·PERDEM AJUDES
______________________________________________________________________________________________

Al País Valencià no estem -no podem estar- d'enhorabona. Hem perdut una pila de milions (possiblement 4.000 milions de pessetes o més) provinents de les ajudes de la Unió Europea. I tot perquè, segons se'ns diu, els agricultors son una mica massa individualistes i no tenen ni la capacitat ni l'habilitat suficient per a configurar organitzacions que responguen als seus interessos i contribuesquen a aglutinar el sector. Fins ací, més o menys, la notícia.

Possiblement una causa de la pèrdua d'aquests diners europeus siga imputable als llauradors. Estariem davant d'una de les conseqüències previsibles fruit de tota una història i una tradició moral que sabem arrelada al cor i a la consciència de la gent d'ací, principalment d'aquells que han estat considerats com la matriu de les més pures i ancestrals essències del poble valencià, una tradició que ha estat concretada en el meninfotisme paralitzador i esterilitzant llargament afiançat sobre un context que era -i continua essent- una transposició ideològica d'allò més burd, irreal i emmascarador a partir de tota mena d'insuficiències, sovint denunciades per uns pocs i -de forma suïcida- ignorades per molts.

Els llauradors, reduïts a ser un sector més -i no precissament el dominant-, han perdut un altre tren -i més que en perdran- si no es prenen més seriosament la seua terra, la necessitat d'estrényer vincles més forts entre ells -deixant a part antigues malfiances i recels mutus- i posen en l'assumpte imaginació i estratègia organitzativa, construint fortes i ben estructurades associacions, capaces d'entendre Europa, la seua estratègia burocràtica i el nivell de paperassa que aquesta posa en circulació.

Perquè hi ha coses que estan molt clares: que el pes específic i la influència dels llauradors com a sector ha disminuït moltíssim als temps presents; que el nivell de vertebració és quasi més que nul, i que la distracció i la desorientació està a l'ordre del dia. Que una pila de milions passen volant i que no s'estiga en condicions d'accedir a ells vol dir que estem encara en el nivell paleolític d'organització social de l'agricultura. Per cert: ¿les Cooperatives Agrícoles entren en el mateix sac o han rebut ajudes europees i no s'inclouen en aquesta qüestió? Són històries diferents que sols afecten els llauradors rics i els no tan rics però tradicionalment individualistes, aïllats i de moral estoica?

Una altra possibilitat, no obstant, de la que els llauradors serien culpables en part per no exigir responsabilitats a qui corresponguera, és que els òrgans màxims de la representació popular (Generalitat, Conselleria d'Agricultura, etc.) i gestors dels diners que el País Valencià ha rebut per part de Brussel·les, varen ser coneixedors de la qüestió i no posaren en funcionament els mecanismes ordinaris i extraodinaris per mobilitzar un sector que, per les seues característiques específiques, és dificilment assequible i permeable.

Els llauradors per ser tan especials, ells; i el poder, perquè està entretés en altres aventures de més volada i més rendibles, el ben del cert és que han fet bona aquella apreciació de què parlen alguns estudiosos quan diuen que el País Valencià és una societat desvertebrada, descohesionada, sense classes dominants que facen realment el paper de classes dirigents, sense rumb, a mercé, per tant, d'altres interessos que els que realment té el poble, i que molt probablement són els que sempre s'han fregat les mans amb les conseqüències d'una situació produïda per un conflicte artificialment creat per ells, que és alguna cosa més que la inacabable picabaralla de les garrotades entre valencians per qüestions de llengua.

En fi. Massa alts i massa silenciosos volaven alguns diners, per alguns. I per això no poguerem repetir allò de ­"Pardal que vola, a la cassola!". Cal, doncs, un canvi d'escopeta, un canvi de mentalitat, un canvi d'estratègia, o únicament els veurem passar i no encertarem sinó a lamentar-nos de les nostres insuficiències enmig de l'amargor i el resentiment, caldo de cultiu apropiat per a servir l'agitació dels xafarders i salvapàtries de les més obscures essències.

Recordeu-ho a l'hora de passar comptes: 4.000 o més milions de pessetes han de fer algú responsable. Els llauradors? Generalitat? Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,F.Camarasa,P.Carreres,M.Mengual, J.Antón,J.Ortíz.Revista l'ALFIL.19/4/98.