aquesta participació no és possible sense una organització que possibilite un aprenentage continuat en la cosa pública. Eixa organització -que ja existeix a la Carta de Participació ciutadana- caldrà que estiga constituida per entitats representatives de la ciutadania que, com els districtes o barris, s'hauran de convertir en autèntics fòrums de debat on la gent haurà de tenir l'oportunitat d'interactuar entre ells i amb les autoritats municipals a través d'un regidor nomenat per al cas i present en cada reunió de districte, la qual faria de pont entre l'ajuntament i la ciutadanía.

No es tracta d'inventar res, perquè ja en l'antiguitat els grecs i els romans dividiren les seues ciutats i els voltants en "demos" i "tribus" o districtes als que la gent hi quedava emmarcat. L'edat mitjana posà en funcionament la noció de "parroquia" com a subdivisió del municipi o circumscripció administrativa amb capacitat de gestionar certs serveis econòmics. El París de 1871, amb La Commune, ja estava dividit en "districtes". I ciutats com Barcelona tenen els seus barris agrupats al voltant de "districtes" on la gent practica la democràcia, on s'aboquen informacions i s'expressen opinions, debats, crítiques, acords i solucions que l'Ajuntament -a través dels seus representants en les Juntes de Districte- arriba a conéixer i -si ho creu convenient i possible- a realitzar.

Districtes o zones que servirien per aglutinar barris amb un perfil definit i propiciar una certa vertebració, tal i com podrien fer alguns que ja existeixen a Alzira, la nostra ciutat: L'Alborxí, L'Alquenència, L'Alquerieta, Albuixarres, Les Basses, Les Barraques, Caputxins, La Graella, La Muntanyeta, Nova Alzira, Sagrada Família, Sant Joan, Sants Patrons, Torretxó, Venècia, La Vila i, possiblement, alguns altres que els seus moradors voldrien anar configurant, si és que no ho estan ja.

No es tracta d'introduir desordre o paralització de la gestió pública, sinó d'ajudar-la. Es tracta de donar un caràcter seriós i permanent als breus i desordenats moviments socials urbans, els quals massa sovint introdueixen desinformació, manipulació i crispació. Es tracta d'introduir racionalitat i diàleg entre els ciutadans i els gestors de la cosa pública perquè ambdós prenguen consciència dels problemas, deterioraments, degradacions o precarietats d'unes condicions de vida que s'allunyen de l'adequació entre necessitats i equipaments progressius, sense que açò signifique la renúncia al seu caràcter reivindicatiu ni el suplir el paper de les associacions de barri i d'altres moviments socials i cívics.

Es tracta de construir un teixit ciutadà, que possibilitaria fenòmens tals com un major coneixement de les necessitats reals i volgudes pels veïns, una major comunicació i relació entre els ciutadans, una escola de ciutadania i participació en la democràcia, una informació més veraç i real dels problemes de la ciutat, una millor vertebració de la ciutat; fins i tot, un contrapoder davant els interessos dels qui utilitzen o pensen utilitzar el poder polític, les institucions i la funció política, com una font de poder i de lucre personal.

Possiblement, una ben interessant manera de construir la ciutat que volem, tot i que podem diferir en els models.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,M.Mengual,B.Hernandis,F.Camarasa, J.Antón.Diari LEVANTE.Primavera/98.