·EL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA
______________________________________________________________________________________________

El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat d'Alzira ha estat imprés amb milers de còpies que s'han escampat a instàncies del seu Ajuntament. Com sol succeir en aquestes coses, diu molt de la gent que han habitat i habitem aquesta ciutat. En ell hi trobem passat, present i futur. I els anhels i els desitjos de la nostra gent.

Els responsables d'aquest Pla estan assabentant tothom que ja és enllestit i que és a la vista de tots per a la seua pública sanció. S'ha exposat, a més, a petita escala, mitjançant una maqueta que representa la ciutat i els seus voltants, els seus carrers i edificis, les seues places i espais verds, a més de les futures zones d'expansió, entre altres coses. Del que ja està fet no sabem si podriem dir massa coses, perquè foren uns altres els qui en precedir-nos feren el que feren, tal és l'herència que ens ha arribat. Però, recuperar el passat és una tasca indestriable i inajornable, no us penseu. Perquè no podem quedar-nos sense memòria col·lectiva.

Per la seua part, el Pla radiografia en certa manera el present i és, doncs, el que és, perquè el passat no ha treballat de bades. I des del present inaprehensible, i sobre ell, ja aboquem les nostres calculades opinions perquè sabem que ell sempre necessita -siga quina siga l'òptica que tinguem- ser revisat. Un diagnòstic acurat i sempre renovat de l'ara és necessari per a projectar-nos en el futur. Aquest no és possible sense un coneixement actualitzat de la realitat que sabem és dinàmica, canviant, sotmesa als processos que les organitzacions humanes -la humanitat en definitiva- imprimeixen amb les seues estratègies i la seua activitat transformadores.

El tema vertaderament excitant, possiblement, siga allò que representa el que serà el futur, és a dir, el que el PGOU preveu i dissenya com a futur esperable. Allò que encara no és però que anirà apareixent d'acord amb les premisses dibuixades en ell, de manera que cap cosa no es farà sense estar prevista ni desubicada. D'aquesta manera, podem esperar raonablement que els futurs edificis i carrers, així com les zones comercials, recreatives, esportives, de serveis i altres tindran la seua ubicació assenyalada.

I açò no significa, en principi, cap imposició ni cap determinisme, cap entrebanc a la llibertat. Preveure i planificar pot ser la resultant d'un acte humà, significatiu, lliure i racional. Esperem que aquest Pla ho siga. Sols ocorre que un requisit de la racionalitat més exquisida, elaborada per la cultura occidental, implica que la gent ha de poder intervenir en la valoració del PGOU mitjançant la seua opinió i la seua crítica. I les institucions democràtiques han de propiciar els canals adients per a que la ciutadania les puguen exercir sense entrebancs.

Per cert, si açò configura el moll de l'os del que s'anomena participació ciutadana ¿quan cap govern municipal ha intentat o assajat, des de la democràcia, alguna fòrmula per enfortir, mitjançant la participació, la vertadera democràcia ciutadana? Possiblement, i és una tesi que amb prou feines pot ser discutida, Alzira encara no ha realitzat la seua pròpia transició democràtica, perquè els anteriors governs municipals als quals cal sumar la situació actual de pacte pels mínims democràtics ens han dut a una situació ben anòmala i constrenyida en la història de la vida política local. El nous poders locals sorgits de les properes eleccions ¿ens tornaran a afligir amb els baixos sostres democràtics com fins ara? D'una altra banda, ¿augmentarà el nivell de participació ciutadana a partir de les pròximes eleccions municipals o tot continuarà igual que ara?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,X.García,P.Carreres,F.Camarasa, J.Antón.Diari LEVANTE.28/4/98.