·LA PAU MUNDIAL O LA GUINEU AL GALLINER
_____________________________________________________________________________________________
Quan Bush II projectà atacar i envair l’Iraq, les seues previsions del que havia de costar-li aquest conflicte eren de 75 mil milions de dòlars. La realitat, però, és que a hores d’ara ja porten gastats més de 380 mil milions de dòlars.

L’any 1993, el de l’atac al World Trade Center, sols els EUA disposaren de 379.000 milions de dòlars per a fer-ne de tots els colors, és a dir 1.000 milions d’euros/dia per mantenir-se en el paper de gendarme universal. Arcadi Oliver, president de Justícia i Pau, sempre ben informat sobre aquestes coses, ens diu que la despesa militar actual dels EUA ha augmentat i se situa en 453 mil milions de dòlars. Aquell mateix any, el món es gastava 750.000 milions de dòlars en armament. Deu anys després –el 2003- la xifra ja ascendia a 1 bilió de dòlars.

Per no quedar-se enrere, l’Estat espanyol gastava aquest mateix any 43 milions d’euros/dia (vora a 7.000 milions pts./dia). L’any 2006 Espanya exportà armes per valor de 845 milions d’euros, el doble que l’any 2005. Aquestes exportacions se segueixen caracteritzant per la seua manca de transparència, de manera que és impossible saber què es ven exactament i on. Sols sabem que segueixen actius 25 conflictes armats al món i que l’Estat espanyol exporta la major part de les armes que produeix als països de l’àrea subsahariana.

Un document recent diu que per a 2007 el pressupost de la Despesa Militar arribarà als 23.052 milions d’euros. I per al 2008 serà de 25.066 milions d’euros (68’68 milions d’euros/dia). Traduït a les antigues pessetes representa la immensa xifra de 4 bilions 170.776 milions.

La dita “si vis pacem, para bellum” del Cèsar romà continua essent la coartada dels falsos i hipòcrites pacifistes. Aquests, que configuren el moll de l’os del Consell de Seguretat de Nacions Unides i que tenen un poder decisiu són, quina casualitat, les 5 potències que s’encarreguen de la pau al món (EUA, Rússia, Xina, Anglaterra i França). Però ¿no és una insensatesa que aquest països, que són els majors productors d’armament al món, un armament que no para de circular per tot arreu i que produeix un dels mercats més sucosos que hi existeix, siguin els encarregats de vigilar pel manteniment de la pau mundial? Però, açò no és un presa de pèl en tota regla? No és açò el mateix que posar la guineu a tenir cura del galliner? Hauríem de parlar del seu compromís en la pau mundial o més bé del manteniment del seu terrorisme d’estat?

Per cert, ja abans de la invasió d’Iraq, el programa “Petroli per Aliments”, imposat per Bush I després de la invasió terrorista i terrorífica d’aquest estat per part dels EUA i que va durar 11 anys, va costar 1’5 milions de morts, principalment nens. El més astorador de tot és que contràriament al que passa quan es produeix algun assassinat no hi ha cap sumari obert, ni cap persona en recerca i captura, ni cap detingut, ni cap interrogatori, ni cap responsable al banc dels acusats, ni cap condemnat, ni cap empresonat, ni res de res. Quina vergonya! I després volen que tinguem fe en el sistema judicial!
_____________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer, Joan Antón. 17/VI/MMVI